L’Escola Bressol és un servei essencial amb un fort impacte social i educatiu en els municipis. Un servei que possibilita la conciliació familiar, la igualtat d’oportunitats i que dóna resposta a una etapa clau en el desenvolupament dels infants i de les seves famílies.
L’actual crisi sanitària, que és alhora social i econòmica, evidencia un cop més la manca de reconeixement i atenció per part de l’administració d’aquesta etapa educativa. La normativa considera el 0-6 com una etapa dividida en dos cicles: el 0-3 i el 3-6. El primer, però, gairebé el deixa fora de totes les atencions. És com un miratge perquè no es creu en el valor d’aquesta etapa. Ens anomenen, editen documents orientatius i curriculars, inspeccionen escoles, ràtios i titulacions, però la realitat és que no hi ha prou dedicació a l’hora de promoure, seguir i avaluar les seves metodologies i els projectes. Existeixen uns calendaris i uns horaris que dificulten als equips trobar espais per planificar, reflexionar i formar-se dins les seves jornades laborals. Així i tot, és un col·lectiu que està al dia i que troba com sigui la manera de dotar de coherència la seva pràctica ajustant-se a les diferents necessitats i realitats.
Sembla que a l’administració, amb l’excepció de la Diputació, només li preocupi l’oferta de places perquè les famílies puguin treballar. Un cop més l’interès del sistema que impera. En el que preval la producció i no pas atendre les necessitats de la primera infància i l’acompanyament a les seves famílies en la criança amb uns criteris psicopedagògics enfocats a un bé de les persones i el seu desenvolupament individual i social.
Hi ha sectors que han fet mans i mànigues per garantir la qualitat d’aquesta etapa. Sovint recau en l’administració local i de la seva voluntat procurar uns espais de qualitat, amb professionals ben formats i recursos suficients per dur a terme bons projectes educatius. En aquest sentit les escoles bressol privades encara se’n ressenten més d’aquest abandonament que parlo.
Les polítiques de primera infància han d’abordar objectius tan importants com prevenir les desigualtats educatives, facilitar la conciliació laboral, evitar la pobresa infantil, igualar les oportunitats entre homes i dones, i alhora garantir que tots els nens i nenes tinguin l’oportunitat d’una bona primera infància. Sabem que els tres primers anys de vida són un període sensible pel que fa al desenvolupament físic i psíquic. És un moment d’intensa producció de sinapsis al cervell que depèn de les experiències, els estímuls i els afectes.
Les escoles bressol hi són i hi ha raons de pes que en justifiquen la seva existència. És hora d’exigir la màxima responsabilitat política i tècnica per les nostres escoles. En un context excepcional com el que estem vivint per la crisi sanitària de la Covid19, les direccions de les escoles no hem rebut encara ni una sola indicació, recomanació, suport ni informació pel proper període d’inscripció i matrícula. Un buit que ens fa sentir una vegada més que el primer cicle d’educació infantil manté, en bona part, la qualitat del servei per la bona voluntat dels qui s’hi dediquen i els qui la formen, com les mateixes AFA.
Fa patir veure tot el col·lectiu d’escoles bressol privades sense resposta a la seva gran dificultat per suportar aquests temps i garantir la seva propera obertura. I desanima, entristeix i, per què no, fereix l’orgull dels qui treballem que no ens hagi arribat ni una sola paraula, ni tan sols per quedar bé.
Seguirem treballant per una etapa essencial i on caldria que tota la comunitat educativa hi posés la mirada. L’educació infantil és la base, els fonaments de l’estructura de l’infant i del sistema educatiu.
