Com aficionat a l’astronomia que sóc, el número 174, per associació d’idees, em faria pensar en el nombre de llunes que hi ha al sistema solar; IO, Cal·listo, Titan, Fobos, Caront… Però el 174 també és el nombre de titulacions que ofereix la formació professional inicial a Catalunya. I aquest any el 174, també forma part del lema d’una campanya de la Generalitat per posar-la en valor, «Un gir de 174 graus», per transmetre que a través de l’FP es pot dur a terme un canvi rellevant a la vida. Amb aquesta campanya el Govern vol contribuir a la lluita contra l’atur. La campanya té per objectiu millorar la percepció i ampliar el coneixement que es té de la Formació Professional Inicial, incloent-hi la modalitat dual; la Formació Professional per a l’Ocupació de les persones aturades i la Formació Professional Contínua.
La campanya vol posar de manifest que l’FP és una opció de qualitat, flexible i innovadora. L’FP permet la formació al llarg de la vida, essent la millor via per adaptar-se a les necessitats actuals i de futur del mercat laboral. Un dels principals objectius de la campanya és arribar a la mitjana europea en implantació de l’FP dual de cara al 2022. Això suposaria un 30% sobre el total dels alumnes de segon curs. Un altre dels reptes de la campanya és impulsar la implicació i corresponsabilitat dels agents socials i econòmics, especialment les empreses, per tal que s’acullin a l’opció de cursar l’FP dual. Per això, és important donar a conèixer quins beneficis té la modalitat dual i explicar el procés per accedir-hi, amb l’objectiu final d’adequar la formació dels treballadors a les necessitats de les empreses.
D’on sorgeix aquesta imatge negativa de l’FP?
La infravaloració social de l’FP sorgeix amb la Ley General de Educación de 1970. Aquesta llei marcava un itinerari secundari, una opció B, per a tots aquells alumnes que no aconseguien obtenir el graduat escolar. Els alumnes bons anaven al batxillerat, els dolents podien continuar la seva formació a través de l’FP. En conseqüència, l’FP era un calaix de sastre, on anaven a parar tots els estudiants que no aconseguien treure’s el graduat escolar. La formació professional va passar a ser sinònim d’estudis per als mals estudiants. Encara que sembli una distopia, aquesta categorització d’alumnes bons i dolents és similar a la pel·lícula de culte Gattaca (1997) on els nens eren separats en castes, per intel·ligència superior, salut, etc. La Formació Professional ha viscut i viu encara, aquest estigma de ser una via secundària.
Si mirem enrere, entendrem com es va generar aquesta imatge negativa de l’FP. Hem de tenir en compte la situació social i econòmica dels anys 70. En aquells anys era una quimera que una família de classe mitjana o baixa pogués permetre’s que un dels seus membres estudiés una carrera universitària, tret que tingués un expedient acadèmic excel·lent per accedir a una beca d’estudis. Per tant, les persones de classe mitjana, amb expedients acadèmics bons, però sense arribar a ser brillants, tenien limitacions econòmiques que els impedien accedir a la universitat, sent una FP (dissenyada per als mals estudiants) la seva màxima aspiració educativa.
N’hi ha prou amb una campanya per prestigiar l’FP?
Una forma de millorar el prestigi de l’FP és aconseguir que prepari per a professions més prestigioses. Això també s’ha realitzat amb èxit en les últimes dècades. L’FP, fins als anys vuitanta, estava dominada per branques professionals de coll blau, és a dir, de professionalització obrera. El posterior augment de branques de coll blanc, com a administració, informàtica, comerç, comunicació, sanitat, etc. ha suposat la preparació per a professions més prestigioses, i per tant, un major reconeixement social de l’FP. També cal actuar amb millores estrictament educatives, que la facin més atractiva tant pels estudiants, com per l’empresariat.
Un altre aspecte clau per acabar amb aquesta imatge social injusta de l’FP, es genera en el servei d’orientació professional que se li dóna als alumnes en l’educació secundària obligatòria. O, més aviat, la manca d’ella. No hi ha una orientació professional que mostri les potencialitats i els avantatges d’estudiar un cicle d’FP. D’aquesta manera, és perpetua un fenomen segons el qual es considera que acaba estudiant FP bàsica o mitjana qui no pot fer altra cosa, aquells alumnes amb mal rendiment a l’ESO. I és veritat que la formació professional pot tenir el paper de recuperar gent que es podria quedar despenjada de l’educació, però ha de quedar clar que optar per un cicle formatiu no tanca portes, perquè permet fins i tot accedir a la universitat. L’FP, el batxillerat o després la universitat, són sortides diferents per alumnes amb capacitat diferents, sense menysprear-ne cap d’elles.
La implicació de les famílies també és molt important en l’elecció dels estudis. Molts cops fomenten l’FP als seus fills i filles, quan no els queda una altra alternativa i volen que els seus fills, almenys, com a compensació, obtinguin alguna preparació per al mercat laboral. Erròniament algunes famílies consideren que socialment està millor vist ser alumne universitari. Anys enrere, tenir una carrera universitària era imprescindible i exclusiu. La meta dels pares era, i continua sent, que els seus fills cursin estudis universitaris. Això ha desencadenat l’excés actual de graduats universitaris.
Posem fil a l’agulla…
El desprestigi de l’FP existeix en tots els països. No és una cosa que només passi a casa nostra. Això sí, amb grans diferències. El fet és que en els països on l’FP està més desenvolupada (Alemanya, Àustria, Holanda…) hi trobem que al darrera dels plans de formació professional hi ha consens, corresponsabilitat i treball en equip. Hi col·laboren el ministeri d’educació, el ministeri d’ocupació, les cambres de comerç, les patronals empresarials, els agents socials i els sindicats.
No cal sortir fora, al País Basc també trobem un model d’èxit de l’FP. Per entendre l’èxit i el prestigi l’FP basca, és necessari analitzar perquè aquest model és diferent de la resta. En primer lloc, partir d’una premissa essencial i que, malgrat la seva obvietat, no se sol tenir en compte: quan alguna cosa és important, l’essencial és donar-li la importància que té. El govern basc té una visió estratègica de l’FP, per això compta amb una Vicecancelleria de la Formació Professional, per traçar una visió de futur i una estratègia d’acció de l’FP.
A cada acció li correspon una reacció… ja ho deia Isaac Newton. A partir d’aquí és més senzill entendre tot el que ve darrere. També és important remarcar que la llei de l’FP basca neix fruit del consens i la corresponsabilitat de la patronal, els sindicats i els centres d’FP, que participen en el Consell Basc de Formació Professional.
