Opinió

T’han posat molts deures?

L’escola ha canviat força en els darrers anys. Ha evolucionat de forma significativa respecte d’aprenentatge competencial, metodologies, continguts, activitats, ús d’espais i de materials, relacions personals, ús de noves tecnologies, avaluació… Però en el tema dels deures no gaire, em sembla que continua com fa cinquanta anys.

A la tarda, una de les primeres preguntes que fan els pares quan troben els seus fills és “tens molts deures?” Educativament és poc apropiada… tot i que s’entén perfectament, i és que el volum de feina condiciona el temps extraescolar. Acaben destorbant el temps lliure dels nens i nenes i de retruc de la seva família. Aquells que fan activitats extraescolars saben que hi ha dies que la feina s’acumularà en arribar a casa fins a les hores prèvies a anar al llit, i això sovint implica cansament, nervis, estrès, malhumor, discussions…

Dades del Ministerio d’Educación informen sobre l’increment de la quantitat de temps dedicat a fer els deures en la darrera dècada. Les dades, relatives als alumnes del cicle superior de primària, indiquen que gairebé el 50% dediquen dues hores diàries a fer els deures i estudiar, proporció que s’ha mantingut estable en aquest període. En canvi, han augmentat els que dediquen més temps, entre dues i tres hores (sobre el 25%) i els que superen les tres hores (quasi el 10%). A mi aquestes dades em deixen bocabadat, no sé què dir, ni com justificar-ho. És incompressible que es dediqui tant de temps a fer deures després de passar tot el dia a l’escola.

Això vol dir que 3 de cada 4 infants de 5è i 6è de primària dediquen entre dues i tres hores a fer feina quan han sortit de l’escola. Per tant, hi ha nens i nenes que gairebé estan des de les 9 del matí fins les 9 del vespre fent tasques escolars?

La meva pregunta és: els deures són tan necessaris? En cas afirmatiu, cal plantejar-se: com han de ser? Per a què han de servir? A partir de quina edat? Han de ser iguals per a tots? Diferenciem entre exercicis o activitats i estudi?

Per deure s’entén l’obligació de fer quelcom, independentment del desig de complir-lo, per tant, hi ha un component de força, la qual cosa està poc relacionada amb la voluntat i motivació. Em sembla que imprescindibles no són, almenys per tothom. Segurament hi ha qui li convé fer-ne i qui no tant. Si cada infant segueix una evolució i un procés d’aprenentatge individual, els deures també es podrien personalitzar i adaptar més, oi?

I si es deixen triar? Vull dir, si el mestre, per exemple, posa 3 tasques i els alumnes en trien 1? Augmentaria la motivació? Segurament una mica, a banda que la selecció dóna informació sobre els criteris que ha seguit l’infant per fer la tria.

Els experts indiquen que les tasques escolars s’han de dissenyar de tal manera que l’alumnat les pugui realitzar autònomament, sense que calgui l’ajuda dels adults de casa, i han de ser accessibles, indistintament de les condicions personals i socials. És important tenir en compte aquesta consideració pel que fa als recursos materials que es requereixin, ja que si els deures es tenen en compte en l’avaluació, aquest fet pot incrementar els efectes de les desigualtats socials si la família no pot ajudar i el resultat podria ser pervers: que els deures amplien les diferències entre els infants.

També recomanen que s’eviti l’acumulació de tasques i que el volum total estigui ajustat a l’edat i les circumstàncies educatives, i per això s’haurà de preveure un temps màxim setmanal, per realitzar aquestes tasques en funció del nivell educatiu. En aquest sentit proposo que es posin un dia a la setmana, i sigui el mateix alumne qui es planifiqui i organitzi en funció de les seves possibilitats. Si un dels objectius és potenciar la responsabilitat i l’autonomia… així s’aconsegueix.

Sempre ajuda comparar sobre les orientacions i regulacions del temps de dedicació diari i el nivell educatiu d’altres països.

Segons aquestes dades, a les escoles del nostre país estem per damunt d’aquestes xifres, tot i que segur que hi ha alguna excepció.

No m’agraden gaire (per no dir gens) els deures i encara menys si són repetitius, mecànics i avorrits. I em sembla que no serveixen de massa. Una altra cosa és llegir, repassar continguts, passar apunts a net, estructurar idees, però aleshores estem parlant d’hàbits i tècniques d’estudi, que és un tema totalment diferent.

En definitiva, en el cas que un mestre decideixi posar deures, proposo que…

• Han de ser individualitzats: Uns han de tenir un component de reforç i uns altres de caràcter més investigador o creatiu. Al contrari del que normalment es creu, els nens que tenen dificultats no poden tenir la mateixa quantitat que els que tenen facilitat per aprendre.
• Han d’estar relacionats amb les competències clau, especialment amb tres: la d’autonomia personal, la de la responsabilitat i la de planificació en la feina, per tant cal desenvolupar les estratègies corresponents.
• S’han de corregir a classe, si és possible de forma individual. Han de servir perquè el mestre premiï als alumnes que més s’esforcen, en tot cas el mestre ha de tenir clar de cada alumne com fa els deures: si els acaba, si li queden coses pendents, si dedica molt de temps, si li costen els d’una àrea, etc.
• S’han de posar un cop a la setmana i el tutor ha de gestionar i controlar als altres mestres de l’equip docent per tal que siguin sostenibles i proporcionals. Així el mateix alumne es podrà organitzar en funció del seu temps lliure. Posar deures d’un dia per un altre és hipotecar el temps lliure o el descans.
• Mai no han de superar el límit de temps acordat. Per tant, com tots els infants tenen una capacitat diferent, cal personalitzar el programa de deures. A classe tots els infants coneixen les seves capacitats, limitacions i possibilitats; doncs bé, amb els deures cal fer alguna cosa similar.
• Han de tenir un component de motivació. D’un llistat de tasques, cada alumne ha de poder triar les que prefereix realitzar i el mestre ha de respectar els criteris de selecció; en tot cas, pot donar orientacions… això també serviria com a tema de la tutoria individual o de l’entrevista amb la família.

Per acabar, és important no oblidar que els infants necessiten gaudir d’un bon descans per poder donar resposta a totes les activitats que fan al llarg del dia i per afavorir un bon rendiment a l‘escola. El descans és el temps que dediquen a compensar l’esforç diari i a recuperar l’equilibri físic i psíquic. Ho fan quan dormen, per descomptat, però també quan juguen, pinten, dibuixen, fan esport, escolten música, o simplement canvien d’activitat.

Descansar bàsicament és això, passar a fer una cosa diferent i els mestres quan arriben a casa ho saben millor que ningú. Habitualment dediquen molt del seu temps de lleure a preparar classes, a corregir, programar, a revisar tasques… i són els primers que s’adonen de la importància de la desconnexió. El cervell necessita diversificar, dedicar l’energia a fer coses diferents i així poder carregar piles per estar en disposició de rendir al màxim l’endemà.