Una investigació encarregada per la Fundació Bofill, el Departament d’Educació i la FAPAC conclou que els pares i les mares es queden majoritàriament amb una impressió negativa de la reunió d’inici de curs quasi en el 50% dels casos. Únicament un 40% en destaca la seva satisfacció i un 10% opina que ni bé ni malament.
Les famílies que les valoren negativament destaquen que són avorrides, poc atractives, que es parla d’aspectes sobradament coneguts, previsibles, rutinaris, són poc participatives i que fins i tot de vegades són aprofitades per “renyar-los” una mica. El percentatge que les valora positivament ressalta que els agrada sentir-se informades, conèixer altres famílies de la classe, comprovar la competència del mestre i tenir accés als espais i materials dels seus fills.
Aquestes trobades d’inici de curs es realitzen a tots els centres, independentment del nivell escolar, i s’acostumen a programar per a les primeres setmanes de curs, normalment cap al mes d’octubre. En algunes ocasions, mestre i família ja es coneixen del curs anterior, però en d’altres, aquest serà el primer contacte; per tant, generen una primera impressió que d’alguna forma, marca “una manera de fer” que facilita o restreny les possibles complicitats d’aquí en endavant.
La pregunta més freqüent entre els pares i mares els dies posteriors a la reunió és “què t’ha semblat el mestre?”. Per tant, hem d’entendre aquesta trobada com una exposició pública davant les famílies, una ocasió per transmetre i mostrar allò més important que ha de succeir al llarg del curs.
La reunió la convoca, planifica i prepara l’escola. És doncs, el centre i el mestre qui s’ha de plantejar quin és l’objectiu. Què pretén? Per a què ha de servir? Amb quina idea vol que marxin les famílies en acabar? Ha de ser més aviat informativa? Millor orientativa? De què parlar? De què no? Quina durada ha de tenir?
La resposta a aquestes preguntes seria fàcil si no fos perquè és una reunió escolar (i per tant s’ha de parlar de qüestions educatives) i també la diversitat de famílies assistents (cada cas és diferent, i les seves necessitats i expectatives, també). Els temes que s’aborden, doncs, han de ser d’interès general, i no tenen res a veure amb els que es desenvolupen en una entrevista individual.
Quin ha de ser el guió, doncs? Segons el meu criteri, l’edat i el nivell educatiu del grup classe el condiciona molt. No es planteja igual una reunió a P2 o P5 (educació infantil) què una de 3r o de 6è d’educació primària. Tampoc si es continua amb el grup-classe del curs anterior o bé és un grup nou per al tutor
Com en qualsevol situació comunicativa entre persones, hi ha dos moments clau: l’inici i el final. És important pensar acuradament aquests temps i gestionar adequadament els primers minuts. Cal ser conscients de l’oportunitat i preparar-la bé tenint clar que el principi de la reunió marca la pauta del que succeirà i és tan important la forma com el contingut. Per altra banda, el final deixa un darrer missatge que es portaran les famílies a casa i que han de ser com les “postres” d’un bon àpat.
Un bon inici podria ser una “una completa presentació del mestre”. Explicar amb detall quina és la seva formació i experiència, quines expectatives té per al curs i de pas transmetre que necessita comptar amb la col·laboració de les famílies per assolir la majoria dels objectius. Insistir en el missatge que les relacions entre família i escola només poden ser constructives si es basen en el respecte mutu, la confiança i l’acceptació de les singularitats de cadascú.
Cal recordar les famílies què l’èxit de la interacció radica en el fet que uns i altres siguin capaços de mirar-se amb bons ulls. Aquesta possibilitat està associada al fet de deixar els prejudicis de banda. Desaprendre un hàbit tan usual en els éssers humans no és gens fàcil, però és indispensable perquè les relacions siguin fluides i productives, especialment quan estem parlant d’un context de vida en què els infants passen moltes hores com és l’escola.
Estaria molt bé, en aquesta presentació, facilitar algun element de contacte directe: correu electrònic professional del mestre, dies i hores de visita, telèfon de l’escola, etc. Ha de quedar clar que és una persona assequible i també ha d’anticipar que té previst convocar-los per comentar el progrés i l’evolució dels seus fills i també per escoltar les seves expectatives i opinions. Mentre fa aquesta primera explicació, pot aprofitar per donar un full escrit (fins i tot fet/escrit/pintat pels seus fills) amb informacions que cal recordar: dates d’informes, de sortides, de dies no lectius, correu electrònic, etc. De passada, es va movent per la classe i aprofita per establir un contacte ocular i més proper amb cada assistent. Aquesta primera part pot acabar passant llista i saludar individualment a tots i cadascun dels assistents, i agrair-los la presència.
Com acabar la reunió? El final ha de potenciar una emoció positiva a les famílies. Ha de deixar un record agradable. La meva proposta és un vídeo de 10’ minuts on es puguin veure tots els nens i nenes de la classe fent alguna activitat cooperativa, treballant amb iniciativa, gaudint d’alguna activitat acadèmica, “passant-s’ho bé”, etc. Hi ha alguna forma millor de desenvolupar les emocions més agradables que mostrant-los imatges dels seus fills? A tots els pares i mares els encanta comprovar què fan quan no els poden veure. Preparar un petit document gràfic on es pugui visionar tot l’alumnat de la classe, treballant, col·laborant, participant, dialogant, segur que deixa molt bon gust de boca.
I entre la presentació i el vídeo? Quin guió seguir? Doncs, com ja he dit, depèn molt de l’edat dels infants i del nivell educatiu on es trobin, però en tot cas tinc clar que és necessari defugir de parlar d’aspectes excessivament especialitzats (capacitats, competències, objectius curriculars, criteris d’avaluació, etc.), repetitius i previsibles, de llegir la normativa, de dir el què i com ho han de fer a casa… i d’emprar conceptes intel·ligibles per no experts.
Algunes idees poden ser les que ja es fan:
- Característiques maduratives dels nens i nenes d’aquestes edats (insistint en el fet que cada infant segueix una progressió diferent i això no és cap problema).
- Hàbits que es treballen i prioritzen a classe, posant exemples clars i entenedors.
- Característiques generals del grup classe (inquiet, treballador, entusiasta, alegre, col·laboratiu, homogeni o heterogeni, etc.)
- La importància de l’esforç.
- El sentit dels deures que es posen.
- Etc.
És convenient també deixar un petit espai perquè les famílies puguin preguntar dubtes de caràcter general. Les respostes han de ser clares, però sense entrar en detalls, ja que la discreció també és un valor que cal deixar patent.
En definitiva, aquesta reunió és una oportunitat excepcional d’establir un treball conjunt per poder acompanyar més i millor els infants durant l’escolaritat. El mestre que compta amb el suport de les famílies treballa més i millor, i aconsegueix millors resultats educatius i acadèmics amb el grup-classe.
És important que la trobada es mogui en un ambient d’autenticitat. Les famílies han de sentir que estan davant d’un professional que actua des de la seva competència educativa, alhora que es mostra també des d’una dimensió global com a persona propera que sap moure’s en la frontera dels rols diferenciats que cada part té. L’autenticitat es detecta amb facilitat i sempre genera al voltant molta seguretat i benestar.
El detall de qualitat és que el mestre, 2/3 dies després de la trobada, passi als pares i mares assistents un petit qüestionari anònim perquè puguin expressar el grau de satisfacció sobre el desenvolupament de la reunió, així com els aspectes que segons la seva opinió cal millorar. El buidat i la reflexió a nivell individual i d’equip, sense cap mena de dubte, farà millorar aquest instrument de comunicació tan important del que disposa l’escola.
