A continuació presentem la traducció de la proposta de cartografia social elaborada per la pedagoga brasilera Vanessa Andreotti i el seu equip de recerca en la Universitat de British Columbia (Cánada). A partir d’un enfocament crític de les iniciatives d’Educació Global s’aprofundeix en els aprenentatges necessaris per a fer front a la crisi global civilizatoria actual.
Les categories de la tempesta (de merda)
Publicació original: https://decolonialfutures.net/portfolio/the-shit-storm/
La metàfora de la “tempesta” i la cartografia social “Categories de la tempesta (de merda)” que l’acompanya, pretén capturar les múltiples i convergents crisis a què fem front col·lectivament, però que experimentem de forma molt desigual.
La tempesta és molt més que una simple crisi temporal que pugui ser gestionada amb les eines i estratègies ja existents. Tot i que és important mitigar els impactes negatius i reduir els danys provocats per aquesta tempesta, aquells que esperin un “retorn a la normalitat” i la continuïtat de la rutina tal com la coneixíem fins ara, es veuran confrontats amb el fet que no hi ha manera de prevenir la tempesta, ni tampoc de preparar-nos adequadament per a la seva arribada a fi de protegir-nos de les seves conseqüències i preservar els sistemes existents. Ans al contrari, la tempesta anuncia “la fi del món tal com nosaltres el coneixem” (Silva, 2014; Kingsnorth i Hine, 2014).
No parlem de la fi del món en un sentit literal, sinó més aviat de la fi d’una forma (violenta i insostenible) de conèixer i d’estar en el món. Una fi que al mateix temps possibilita el (re)sorgiment d’altres formes d’existència en l’escenari de desastre que ens deixarà la tempesta.
Al llarg de la cartografia distingim entre els conflictes de “baixa intensitat” i els “d’alta intensitat”. Parlem de conflictes de baixa intensitat per referir-nos a aquells que afecten els col·lectius que més s’han beneficiat i que encara gaudeixen de la protecció de la “casa construïda per la modernitat”. Parlem de conflictes d’alta intensitat per referir-nos als que afecten els col·lectius que posen en risc les seves vides per tal de construir i reproduir la “casa”, és a dir, el mateix sistema que dóna confort i seguretat a les persones amb conflictes de baixa intensitat.
Les categories de la tempesta (de merda) descrites en la cartografia estan adreçades a ajudar-nos (a “nosaltres”, persones amb conflictes de baixa intensitat) a comprometre’ns amb els estats afectius i les inversions que ens han conduït a la situació de crisi actual i a totes les que vindran si no compostem la nostra “merda” acumulada (històricament i de forma sistèmica), que actualment ha assolit el nivell de saturació.
La cartografia també resumeix com la tempesta afecta les persones amb conflictes d’alta intensitat i al metabolisme del planeta, i com “nosaltres”, les persones amb conflictes de baixa intensitat, acostumem a ignorar aquestes afectacions.
És important recordar que les cartografies són eines pedagògiques que no tenen la intenció de descriure la realitat de manera acurada, ni de predir el futur, sinó que pretenen cridar l’atenció amb relació a processos i dinàmiques que acostumem a evitar de manera intencionada.
Les cartografies també poden contribuir a millorar la nostra capacitat de tractar temes controvertits, sense que això erosioni les relacions. En altres paraules, aquesta cartografia focalitza l’atenció en el fet que el nostre sistema actual ens ha infantilitzat fins al punt que ens hem tornat emocionalment i existencialment molt fràgils, desproveïts i poc preparats per lidiar amb la situació de desastre que nosaltres mateixos hem creat.
Així, aquesta cartografia ofereix una perspectiva crítica que no pretén establir una gradació de nivells d’elevació moral o d’erudició, ni molt menys està pensada per ser utilitzada com a eina per reafirmar la nostra superioritat moral. La nostra (desigual) complicitat amb les problemàtiques identificades aquí, a menys que assumim la responsabilitat d’enfocar d’una altra manera el treball que hem de fer conjuntament, acabarà portant-nos a la fallida col·lectiva.
Necessitem fer front a la tempesta de manera generativa i conjuntament. Cal que construïm una nova forma d’existència que no podrem pensar ni imaginar com serà, fins que no comencem a compostar la merda. Qualsevol intent d’imaginar diferents alternatives des del cim de la pila de merda sense compostar, només aconseguirà escampar-ne la pudor. Per això aquesta cartografia és una invitació a apostar per deixar d’invertir en les formes de fer política i de coexistència que ens impedeixen afrontar i compostar la merda, i per tant ens impossibiliten poder “créixer”.
És important recordar que la COVID-19 pot ser només els “trets d’avís” de la tempesta real, tal com adverteix l’artista inuit Taqrilik Partridge. Si la majoria de les persones en lluita de baixa intensitat se senten profundament traumatitzades pels efectes de la pandèmia actual, hi ha molta feina per fer en termes de la nostra preparació per afrontar escenaris més difícils.
Per preparar-nos (individual i col·lectivament) per fer front i suportar aquesta tempesta que s’intensifica, possiblement haurem d’aprendre a moure’ns en la mateixa direcció de la tempesta (cap a l’ull de l’huracà), en comptes d’intentar escapar-ne o simplement d’ignorar-la.
Això requerirà aprendre a:
- interrompre les addiccions neuroquímiques agradables i còmodes (necessitem un “AA per a la humanitat”);;
- deixar d’invertir en les promeses del sistema actual (de certesa, seguretat, excepcionalitat, mobilitat social i continuïtat);
- connectar els punts (entre diferents reptes i conflictes);
- relacionar-nos de manera més àmplia (tant amb els humans com amb la resta d’éssers vius, i amb un sentit de responsabilitat);
- anar al fons dels problemes (més enllà de les anàlisis superficials i les solucions simplistes);
- desenvolupar la capacitat de resistència (per “viure amb els conflictes” a través de contextos, converses i crisis difícils, complexes i incòmodes);
- cultivar un sentit de discerniment (sobre on i com hem de focalitzar les nostres energies i recursos, dins d’una ecologia més àmplia de relacions i d’esforços per respondre a la tempesta multidimensional);
- descentralitzar el jo (aprendre a posar la terra al centre, i entendre que nosaltres i la resta d’éssers vius en som una part més);
- i finalment, aprendre a activar capacitats que hem deixat perdre, hem insensibilitzat o oblidat, però que possiblement necessitem per sobreviure a la tempesta, o si es dóna el cas, per morir d’una millor manera.
Et convidem a situar-te en aquesta taula i a plantejar-te les següents preguntes:
- On et situaries a tu i als que t’envolten en termes d’interrupció de la normalitat (o intensificació de la violència si la teva comunitat es troba en lluita d’alta intensitat)?
- On et situaries en relació als estats afectius?
- On situaries el planeta en termes de lluita metabòlica?
Reproduït amb autorització de l’autora
Traducció de Miriam Zapata i Clara Massip, revisió de Carmen Elias
