El Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona va acollir dissabte 1 de febrer la 32a. edició de la Jornada Pedagògica de l’Escola Pia de Catalunya, amb l’assistència de més de 400 persones. Docents, personal administratiu, directors i amics de la institució van compartir la Jornada dedicada íntegrament a reflexionar sobre l’avaluació. “Una mirada global de l’avaluació, més enllà de l’aula”, en paraules del cap de l’Àrea de Pedagogia i Innovació de l’Escola Pia, Jaume Montsalvatge.
En la introducció, el director general de l’Escola Pia, Antoni Burgaya, va agrair molt la feina de tots els docents i personal de la institució per l’acompanyament que fan a les persones i va destacar que “no hi pot haver avaluació sense vincle“.
Anna Manso, en el seva doble vessant d’escriptora-guionista i com a mare de l’Escola Pia, va parlar de la crítica i de l’autocrítica. “Equivocar-se és obligatori. Un no pot aprendre sense equivocar-se”, va afirmar. El seu pas per molts equips professionals fa que hagi reconegut diferents estils d’avaluar. I va criticar durament el “mètode destructiu”. “Si no tens una alternativa, accepta el que no t’agrada”. Manso també va destacar la importància d’aprendre del fracàs: “Els alumnes han de poder suspendre”, va dir. En el seu vessant de mare, l’escriptora va finalitzar la seva intervenció fent referència a la seva experiència: “Saps quan estàs en una bona escola quan hi ha un problema. L’escola ha de tenir un projecte educatiu estable, però sobretot és fonamental que hi hagi estima”.
“Des del moment del naixement, l’esser humà només té un objectiu: ser vist, ser reconegut i ser estimat”. Amb aquesta màxima va iniciar Joan Quintana la seva intervenció. El psicòleg i assessor d’equips professionals va donar molta importància al reconeixement. “Sense reconeixement ens sentim invisibles”, ja siguin els docents al claustre com també els alumnes. “Teniu nens invisibles a l’aula?”, va preguntar als assistents. En aquest sentit, va dir, l’abraçada és el símbol de l’encontre: “Et miro, et veig, et reconec, t’ho dic i actuo en conseqüència, legitimant-te”. Els participants en la jornada van prendre nota de la frase.
Va tancar la roda de ponents Sergi Grimau, el qual, amb molt sentit de l’humor, va compartit la seva fórmula vital: el seu talent més el seu esforç i les seves circumstàncies, multiplicades per la seva vocació. “I encara es multiplica més si hi afegim els referents”, va dir. Preparar aquesta intervenció li ha permès recordar i classificar els seus referents, els que l’han ajudat i els que no, lamentant no haver-ne recordat cap de la seva etapa acadèmica. “El que trobava a faltar dels meus líders és que em preguntessin. Només em deien”. Grimau va animar als mestres a ser referents, a que acompanyin i ajudin en la recerca i descoberta de talents i vocacions. I va acabar la seva intervenció compartint un “mètode” inventat per ell per a la ocasió: “El mètode ca-ca: canya i carinyo”, aplicable a qualsevol àmbit de la vida.
A la meitat de l’acte, Itziar Carrillo, mestra de l’Escola Pia Balmes, va fer una divertida intervenció per reivindicar les dificultats burocràtiques que troben els docents per avaluar els alumnes.
Durant la taula rodona que va cloure l’acte, els ponents van poder aprofundir en alguns dels conceptes que s’han anat repetint al voltant de l’avaluació com l’autoconeixement –aspecte clau a l’hora d’encaixar una crítica–, l’emoció –que condiciona el relat i l’avaluació– o la discrepància –indispensable perquè hi hagi desenvolupament–.
Eduard Pini, Provincial de l’Escola Pia de Catalunya, va tancar l’acte amb una dinàmica en la qual un representant de cadascuna de les escoles i fundacions va destacar un aprenentatge de la Jornada. La Jornada va finalitzar amb el lliurament del Premi Josep de Calassanç, que aquest any ha reconegut la feina i dedicació de: Lluís Cros, mestre de l’Escola Pia Sarrià; Rosa Cols, mestra de l’Escola Pia Nostra Senyora; i la Comissió de Vespres de Recerca de l’Escola Pia Balmes.
