Les escoles bressol privades es troben en una situació molt delicada. La seva activitat s’ha aturat, i pràcticament totes han hagut de presentar un ERTO pel 100% de la seva plantilla. Però les despeses (sobretot de lloguer, però també seguretat social, subministres i gestoria) no s’acaben en els salaris, i la perspectiva de no tornar a obrir fins al setembre fa que moltes es plantegin la seva viabilitat. Des del tancament de centres, les tres entitats del sector no han deixat de llençar SOS, inicialment sense gaire èxit. Ara sembla que alguna cosa es mou. Dimecres 29 les rep el conseller Bargalló, el qual, en alguna intervenció radiofònica, ja ha reconegut que si comencen a desaparèixer aquestes escoles “tindrem un problema” i que “se les ha d’ajudar”.
Es fa difícil calcular les conseqüències d’aquesta crisi en un sector cada cop més observat com una etapa educativa fonamental per al desenvolupament de les persones, malgrat que no formi part de l’educació obligatòria. Per Montserrat Fernández, presidenta de la Coordinadora d’Escoles Bressol de Catalunya, “una quarta part podrien desaparèixer si no s’hi fa alguna cosa”. Segons Conxita Pericó, presidenta de l’Associació Catalana de Llars d’Infants (Assllars), una enquesta realitzada als associats va donar com a resultat que el 50% creu que si la situació s’allarga més de 2-3 mesos haurà de tancar.
Fa uns dies, Fernández va adreçar una carta al conseller Bargalló per denunciar la situació “alarmant” que pateix el col·lectiu. “De moment no s’han tingut gens en compte les petites escoles privades i privades-subvencionades, que fa més de 40 anys que ofereixen un servei educatiu de qualitat a la comunitat”, deia la carta. Pericó explica que també fa setmanes que es passa el dia escrivint i enviant cartes a tort i a dret. “Hem hagut de contractar els serveis d’una agència de comunicació per començar a aparèixer i que algú ens fes cas”, comenta.
El problema no és només de falta de places per la petita infància, sinó que podria tenir a veure amb les mateixes fases de desescalada del confinament. Al setembre faran especialment falta. “Quan les mares i els pares puguin tornar a la feina, a on deixaran els seus infants? Sembla clar que amb l’ajuda dels avis durant un temps no s’hi podrà comptar gaire”, comenta Conxita Pericó. Assllars està treballant en un protocol amb les mesures de protecció que s’haurien de prendre en el moment de la tornada als centres, “però lògicament estem a expenses del que decideixin les autoritats sanitàries”.
Un sector atomitzat
El món de les escoles bressol o llars d’infants (o escoles infantils, com li agradaria que fossin anomenades a Josep Maria Cornadó) és tan variat com atomitzat. A Catalunya, n’hi ha al voltant de 1.700, de les quals aproximadament el 40% són de titularitat privada. Pel que fa a la pública (normalment de titularitat municipal), la seva viabilitat no corre perill, fins i tot les que estan externalitzades (en les quals sí que s’han sentit algunes queixes sindicals). I pel que fa a les aproximadament 650 que són de titularitat privada, també la seva naturalesa jurídica és diversa: hi ha cooperatives de mestres, cooperatives de famílies, associacions, societats limitades, autònoms i escoles 0-3 que pertanyen a centres concertats de caràcter religiós.
Tant la Coordinadora com Assllars demanen al Departament que, com a primera mesura, avanci el pagament de la subvenció corresponent al curs passat a les escoles sense ànim de lucre. És a dir, que avanci el pagament d’un deute que ja ha adquirit i que correspon a un curs que va acabar el juliol de l’any passat. Aquestes escoles reben una subvenció que paga la Generalitat (i que complementa la Diputació de Barcelona en les del seu àmbit territorial, les altres Diputacions no ho fan) i que cobreix aproximadament el 25% del cost de la plaça. Però sempre amb dos anys de decalatge. És a dir, la convocatòria del curs 2019/20 apareixerà, en principi, l’agost-setembre de 2020 i es pagarà l’agost de 2021. “També volem demanar que aquesta convocatòria i aquest pagament s’avancin”, explica Conxita Pericó.
“Gimnasos i guarderies”
El sector va sentir-se especialment molest quan el Govern central, en el decret que va presentar a començaments d’abril amb mig centenar de mesures en l’àmbit del consum per ajudar la població a fer front a la crisi, va equiparar les escoles infantils als gimnasos. En concret, aquest decret deia que ningú estaria obligat a pagar les quotes de “gimnasos i guarderies” mentre estigués vigent l’Estat d’Alarma. Com a conseqüència, poc després l’Agència Catalana de Consum va emetre una comunicació en el qual recomanava a les escoles i les famílies negociar un cobrament rebaixat i voluntari que pogués garantir la viabilitat dels centres educatius mentre haguessin de romandre tancats.
“Algunes famílies ho han entès i han fet aportacions, i altres no han volgut pagar res, però això ha estat de cara a l’abril, no sabem quantes més voldran fer-ho al maig, i encara menys si la perspectiva és que el curs no s’acabi reprenent”, explica Pericó. “No podem demanar a les famílies que ens ajudin, quan moltes d’elles també estan passant per una situació econòmica difícil. I no ens podem oblidar que aquestes famílies estan fent un esforç econòmic any darrera any i que paguen una quota molt més elevada que a una escola publica”, escriu Fernández a la seva carta.
El problema més gran el tenen les escoles infantils que són societats limitades, autònoms o no tenen una naturalesa jurídica que demostri que no hi ha afany de lucre, que serien al voltant de 350 de les 650 (les altres 300 són cooperatives, associacions o pertanyen a fundacions religioses). “El nostre sector és molt vocacional, normalment la titular de la propietat és també la directora i la mestra d’una aula, quan va sortir la possibilitat d’accedir a aquestes subvencions alguns centres van poder canviar de forma legal, però altres no van poder-ho fer perquè això suposava perdre el lloguer o que els hi pugessin molt”, diu Pericó.
Per aquests casos, afegeix, el que la seva associació demana de l’administració és que doni facilitats financeres reals, “perquè les que s’han publicat fins ara ningú s’hi ha pogut acollir”, comenta la presidenta d’Assllars. A Madrid, la principal patronal del sector, ACADE, ha demanat a la conselleria d’Educació d’aquesta comunitat que imiti l’exemple d’Andalusia i atorgui una subvenció directa a tots els centres d’educació infantil privada.
