Una vegada més ens trobem amb el gran dilema: què fem amb aquells alumnes que literalment passen de tot? No parlem d’alumnes conflictius rebenta-classes, sinó d’aquells que realment vénen a passar el matí a l’institut i a escalfar la cadira, que malauradament, n’hi ha.
Allà on jo treballo, entre col·legues, d’aquesta entomada de tema n’hi diem “fer un tercer grau”. Evidentment en to humorístic i sense cap pretensió d’ofendre ningú. S’ha demostrat en moltes ocasions que això de fotre quatre crits a un alumne en concret, davant de tota la classe, no funciona. El que aconseguirem serà que encara se’ns posi més de cul. Per tant, el que també s’ha demostrat que sí que funciona és el fet d’agafar-lo per separat, individualment i, ara sí, menjar-li el coco. En el bon sentit, és clar.
El discurs que sol funcionar seria alguna cosa similar al següent:
«Mira, jo com a professor teu tinc dues opcions: o passo de tu i et faig seure al final de la classe i almenys no ens molestem, o t’estic al damunt perquè realment penso que ets una persona molt vàlida i que val la pena estar-hi a sobre perquè treballis».
I d’entrada, li deixes caure així: «Tu tries. Què prefereixes? El que em diguis, faré, si tots dos hi estem d’acord». Això, la veritat és que és força arriscat, segons l’alumne amb el qual parlem i, per sort, no m’hi he trobat mai però suposo que si em passés intentaria argumentar al màxim per acabar convencent-lo i portar-lo al meu terreny.
Normalment, només amb això ja hi sol haver un breu silenci i després un «no, prefereixo que m’estiguis a sobre». Bingo! I és aquí quan tornes a reforçar-lo positivament: «Segur? ja et dic, si fossis una persona que no té capacitats o que no té voluntat ni esperança de res… doncs deixem-ho perquè no hi ha res a fer amb ella. Però és que no és el teu cas! Un nano maco, que té capacitats, que és intel·ligent, que és bon xaval, que quan s’hi posa triomfa…per favor!»
Llavors, acordeu i li deixes ben clar que a partir d’ara «irás a por él», i ell ja interpreta que això es tradueix en «lluitaré perquè no tiris la tovallola».
No intentem que ens expliqui l’origen del per què només ve a l’institut a escalfar la cadira,, sinó que simplement el missatge que li transmetem és: «D’acord: potser no t’interessa el tema. Parlem-ne. Estic aquí pel que necessitis. Ets capaç d’això i més i vals molt».
Si a la propera classe està actiu, tot rutlla i el tercer grau ha funcionat una vegada més.
