La notícia de la retirada dels concerts educatius a 11 centres privats que opten per l’anomenada escola diferenciada (és a dir, que són només de nens o només de nenes) es va començar a conèixer divendres al vespre, quan ho va publicar Europa Press perquè un periodista d’aquesta agència va llegir la resolució al DOGC quan ja feia hores que estava publicada. Diversos diari digitals i en paper ho van recollir en les seves edicions de dissabte. Però fins avui, el Departament no emès cap comunicat al respecte, la qual cosa no deixa de ser sorprenent, tenint en compte la càrrega simbòlica d’aquesta decisió, llargament demandada pels grups polítics d’esquerra i per una part considerable de l’opinió pública, i que el mateix conseller Bargalló havia vingut anunciant. Com a mínim fa 20 anys que aquests concerts a les escoles de l’Opus (no ho són totes, però sí la majoria) són objecte de reiterada polèmica, i ara que finalment es produeix el que podria considerar-se una notícia bomba, no hi ha ni un petit comunicat?
El 12 de febrer, en una sessió de control al Parlament, el conseller Bargalló va assegurar que “no hi haurà concerts educatius per a les escoles que segreguen per gènere”. En aquella ocasió, igual com havia passat les setmanes i mesos anteriors, la retirada d’aquests concerts es vinculava a l’aprovació –en el marc del Pacte Nacional contra la Segregació Escolar– dels dos decrets d’admissió i de concerts educatius, actualment encara en tramitació. El segon ha d’establir que un dels requisits per renovar un concert és que l’escolarització sigui mixta, requisit que aquests centres clarament incompleixen. Per què, doncs, s’ha procedit a no renovar els concerts quan encara aquesta nova normativa no està aprovada? Traslladada aquesta pregunta al Departament, no hi ha cap resposta més enllà de remetre’s al redactat de la resolució.
Una hipòtesi és que hi ha hagut un problema de tempos, com a efecte col·lateral de la pandèmia. La renovació dels concerts de primària, per als pròxims sis cursos (els d’infantil i secundària es van renovar l’any 2018), s’havia d’aprovar ara, mentre que la tramitació dels decrets s’ha anat endarrerint. Per tant, s’ha buscat una altra via jurídica per evitar una renovació que, en el cas d’haver-se fet efectiva, possiblement hauria generat molts més titulars dels que ha causat la no renovació. En altres paraules, s’ha aconseguit evitar el titular: “Bargalló renova els concerts a les escoles que segreguen per sexe”.
Un portaveu d’Educació ha explicat a aquest diari que “amb la finalitat de garantir la coeducació de tot l’alumnat del Servei d’Educació de Catalunya, el Departament no ha renovat els concerts d’aquests centres. Però al mateix temps per poder garantir l’escolarització gratuïta d’aquest alumnat, ha concedit una pròrroga d’un any al concert de primària, que aquest curs acaba, especialment tenint en compte que l’estat d’alarma ha significat la interrupció o l’endarreriment de processos informatius i administratius. Així, si aquestes famílies volen escolaritzar els seus fills de forma gratuïta, sabran que aquest és el darrer curs on ho podran fer en aquests centres”.
Un article interpretable i un tecnicisme
Segons el que ha publicat el DOGC, doncs, als col·legis Canigó, Bell-lloc del Pla, Les Alzines, Pineda, Xaloc, Institució Lleida, Camp joliu, Institució Tarragona, La Vall, La Farga i Viaró no se’ls renova el concert educatiu per a tots els cursos de primària, si bé tenen un any de pròrroga. És a dir, el curs 2020/21 encara estaran concertats, però a partir del curs 2021/22 ja no ho estaran. Aquesta no renovació es justifica a partir de l’article 43.1.d de la LEC, segons el qual “el principi de coeducació per mitjà de l’escolarització mixta, ha d’ésser objecte d’atenció preferent” del Servei d’Educació de Catalunya. Però la LEC data de l’any 2009, i mai abans fins ara s’havia usat aquest article per la no renovació d’un concert a les escoles que fan diferenciada. Segurament per l’ambigüitat de l’expressió “atenció preferent”.
L’altre argument que ha usat l’administració educativa per no renovar aquests concerts és estrictament tècnic, i té relació amb la situació d’Estat d’alarma. Quan, a finals del mes de febrer, es va obrir l’aplicatiu de la Generalitat perquè tots els centres concertats presentessin la seva oferta, a aquestes onze escoles no se’ls va donar accés. Però van presentar recurs i llavors es va obrir l’aplicatiu també per elles, si bé, d’acord amb un article (84.3) de la LOE, se’ls hi va demanar que en un termini de 10 dies presentessin una documentació addicional sobre les raons del seu projecte educatiu.
Segons Josep Manuel Prats, advocat, membre del Consell Escolar i president de Fapel (una de les federacions de famílies de l’escola concertada), “aquesta documentació que mai es demana a ningú es va presentar abans dels 10 dies i les escoles ho poden demostrar fefaentment, però com que abans que es tanqués el termini es va decretar l’Estat d’Alarma i això suspenia totes les tramitacions administratives s’han agafat a això per dir que aquest requisit no s’ha acreditat”.
Les patronals de la concertada s’han oposat al redactat del decret de concerts (van presentar 150.000 al·legacions) per diversos motius, un dels quals és el requisit de l’escolarització mixta, ja que, segons va explicar Miquel Mateo, secretari general de la Fundació Escola Cristiana en una roda de premsa a començament de març, la legislació estatal que regula els concerts no ho contempla com a motiu de no renovació. És a dir, segons la principal patronal de la concertada, fins i tot en el cas que s’aprovi el nou decret de concerts sense modificacions en el seu redactat original, el Departament no tindria dret a no renovar els concerts, perquè els únics supòsits vàlids serien la pèrdua de l’autorització per exercir l’ensenyament, haver incorregut en una falta molt greu o la no existència de disponibilitat pressupostària.
Josep Manuel Prats confirma que les titularitats dels centres educatius presentaran recurs contra la resolució publicada al DOGC i està molt convençut que el guanyaran, perquè “no hi ha cap normativa en vigor que empari la retirada i en canvi sí que hi ha molta jurisprudència que empara la renovació”. “No hi ha requisits nous en relació amb la situació anterior a la petició de renovació”, afegeix. En la seva opinió, “Bargalló ha complert la seva paraula de retirar aquests concerts; sap que un tribunal obligarà la Generalitat a renovar-los, però prefereix que l’obligui un jutge a fer-ho ell, i si la renovació dels concerts la fa un jutge això també li pot reportar un bon titular”.
