Actualment, moltes escoles sobretot al segon cicle d’educació infantil, desenvolupen el treball per ambients o espais de lliure circulació, que és el que ara es porta. Dic el que “ara es porta” perquè hi ha certa tendència a deixar-se portar una mica per les modes. Si en el seu moment van ser els racons, els tallers, el projectes i abans moltes altres innovacions, ara són “els ambients” o ”espais de lliure circulació”.
La seva aportació és interessant, això sí, amb mesura, com quasi totes les coses bones de la vida; amb moderació, calma i tranquil·litat, i sobretot adaptant les accions al context. No es poden portar a terme actuacions de la mateixa forma a una escola petita que a una gran, a una rural que a una urbana o de barri… amb un perfil, edat o formació de mestres o altres. La tipologia de les famílies també és clau.
Les capacitats de l’etapa infantil busquen que l’infant aprengui a ser… cada cop més autònom, a pensar i comunicar, a descobrir i tenir iniciativa i també, a conviure i habitar el món. Doncs els ambients ho propicien: són espais d’aprenentatge, de relació i comunicació. Els nens i les nenes pensen, trien, expliquen, escolten, actuen, observen, experimenten, construeixen, imaginen, comparteixen, es relacionen i s’emocionen. Per tant, estem parlant d’una metodologia bastant completa a nivell cognitiu, afectiu, social, motriu, lingüístic, etc.
Es fonamenta en la concepció constructivista, especialment en tres dels elements més importants: l’aprenentatge significatiu, els coneixements previs i la relació amb els iguals. L’infant es converteix en l’executor del seu propi desenvolupament a partir del joc, la investigació i les relacions amb els companys.
Per una banda, és un model que facilita i potencia la creació de grups heterogenis pel que fa a edat, nivell de desenvolupament i interessos; afavoreix la interacció, cooperació i col·laboració; i es donen relacions d’ajuda mútua. Això és molt interessant!
Per una altra, respon a una línia metodològica on, com és lògic, els espais són fonamentals i es va més enllà de l’aula tradicional i necessita que altres llocs de l’escola esdevinguin educatius, (passadís, hall, patis, jardins, sales, etc.) i així es dóna més vida al centre.
Hi ha algunes preguntes que han de resoldre l’equip de mestres: quin ha de ser el seu rol en aquesta organització? Acompanyar? Intervenir? Observar i documentar? Què volen dir exactament aquestes paraules? L’elecció de l’infant s’ha de respectar sempre? I si hi ha alguns que cada dia repeteixen, què es fa? Hi ha un únic model d’ambients? Afavoreix als alumnes que presenten més dificultats d’aprenentatge? I els que són més influenciables?
Aquestes qüestions les ha de reflexionar i respondre l’equip en funció del projecte d’escola, de la quantitat setmanal d’hores que es dediquen, de la composició dels grups, dels ambients que s’ofereixen, i sobretot, i per mi el més important, de les altres metodologies amb les quals es combinen. Poques escoles treballen tot l’horari per ambients, per tant, és important decidir quins altres models didàctics s’utilitzen, i com es treballa la resta de l’horari.
Des del punt de vista d’un infant de 2, 3, 4 i 5 anys, una cosa és el que li agrada i una altra el que li convé. De vegades pot ser coincident però d’altres no. Si es dedica un temps determinat a treballar unes capacitats, probablement va en detriment d’unes altres. El temps és limitat, i tot alhora no es pot desenvolupar… Si es realitzen activitats que desenvolupen l’atenció sostinguda, probablement no es potenciarà la psicomotricitat alhora. Si més no, és complicat.
Imaginem que una escola valora posar en marxa un projecte d’espais de lliure circulació per al curs 2020/21. Es planteja el treball per ambients per tres tardes a la setmana… aleshores es deixaran de fer altres activitats que fins ara es feien? Les hores que es dedicaran a aquesta nova organització d’on es trauran? Com es compensaran? Al segon cicle l’horari és de 25 hores setmanals i inclou el temps d’esbarjo. Si es dediquen al voltant de 6 hores setmanals (3 tardes) pel treball d’ambients és un 25% del temps educatiu.
L’equip de mestres de cicle ha de reflexionar, planificar, avaluar pros i contres, i per últim explicar-ho bé a les famílies a la reunió d’inici de curs. També cal pensar com es farà el pas al cicle inicial de primària. Si els infants tenen l’hàbit de treballar per ambients tres tardes a la setmana, a primer de primària dedicaran temps per continuar? I a segon?
La preparació dels ambients, com en qualsevol organització, requereix una dedicació intensa per part del mestre, que planifica amb responsabilitat i selecciona els recursos i materials necessaris. La distribució dels espais i materials en els ambients està pensada perquè els infants se sentin emocionalment segurs i els convida a la interacció amb l’entorn i amb els companys, i els permet ampliar destreses i coneixements.
Són una fantàstica estratègia metodològica amb riques aportacions igual que en el seu dia ho van ser altres. El més interessant és que tots aquests recursos acaben deixant la seva petjada a l’escola i els mestres… Replanteja la forma de programar i avaluar, la llàstima és que en la majoria dels casos, com moltes de les metodologies innovadores, molts cops només es queda a educació infantil.
