La ministra d’Educació, Isabel Celáa, va comparèixer ahir, durant més de quatre hores, a la Comissió d’Educació del Congrés dels Diputats per passar comptes sobre els eixos de la seva política al llarg de la present legislatura. La ministra va destacar la seva aposta pel professorat, la qual cosa inclou la posada en marxa d’un pla que reculli el desenvolupament de la carrera docent. Aquest és un dels principals objectius recollits a l’avantprojecte de la llei que s’ha batejat com a LOMLOE (Llei Orgànica de modificació de la LOE).
El compromís de la ministra és tenir aquest pla en marxa durant el primer any després que s’aprovi la futura llei que ha de substituir la LOMCE, i que es preveu que arribi al Consell de Ministres en les pròximes setmanes. Serà el primer projecte de llei que presenti el nou Govern de Pedro Sánchez. Una reforma legislativa que, segons la ministra, aposta per un sistema educatiu basat en l’excelència i l’equitat, i que inclou per primera vegada l’enfocament de drets de la infància i de la igualtat de gènere com a principis rectors del sistema.
La idea és que, quan això passi, el Govern ja tingui preparada una normativa que reguli la formació inicial i permanent, l’accés a la carrera docent i el seu posterior desenvolupament.
Un any de pràctiques tutelades
L’any de pràctiques és una altra de les propostes del Govern de coalició: revisar els plans d’estudis dels futurs docents i el desenvolupament d’un procés d’inducció a la professió que duraria un any sencer i estaria tutelat. No se sap, en canvi, si aquest temps estaria remunerat pel mestre en pràctiques, ni si qui faci les tasques de tutoria rebria un reconeixement econòmic o d’un altre tipus.
«És una peça molt important en la millora de la professió», va assegurar Celaá durant la seva intervenció. I va afegir que es posaria en marxa al costat de la revisió del procés d’accés a la professió.
La ministra també va comentar que es faria una reforma de la formació continua, i que es regularia l’avaluació sobre la feina dels i les docents. A banda, va manifestar la intenció del ministeri d’oferir permisos retribuïts perquè el personal docent pugui fer estades en centres educatius estrangers per «mantenir-nos connectats amb les tendències internacionals en innovació». Això últim, en col·laboració amb les comunitats autònomes.
Celaá també va referir-se a les polítiques d’estabilització del treball interí per assegurar que abans que acabi la legislatura s’haurà aconseguit l’objectiu del 8% d’interinitat en la professió. Un percentatge que avui dia ronda el 25%, segons els sindicats. L’acord d’estabilització signat pels sindicats CCOO, UGT i CSIF en l’última legislatura del Partit Popular preveia que aquest percentatge s’aconseguís precisament després de la convocatòria d’oposicions d’aquest 2020.
Currículum
El currículum és una altra de les potes que l’actual Govern vol renovar al llarg de la legislatura, amb la idea de fer-lo menys enciclopèdic i memorístic, i sí més competencial, «posant l’accent en entorns d’aprenentatge i pedagogies eficaces», va assegurat Celaá.
«Eliminarem els continguts que va afegir la LOMCE, que sobrecarreguen innecessariament el currículum, i hi e introduirem nous sabers fonamentals que no estan presents en el actual», va afegir Celáa. Segons la ministra, amb aquest currículum s’activa el principi de confiança en el professorat i, a més, ha de ser interdisciplinari per poder treballar-ho en projectes, con serveis a la comunitat o d’aprenentatge servei.
I amb la finalitat que els temaris puguin fer front al constants canvis socials, el Govern pretén posar en marxa un Institut de Desenvolupament Curricular que pugui anar donant resposta a la seva actualització.
FP i 0-3
Pel que fa a l’FP, la ministra va anunciar l’elaboració d’un projecte de llei d’FP que articuli i unifiqui per primer cop els dos sistemes: l’FP del sistema educatiu i l’FP per al treball. A més, va confirmar l’impuls de 200.000 noves places d’FP en els pròxims quatre anys, el disseny de fins a 80 noves titulacions i l’actualizació de les ja existents, la introducció d’un mòdul de digitalització a tots els títols, així com l’impuls de l’orientació professional en aquests estudis.
Pel que fa a l’educació de la petita infància, Celáa va parlar d’un pla de vuit anys per estendre el primer cicle d’educació infantil. «Volem avançar cap a una oferta suficient amb equitat i qualitat i que garanteixi el seu caràcter educatiu. En la seva progressiva implantació es prioritzarà l’accés de l’alumnat en situació de risc de pobresa i exclusió social», va explicar la ministra.
Llibertat, Catalunya, adoctrinament
Les intervencions dels grups de l’oposició (principalment PP, Cs i Vox), es van centrar en la necessitat de garantir la llibertat d’elecció de centre per part de les famílies, amb la vista posada en el concepte de demanda social que ha guiat la qüestió aquests anys de la LOMCE. «Llibertat de les famílies –va dir el representant del PP– per triar l’educació sense la intromissió de l’Administració».
També es exigir que deixi d’haver-hi adoctrinament a les aules, principalment, en relació al veto parental que VOX ha aconseguit col·locar a Múrcia i que es va fent forat també en la Comunitat de Madrid. Malgrat que la ministra va assegurar que és necessari retirar aquest veto perquè té relació amb continguts curriculars obligatoris i a més està afectant l’activitat dels docents, el portaveu del partit d’extrema dreta va replicar que no es tracta d’una eina d’objecció de consciència, que «mai ens ficarem en el que diu un professor en la seva hora de classe» i que el veto només és per «xerrades al marge de l’activitat docent».
I, com acostuma a ser habitual en les sessions de la Comissió d’Educació, els sistemes d’immersió lingüística, principalment el català, van tornar a centrar part d’aquestes intervencions. Es va exigir que el Govern garanteixi que les famílies que així ho desitgin puguin matricular als seus fills en castellà com a llengua vehicular a Catalunya. En aquest sentit, la ministra va preguntar a PP i a Cs perquè mai han recorregut aquesta immersió lingüística davant dels tribunals, ni tan sols quan els primers han governat.
