“La comprensió lectora és transversal; si falla, falla gairebé tot”, explica José Luis Castel. Aquest mestre jubilat fa molts anys que va centrar la seva activitat quotidiana en l’anàlisi i millora de la comprensió lectora de l’alumnat de primària. Ara és assessor del programa Lecxit, de la Fundació Bofill, el qual, després de diversos anys en funcionament amb bons resultats, es proposa ara fer un salt endavant per arribar a molts més dels 1.500 infants de 4t, 5è i 6è de primària als quals arriba en l’actualitat. El programa uneix escoles, alumnes amb dificultats de comprensió lectora, mentors voluntaris i espais on es poden trobar un cop per setmana en horari no lectiu (molt sovint, una biblioteca municipal). Castel dissenya les proves que es fan a començament i finals de cada curs per avaluar l’evolució de l’alumne pel que fa a la comprensió lectora.
“Un alumne al qual li costa molt d’entendre el que llegeix entra en un bucle del qual es fa difícil sortir, perquè també tindrà problemes quan llegeixi, per exemple, un problema de mates, i també tindrà menor capacitat de concentració perquè es cansa llegint, i tindrà una expressió escrita molt més pobra quan hagi de fer, per exemple, un resum d’un tema de ciències socials”, comenta Castel. CO sigui que la repercussió a curt termini en l’àmbit acadèmic és molt gran, però també serà molt gran a mitjà i llarg termini com a ciutadà que ha de participar d’una societat i que haurà de llegir moltes coses”, afegeix. No parlem de llegir i comprendre novel·les o assajos, sinó “horaris, mapes, rebuts, informació de servei… una baixa comprensió lectora s’arrossega tota la vida”.
En els set anys que fa que funciona el programa Lecxit, s’han posat en marxa 238 punts Lecxit a 92 municipis catalans. En aquests espais es troben setmanalment 1.550 mentors de lectura amb 1.550 alumnes amb dificultats de comprensió lectora (mentoria 1×1) que han estat triats per les 213 escoles que formen part del programa. Els beneficiaris són sempre alumnes dels darrers tres cursos de primària (9 a 12 anys), i en alguns casos els mentors són exalumnes d’aquests centres, que ja van a l’institut. Aquest voluntari no ha de fer de docent, adverteix Lluís Mas, responsable del programa de la Fundació Bofill, “el seu punt fort és saber escoltar i empatitzar amb els infants, transmetre la seva passió lectora i compartir l’experiència de la descoberta”.
Els quatre esglaons
Segons explica José Luis Castel, hi ha diversos esglaons de comprensió lectora, i per això per avaluar el nivell de cada alumne es plantegen diversos tipus de preguntes. L’alumne llegeix un text narratiu i un altre d’informatiu, i per cada un ha de respondre a sis preguntes, de tipus diversos. En primer lloc, les literals o informatives, les respostes a les quals es troben dins del mateix text. “Aquestes són fàcils de trobar i en realitat un nano la pot respondre bé sense haver entès res”, comenta. Després hi ha les inferencials, les quals obliguen l’alumne a fer una deducció un petit càlcul per trobar la resposta correcta. I en tercer lloc, les de comprensió global, que només es poden respondre bé si s’ha entès el text. “La pregunta més típica de comprensió global seria: ‘Has llegit aquest text, ara tria quin d’aquests títols l’hi escau’”, explica Castel.
Totes les preguntes d’avaluació del Lecxit són de resposta tancada, amb quatre possibilitats, i la novetat d’aquesta edició és que les correccions es faran a través d’una aplicació i no amb paper, com fins ara. Però hi ha un quart nivell de prova que demanaria un tipus de pregunta oberta. “El quart esglaó serien les preguntes avaluatives, aquelles en les quals l’alumne ha de donar la seva opinió sobre el que ha llegit. Un infant que és capaç d’argumentar perquè està d’acord o no amb un text és que ha entès la lectura globalment i ha fet bones relacions”, diu Castel.
Un baix nivell de comprensió lectora a primària vol dir que l’infant localitza informacions explícites i relaciona fets i accions simples, però no és capaç d’interpretar les diferents idees que surten al text ni de trobar la idea principal. I, segons el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu 2018, a Catalunya el 14,3% dels alumnes tenen un nivell baix de comprensió lectoral i el 20% tenen un nivell mitjà-baix. Segons Lluís Mas, “els estímuls de lectura que ofereix l’entorn familiar, els hàbits lectors de mares i pares i la presència de llibres a la llar són determinants perquè es desenvolupi l’hàbit i el gust que determinen la comprensió lectora en finalitzar l’educació primària”.
Per això, des de la Fundació Bofill s’ha elaborat una llista de consells per les famílies a fi d’afavorir l’hàbit i el gust per la lectura dels infants, com habilitar un espai a casa, trobar temps per llegir junts, anar a la biblioteca, regalar llibres, subscriure’s a una revista, interessar-se pel que estan llegint… però mai, mai imposar la lectura. Llegir ha de ser un joc, i no s’ha de tenir pressa perquè aprenguin a llegir, perquè “tots els nens aprenen al seu ritme, així que és millor que ho facin de manera agradable”. Segons la Fundació, al llarg d’aquests anys el programa ha demostrat la seva eficàcia, ja que el 73% dels alumnes han millorat en comprensió lectora, el 71% en interès i motivació per la lectura i el 92% de les famílies consideren que els seus fills i filles llegeixen més i millor. Ara busquen ampliar-lo amb la creació de més espais Lecxit i, molt especialment, la captació de més mentors voluntaris.
