El nou curs que s’apropa serà especial; ara per ara ple d’interrogants. L’escola és un servei essencial i és imprescindible que sigui presencial. Les pors al contagi implicaran mesures addicionals. Caldrà pensar-les bé per atendre adequadament el que necessiten les criatures i els adolescents, sense menystenir unes bones condicions higièniques.
Diria que faran falta uns controls sanitaris previs a totes les persones que han de conviure en el centre escolar i vigilància diària de temperatures, per exemple (quelcom semblant a com es fa amb els esportistes d’elit que competeixen). D’aquesta manera les activitats escolars podrien fer-se amb més tranquil·litat i facilitar les relacions properes imprescindibles per una bona escolarització. Entenc que no es contempla aquesta proposta perquè, de moment, és inassolible pel cost i la complexitat; de la mateixa manera que no s’ha fet obligatori l’ús de les mascaretes fins que n’hi ha hagut quantitats suficients per tothom.
Si es fa necessari utilitzar tots els espais existents en els mateixos centres caldrà comptar també amb els existents en les proximitats, biblioteques, centres cívics, locals esportius, equipaments municipals… En un altre ordre de coses, aquestes necessitats estan fent visible l’escassetat històrica d’inversions en edificis i personal docent en tot el sistema escolar del nostre país.
Temo que les pors que s’han generat a causa de les contradiccions dels governs i als protocols establerts, amb els seus lògics errors, provocaran absentisme el setembre vinent. Sobretot per part de les famílies dels dos extrems de l’escala social. Aquelles que disposen de temps o d’ajuda pagada per cuidar els seus fills i filles, i aquelles que, en situació de risc social, desconfien del que els pot oferir el centre escolar. Paradoxalment, les criatures que segurament més necessiten assistir a les escoles no ho faran. L’ensenyament està immers en la realitat social: les motxilles dels infants i adolescents estan plenes amb tota la realitat que viuen. Les respostes que necessiten impliquen tota la societat.
A més, és probable que augmentin les baixes mèdiques entre el personal docent i no docent que treballa en escoles i instituts. Serà important generar confiança per intentar pal·liar una mica la por que s’ha estès. És una tasca que correspon a tothom i a totes les institucions.
El curs vinent ens trobarem amb un augment de les segregacions escolars; ja hi eren, però amb la pandèmia han crescut. És un tema complex: no és només responsabilitat del sistema d’ensenyament. En part sí, perquè amb la LEC, el fals dret de les famílies a escollir escola i la triple xarxa escolar és molt difícil evitar l’augment de les segregacions escolars. Però és més determinant el sistema socioeconòmic on estem immersos. Si estan augmentant totes les segregacions, si la desigualtat es fa cada dia que passa més gran, si creixen les distàncies entre nivell d’ingressos, si són més les famílies que no arriben a fi de mes… seria gairebé impossible que en l’àmbit de l’ensenyament passés el contrari. Està molt bé i necessari demanar i lluitar per disminuir les segregacions a les escoles i instituts. Val la pena el pacte contra la segregació signat recentment. Però si no lluitem i denunciem la segregació de base, la que és responsable perquè n’és la causa de totes, estem demanant al sistema d’ensenyament i, sobretot, a les comunitats escolars i/o als ajuntaments, quelcom impossible. I podem cremar les iniciatives de bona fe que s’estan fent. Les lluites de les PAH, les sindicals de base obrera, les lluites de barris, els amplis moviments socials i feministes, les plataformes antiracistes, els que van en contra del canvi climàtic o en pro de la igualtat de gèneres, les lluites per la dignitat, pel pa, el sostre i el treball són molt més necessàries per frenar les segregacions escolars.
L’escola sola no pot fer front a tots els reptes que se li demanen. Un exemple semblant el trobem si pensem amb la conciliació familiar, amb organitzar horaris més saludables, veurem que no depèn només de les escoles. Si els horaris laborals i comercials no canvien, si els espectacles, els programes de televisió, no es modifiquen en la línia d’ocupar franges horàries més saludables, tornem a cremar a la comunitat escolar si és l’única que es preocupa per la conciliació familiar. Les administracions amb competències en cada aspecte hi han d’intervenir.
I també, arran de l’epidèmia, s’està dient que el que cal defensar abans que res és la salut. Amb aquest argument s’han tancat els infants per protegir-los. O perquè no contagiïn (no siguin vector de contagi) als adults?
Una altra pregunta: què hauríem d’entendre per salut? No és la manca de malalties només. Salut és una possibilitat de vida joiosa, que implica salut física i mental, tenir les necessitats bàsiques cobertes, seguretat de rebre estimació i cura.
He trobat dues definicions. La clàssica de l’OMS de 1948: “Salut és un estat de complet benestar físic, psíquic (mental) i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties”. I una altra, de 1976, d’un congrés de metges catalans: “La salut és una manera de viure autònoma, solidària i joiosa”[1]. Per poder fer-ho possible cal lluitar contra les malalties, lògic, però també contra la pobresa, contra les injustes desigualtats, contra el patiment físic i emocional de tantes criatures i adolescents i dels seus familiars.
Per això val la pena reflexionar si el llarg tancament que han patit les criatures ha estat beneficiós. Si ha estat encertat que per evitar suposadament contagis s’hagi perjudicat i fet patir infants i les seves famílies. Una reflexió adient per repensar el curs 2020-21. Les anunciades mesures higièniques compensen els greus inconvenients? Sembla bastant cert que les possibilitats de contagi entre criatures i adolescents són mínimes. No són suficient argument per frenar les necessàries relacions properes que s’han de donar en una escola que faci honor al seu nom.
Hem de protegir els adults, docents i no docents, però no impossibilitar les actuacions que facilitin els aprenentatges, els vincles, les abraçades i els suports emocionals, més necessaris per al nostre alumnat, el setembre de 2020, perquè la majoria hauran passat sis mesos desconnectats dels seus iguals.
[1] Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears i Societat Catalana de Biologia. Xè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. Perpinyà, 23-26 de Setembre de 1976. Llibre d’actes. (Barcelona, 1978)
