«…el lideratge influeix molt en la direcció i els resultats, tant en el nivell «micro» de les escoles i els entorns d’aprenentatge com en els sistemes més amplis. Precisament per aquesta influència i per la importància urgent que té l’educació, la naturalesa i la formació del lideratge esdevé automàticament una qüestió fonamental per a qualsevol persona implicada en la configuració de la pràctica i la política educatives. És a dir, si estem interessats en el futur de l’educació i de l’aprenentatge, també ho hem d’estar en el lideratge, en millorar-la i en trobar-ne els defectes.»1
1 Martinez, M; Jolonch,A; Badia i Pujol, J. Lideratge per a l’aprenentatge (estudi de cas a Catalunya). Col·lecció Polítiques. Fundació Bofill. pàg.15.
No ve de nou l’interès i la recerca en l’àmbit del lideratge educatiu, en tant que element bàsic per a la millora del sistema, fent focus en els seus nivells meso i micro. El juliol del curs passat, el 2019, a l’Institut Escola Daniel Mangrané de Jesús, vam tenir l’oportunitat d’iniciar-nos com a participants en la primera edició del programa «Lideratge per a l’aprenentatge» d’EduCaixa dins les seves propostes formatives en l’àmbit educatiu, que compta amb el comitè científic de la Dra. Anna Jolonch i el Dr. Miquel Martínez i la Sra. Meritxell Ruiz, així com amb l’assessorament tècnic i l’expertesa de l’equip de l’UCL (Institut of Education) de Londres i d’un equip fantàstic de facilitadors en el nostre cas la Sra. Montse Subirana, que treballen directament amb els equips territorials de centres, els quals avancem i aprofundim en la incorporació de la mirada i la perspectiva adquirida en les sessions formatives, a l’anàlisi dels estudis de casos dels nostres centres.
Aquest fet marcarà de manera indefectible el nostre «Com». El nostre procés d’adaptació i reinvenció per fer front a la nova realitat, tindrà present el que hem treballat, els aprenentatges que hem anat incorporant durant aquest any a la nostra cultura de centre per a millorar-la, especialment pel que fa als processos, començant evidentment per la necessària idea de passar de la teoria a la pràctica, sent capaços entre tots i totes de crear oportunitats reals de canvi defugint de la retòrica. Evolucionant de la perspectiva gestora a la del lideratge invitacional, distribuït, compartit, estratègic… i tenint present de manera especial la gestió emocional. Les persones en primer lloc. Aquest aspecte serà decisiu, un lideratge intel·ligent que ens permeti fer la lectura exacta de les situacions viscudes, aplicant la perspectiva necessària, fent quan calgui de mentors, de coach o de líders executius si és el cas, però sempre posant en primera línia de la nostra mirada l’alumnat: clarificant, consultant, confrontant, congratulant…
I és que la formació està sent excel·lent: molt intensa, profitosa en totes i cadascuna de les aportacions fetes, de les teories compartides, de les estratègies presentades, però si una paraula la defineix especialment és la següent: pràctica. Entesa des de la perspectiva d’assumpció de procés, de costum, d’hàbit, de manera de fer.
Les nostres accions, reflexions, propostes, estratègies… estan acompanyades de l’esperit extret en la formació amb la perspectiva de liderar per aprendre, per crear situacions d’aprenentatge, de qui? De tota la comunitat. Com a centre educatiu, ens hem marcat una visió clara: convertir-nos en comunitat permanent d’aprenentatge. Una idea fonamental, que agafa en aquest moment més importància que mai. De què parlem quan fem referència a una CPA? De la concreció d’una visió compartida, en la que tots els membres de la nostra comunitat escolar (alumnat, famílies, docents, PAS, personal de suport…), hem d’estar en situació activa i conscient d’aprenentatge i on sobretot, es produeix construcció col·lectiva de coneixement. Innovar per crear coneixement, fer les coses diferents amb l’objectiu de fer-les millor. La piràmide de Kotter (1995), que parteix de la creació de la necessitat d’urgència, ha trobat la seva base, el seu primer esglaó, dels vuit que presenta, en aquesta situació de nou paradigma social, de valors i educatiu, que ha representat el confinament durant dos mesos a conseqüència de la Covid-19. Podíem imaginar una situació més òptima per aconseguir accelerar aquest procés, que la que estem vivint?
Un altre element fonamental de l’aprenentatge és la curiositat i com a líders educatius, hem de vetllar per crear situacions que l’estimulin. Aquesta, la curiositat, té un marcat caràcter intencional, ens encurioseix allò que ens interessa, que ens emociona, en positiu o no… la necessitat és també un dels factors que estimula l’aprenentatge. Ja la UNESCO el 2015, proposava com les opcions de donar resposta a situacions reals, properes a la realitat, empoderava la competencialitat dels aprenentatges, convertint els coneixements apresos per transmissió en la capacitat de fer-ne ús davant una situació específica.
Aquesta nova situació que estem vivint, és doncs una oportunitat que no podem deixar perdre. La situació real de posar en primer lloc les competències personals: l’autonomia, l’autocontrol…, l’aprenentatge en modalitat EVA, la coordinació transversal i horitzontal dels nostres equips docents, l’autolideratge en definitiva de totes i cadascuna de les persones que formem part de l’equip, sent conscients que en aquest cas més que mai, la suma de totes les nostres capacitats tindrà efecte multiplicador. Totes fem falta, com ens agrada dir al centre: #junt@smillor.
És fonamental comptar amb uns equips docents empoderats, amb professionals reflexius que incorporen competències com la capacitat de treballar en equip, de dialogar i escoltar per aprendre, la voluntat de millora i de desenvolupament professional continuat, però especialment i per damunt de tot, una gran dosi de flexibilitat, de replantejament i d’incorporació d’una nova mirada que faciliti un canvi de paradigma a partir de dinàmiques de pensament disruptiu: fent el mateix aconseguirem els mateixos resultats, és això el que busquem?
Molts cops hem parlat de la necessària planificació estratègica, aquella eficaç a curt i mitjà termini, que ens marca uns processos clars perquè el seu propòsit moral i la seva visió ens duguin a avançar cap a una situació millor, cap a l’excel·lència. És el moment d’assumir riscos, creant visió per al canvi i fer-ho de manera compartida i comunicada, des de la convicció que el que estem fent és urgent i necessari. Ens cal mobilitzar el lideratge cap a tots els nivells involucrant la majoria en lloc d’uns pocs, desenvolupant capacitats a partir del suport mutu i la confiança i basant-nos en l’ús del talent i de les capacitats de totes i cadascuna de les persones que formem part de l’equip humà. Caldrà tenir incorporada la perspectiva de la indagació apreciativa: definint i fent focus en aquells aspectes prioritaris, descobrint què està funcionant bé i què cal millorar, somiant amb el que volem, dissenyant com ho farem i executant les propostes per arribar a aconseguir el nostre destí, aquell que ens permetrà seguir #MakingMangrané.
