No obstant això, hem d’aprofitar-ho per donar continuïtat a la solidaritat mostrada aquests dies i per pensar junts sortides perquè els Drets Humans i de la Infància en surtin reforçats. Un dels més importants és el dret a l’educació, imprescindible per a avançar cap a l’equitat.
Es demana a l’alumnat confinat que continuï actuant com si fos a l’escola (entesa com a institució que inclou tot els nivells educatius), al mateix ritme i amb major exigència si cap, com si res passés, quan en realitat tot és diferent i més si tenim en compte els desiguals contextos socials i familiars.
Tot el que succeeix ens exigeix una reflexió profunda i un posicionament clar. No podem sentir-nos tenallats per la por sinó animats per l’esperança de sortir reforçats per un trànsit cap a una societat més humana i una educació més inclusiva, justa, acurada i equitativa. Ens sembla urgent promoure un espai i un temps on qüestionar-nos, dialogar, reflexionar col·lectivament i fer un acostament racional a la pregunta per l’educació que volem avui i en el futur.
Què fer en la situació actual
Per això ens atrevim a fer una valoració del que estem vivint en l’àmbit educatiu amb una sèrie de consideracions i propostes. Aquestes primeres són relatives a l’actual situació de confinament i fins als inicis del pròxim curs.
1. L’educació escolar no serà igual després d’aquesta experiència que confirma les diferències amb què es fa el treball escolar a casa, perquè no tothom disposa dels mateixos mitjans ni de la mateixa situació habitacional, familiar i social.
2. Si l’educació és un dret, una situació d’emergència no hauria de destruir-lo, especialment per aquells nens i famílies amb més necessitats o en condicions de pobresa. Constatem que aquesta situació està augmentant les desigualtats socials que ja teníem. En tots els casos no es tracta d’avançar en el temari, sinó de desenvolupar activitats atractives i de valor cultural: veure bons documentals sobre naturalesa, pel·lícules en versió original subtitulades, escoltar música, pintar, llegir, escriure, etc.
3. En aquesta situació d’emergència i confinament considerem que la rigidesa de les mesures preses haurien de ser més flexibles tenint en compte els drets de la infància.
4. No sabem com serà el futur de l’educació, però sí que desitgem i ens agradaria que fos un altre. La tornada a la normalitat, de la qual l’alumnat en situació de vulnerabilitat i pobresa mai va formar part, serà impossible perquè el que ens està passant no ens portarà a un retorn sinó a una altra normalitat diferent i per construir.
5. Quan es torni a les aules hi haurà necessitat de proximitat, l’alumnat necessitarà conversar, expressar-se, abraçar-se… L’espai i el temps educatiu de l’escola l’hauria de facilitar sense la pressió dels resultats, les avaluacions, els deures, amb calma, donant-se temps.
6. Ara, en acabar aquest curs, es fa necessària la promoció automàtica en totes les etapes educatives, inclosa la universitat. En aquesta situació d’emergència no té sentit fer exàmens d’avaluació, per això proposem la supressió de les proves de selectivitat, donant per bona la nota mitjana del batxillerat, entre altres possibles alternatives. En Formació Professional serà necessària una progressiva recuperació de les pràctiques.
7. Ens hem obsessionat amb les notes, les qualificacions i els resultats i no per la permanència dels aprenentatges que serveixen per una vida digna. Però ara és el moment de ressaltar els valors que estem aprenent, com la solidaritat, l’empatia, la generositat, l’afectivitat, el suport i la cura mútua, la cooperació… perquè avui toca fer pedagogia i que prevalguin aquests valors més humanitzadors.
8. Creiem que l’estiu hauria de ser un espai inclusiu, amb la finalitat de disminuir les desigualtats, on tota la infància i l’adolescència tingui accés a campaments, colònies o altres activitats educatives de temps lliure, on es combini l’art, la música, la cultura, el joc i el contacte amb la naturalesa.
9. Ens sembla necessari que el primer trimestre del pròxim curs sigui un període d’adaptació i transició entre els dos cursos, amb una tutorització i un acompanyament intensius.
10. L’experiència de crisi ens convida a repensar els temps, espais i recursos de què disposem, i la funció de suport que podrien desenvolupar la TV, la ràdio, les xarxes socials i TIC, sense perdre el contacte amb el medi natural i social.
