També he rebut i rebo demandes de periodistes que tracten de construir algun manual d’autoajuda i, a més, llegeixo (tinc temps per a llegir!!) les múltiples recomanacions que alguns col·legues difonen… i m’entra un cert desassossec. Estem enmig d’una situació en la qual molts pares descobriran que tenen fills i que no s’eduquen sols. A més, no podran posar l’excusa de no tenir temps. Conviure per força amb els fills farà que descobrim (si ens parem a pensar) noves dimensions de la nostra vida. I, per descomptat, necessitem imaginacions múltiples perquè el resultat sigui raonablement feliç… per a tots.
Però, compte amb dues manies d’alguns professionals de l’educació: suggerir a mares i pares el que està bé i s’ha de fer; pensar que la bona educació passa per l’ordre. Es tracta d’ajudar al fet que cada grup familiar, de la manera que pugui i sàpiga (aprengui), faci sentir als seus fills que són estimats, que se situïn adequadament entre els riscos i descobreixin que, sense escola, també és divertit aprendre. Igualment, una crisi serveix, de manera especial, per viure en el caos tolerable, sense horaris ni planificacions imposades (atenció als arguments per convèncer, ara, a un adolescent què toca o què no toca fer). És interessant descobrir que el dia té 24 hores i no està previst com omplir-les. A més, per un adolescent tots els dies haurien de ser carpe diem i ara en té 14 per davant.
Recordant que ara convivim intensament amb nois i noies adolescents que necessiten petons, però pobres de nosaltres que intentem donar-los un, nois i noies que necessiten saber que estem al seu costat, però pobres de nosaltres si ens acostem massa, vaig escriure aquest decàleg:
Decàleg per viure confinat entre adolescents i descobrir la felicitat
- Comencem per tenir clar que, alterada la vida, nosaltres, els adults, ens hem de reinventar. D’entrada, som nosaltres els que ara estem en crisi i, a sobre, tancats amb personatges que ens fan sortir de polleguera.
- Hem de fer subdivisions del confinament. Descobrir que la seva habitació sempre serà seva i reclamar més sofà per nosaltres.
- Forçosament cal dedicar més temps a qui no vol estar més temps amb nosaltres. Almenys ara els haurem de mirar més, escoltar més… i descobrir que bona part de les seves vides ens era desconeguda.
- La pedagogia del pacte ara significa dedicar més temps encara a negociar les activitats a fer, les ocupacions, els nous deures per evitar que aquestes setmanes es converteixin en temps mort.
- Aprofitar per parlar (deixar caure paraules) sobre riscos i proteccions. Tornar a veure junts, per exemple, el capítol de Sex Education en el qual els alumnes es posen màscares per combatre una epidèmia de clamídies i han de debatre què significa la promiscuïtat.
- Com que seran dies de connexions i pantalles, si apareix el moment, podrem prendre consciència del que som i no som sense connexió.
- Potser descobrirem vides dels amics i amigues parant l’oïda i la vista (sense massa tafaneria) en les seves converses de xarxa. Podrem conjugar verbs com mirar, veure, observar, escoltar.
- Una part de la vida inevitable a compartir serà descobrir a què juguem junts (temps per aprendre Fornite i compartir Play).
- Trobarem el moment per explicar-los com ens preocupa el futur i discutir de què va el problema en el qual estem ficats, descobrir amb altres motius la diversitat i desigualtat del món (començant per la grandària del pis en el qual viuen ara els uns i els altres), el dret a la salut, etc.
- Com les farmàcies no tanquen… podem proveir-nos de diazepan… comprar tones de paciència… Ells i elles viuen i són feliços malgrat nosaltres i els virus.