11. Una altra lliçó és que potser hem de viure la vida amb més calma, també en l’escola, donant temps i respectant els processos d’aprenentatge de cada persona… L’estrès que s’està generant en famílies i nens i nenes per les tasques acadèmiques a casa, hem de frenar-lo amb altres maneres de fer més creatives i respectuoses dels interessos de la infància.
12. Tot el que està succeint ens porta a posar en qüestió l’actual model educatiu per poder avançar cap a un altre model alternatiu. Senzillament perquè aquesta situació ens està mostrant que hi ha altres maneres d’educar.
Com avançar en el futur
En aquesta segona part incloem propostes de pensament i acció per avançar cap a l’educació que volem:
13. Repensar junts, després d’aquesta aturada en el camí, com millorem i canviem el que tenim i com reinventem l’educació, qüestió que se’ns presenta cada vegada amb major urgència. Aquest tancament de l’espai escolar hauria de servir-nos per resignificar l’educació i trencar el ritme frenètic i la pressió que exercim sobre la infància i l’adolescència.
14. Posar la mirada en les necessitats de la infància i l’adolescència. És necessari que tornin a apassionar-se per aprendre per si mateixos i des de si mateixos, a jugar, a tenir temps lliure en el qual puguin avorrir-se, a relacionar-se lliurement, a no enganxar-se a les pantalles per trobar-se amb la naturalesa.
15. Fer una revisió a fons de l’estructura i el contingut del currículum escolar. Perquè els continguts interdisciplinaris i transdisciplinars, de complexitat creixent i interconnectats, prenguin la centralitat dels aprenentatges escolars. Aquests sabers han de proporcionar-nos un coneixement més profund del món i dels problemes de la humanitat.
16. Introduir un currículum ecosocial que promogui continguts i valors per combatre l’emergència climàtica i afavorir el desenvolupament sostenible. La supervivència del planeta Terra exigeix consciència i acció des de tots els àmbits.
17. Introduir un currículum feminista, que qüestioni el model patriarcal, que condemni totes les violències de gènere, que reconegui la plena igualtat de drets i promogui les pràctiques de la coeducació en tots els àmbits educatius.
18. Incorporar com a element central l’acompanyament en l’aprenentatge, mitjançant el trànsit de la informació al coneixement per saber viure, conèixer el món i tractar de transformar-lo, orientant, al seu torn, els processos maduratius integrals.
19. Dinamitzar el diàleg, la conversa, el pensament crític com a instruments pedagògics bàsics per la construcció i autocreació de persones autònomes, subjectes en procés permanent de producció de les seves pròpies vides.
20. Potenciar la dimensió relacional de l’educació a través de la convivència positiva i l’experimentació de la democràcia, on el diàleg deliberatiu i l’acord són centrals.
21. Recuperar el sentit comunitari i democràtic de l’escola, retornant a les famílies i als nens i nenes el seu espai de responsabilitat col·lectiva en el bé comú de l’educació, fent més efectius els actuals canals de participació i creant uns altres.
22. Repensar les polítiques educatives, protegint i estenent l’escola pública i eliminant processos de privatització, des de les noves perspectives socials perquè garanteixin el protagonisme de la ciutadania i del poble, assegurant el dret de tots a l’educació i els drets de la infància a una vida digna.
23. Promoure el compromís en la lluita contra les desigualtats dins i fora de l’escola amb polítiques compensadores i de discriminació positiva cap a la infància i l’adolescència, víctimes d’aquesta injustícia social i escolar.
24. Obrir el sistema educatiu a la societat i a la vida, que té en compte el que aporta la comunitat local i la global. Basat en la dignitat humana, la cooperació, la comprensió de la interdependència, l’empatia i la relació fraterna i humana com a bases sòlides de qualsevol model educatiu.
25. Situar en primer pla, ara ocultada i socialment poc valorada, la funció docent amb una sòlida formació cultural i pedagògica i com dinamitzadora central de la socialització de la infància, de la convivència positiva i de la creació d’ambients d’aprenentatge compartits i cooperatius.
Entenem que aquests podrien ser alguns dels elements constitutius del camí pel qual avançar en el trànsit cap a una nova educació. Donem una sortida positiva i constructiva a la situació de fallida que, constatem, viu l’actual sistema educatiu en una societat en situació d’emergència.
Sabem que és possible fer-ho i animem que pensem i construïm junts i juntes el que volem de l’educació.
Els quatre signants d’aquest manifest són membres del ‘Foro de Sevilla. Por otra política educativa’
