“Si es volen fer bé les coses, la xifra de nous docents s’hauria d’acostar als 100.000”, comenta Ramon Font, portaveu de la USTEC, sindicat majoritari a l’ensenyament públic. “Al setembre, hi hauria d’haver un mínim de 30.000 mestres i professors més”, assenyala Eloi Planas, secretari de comunicació de la Intersindical-CSC Educació, la tercera central del sector públic. “Nosaltres no entrarem en una guerra de xifres, volem plantejar el debat d’una altra manera, però és cert que la nostra federació estatal ha parlat d’un increment d’un terç de la plantilla”, apunta Manel Pulido, secretari general de CCOO-Educació, segon en representativitat tant a la pública com a la concertada. “No sabem quina ha de ser la xifra –diu Dani Checa, secretari de comunicació de la USOC, el sindicat amb més representació a la concertada–, però sabem que no l’estan parlant amb els agents socials tot i la nostra disponibilitat a fer-ho”. Amb tot, en una entrevista a El Punt Avui, la consellera Meritxell Budó ha parlat de 9.000 docents de més, que seria la xifra que ha posat sobre la taula del Consell Executiu de la Generalitat el conseller Bargalló.
La queixa de falta de diàleg amb el Departament d’Educació és una constant dels sindicats, especialment enfurismats aquests dies per la reobertura dels centres educatius en la fase 2 de desescalada (hi ha hagut peticions de dimissió, crides a la insubordinació, denúncies a inspecció de Treball i fins i tot un recurs contenciós-administratiu amb petició de tancament cautelar que ha estat desestimat pel TSJC). Però cap central no nega que el que ha de començar al setembre serà, veritablement, una emergència educativa, com la va batejar el conseller Josep Bargalló en la seva roda de premsa virtual del 20 de maig. “Volem formar part de la solució, no del problema, ser constructius i treballar en una solució realista que garanteixi el dret a l’educació presencial i la seguretat”, subratlla Planas.
També hi ha coincidència en la presencialitat. El tercer trimestre virtual ha estat un gran aprenentatge per bona part del professorat i de l’alumnat, però el curs vinent ha de ser el màxim de presencial possible per garantir la igualtat d’oportunitats. “Cada dia sentim una nova ocurrència –opina Checa–, que si la plantilla s’ha de duplicar, que si s’ha de triplicar, que si uns aniran al centre un dia i l’endemà faran deures a casa, mentre l’altra part del grup assisteix al centre… Haurien de cridar tots els sindicats, ens asseiem, parlem i veiem de quina manera es pot fer”.
Una part de la plantilla no podrà exercir
En les darreres declaracions als mitjans, el conseller Bargalló ha insistit que ara mateix la prioritat és trobar els nous espais que faran falta, propers a cada centre, de titularitat pública o privada, per donar allotjament als grups desdoblats. I se suposa que els ajuntaments, en coordinació amb el Departament, estan treballant intensament en aquesta missió. Aquesta és ara la prioritat, ha subratllat el conseller. Però la veritable patata calenta seran els recursos humans. “En les properes setmanes el Govern coneixerà els espais disponibles i el nombre de docents que faran falta per començar les classes al setembre”, va dir Bargalló dijous passaat, durant una visita a una escola de Breda acompanyat pel vicepresident del Govern, Pere Aragonés.
A grans trets, a Catalunya hi ha al voltant de 117.000 docents de tots els ensenyaments no universitaris, dels quals uns 79.000 pertanyen a l’ensenyament públic i 38.000 al privat concertat. Una part d’aquests docents ja està fent desdoblaments, o fa tasques que no són de docència directa, i per tant hi ha una part que no caldria duplicar quan al setembre els grups de 25 a la primària hagin de passar a ser de 13 màxim i els de 30 a la secundària hagin de quedar reduïts a la meitat. Però, a la vegada, hi ha un gruix de docents, encara indeterminat però que s’estima pot arribar al 10-15% de la plantilla, que no podrà exercir mentre no hi hagi vacuna perquè es troba dins dels supòsits considerats de risc.
L’oportunitat d’arribar al 4% del PIB
Per Ramon Font, el setembre també es pot entendre com una oportunitat. “Han d’arribar recursos extra d’Europa i de l’Estat i això s’ha d’invertir a fer créixer la plantilla i consolidar-la, és el que hem dit des què es va aprovar el decret d’escola inclusiva”, apunta. “Les nòmines de 100.000 docents més són, aproximadament, 4.000 milions d’euros, que sumats al pressupost actual de 5.670 milions són gairebé 10.000 milions, la qual cosa suposaria situar el pressupost en educació en el 4% del PIB, encara per sota del que diu la LEC”, afegeix. “Com diu Xavier Martínez-Celorrio, en relació a la nostra riquesa estem gastant en educació el mateix que Laos i el Perú”, comenta Font.
I d’on sortirien 100.000 docents, de la nit al dia? A la borsa d’interins n’hi ha desenes de milers esperant a ser cridats, però certament, en especial a la secundària, hi ha especialitats amb molta més oferta que demanda, i altres a l’inrevés. “Durant un temps caldria baixar requisits, com el fet de tenir el màster, i fer molta formació continuada, però el fet és que a Catalunya tenim un milió i mig de titulats universitaris i m’estranyaria molt que el 10% no estigués a l’atur o fent feines que no els agraden”, afegeix Font.
Intensificar les activitats fora del centre
Per Manel Pulido, “cal que el debat vagi més enllà d’una xifra, hem de decidir si volem replicar el que estem fent ara o si no hauríem d’aprofitar per fer algunes coses de forma diferent, perquè en alguns llocs serà fàcil desdoblar grups i trobar nous espais, però en altres això potser serà impossible”. Pulido és partidari que una part dels diners que arribin en concepte d’emergència educativa es reverteixin en un creixement de la plantilla però que una altra puguin revertir en el conjunt de l’economia. “Potser necessitem un curs en el qual es facin moltes més sortides culturals, viatges, colònies… per dur un grup al cinema, al teatre o a una exposició potser no calen tres mestres, ho pot fer una mestra i dues companyes del lleure educatiu”, diu. Aquesta podria ser una solució pels centres amb més dificultats de duplicar espais, ja que sempre hi hauria grups fent activitats a fora en horari lectiu.
“El que no podem fer-nos és trampes, el percentatge d’increment que es decideixi per la pública ha de ser el mateix per la concertada”, comenta Dani Checa, en relació no només al personal docent, sinó també al no docent, ja que possiblement no és només professorat el que s’hagi de reforçar, sinó també monitors de menjadors i personal de neteja. Si més no, sembla clar que el seu horari es farà més extensiu, i que això serà un sobrecost que algú haurà de cobrir. I encara sobre horaris, una altra opció seria que els centres traslladessin una part de l’activitat lectiva a la tarda, en especial els de secundària, una possibilitat que els sindicats saben que es podria posar sobre la taula, si bé entenen que podria generar malestar entre el professorat forçat a canviar d’horari. “En tot cas, difícilment això ajudaria la funció de conciliació que també fa l’escola”, comenta Ramon Font.
Checa no creu que la nova situació pugui derivar en una fuga massiva de docents de la concertada a l’ensenyament públic, on se suposa que les condicions laborals i salarials són més atractives. “Les plantilles de la concertada són bastant estables i no crec que l’oferta que es faci doni gaires garanties de continuïtat; què passa si a mitjan curs 2020/21 ja ha sortit la vacuna?”, es pregunta Checa. “L’increment de places han de ser vacants adjudicades a juliol per a tot l’any, hi hagi vacuna o no. No es pot caure en la trampa de despatxar milers de docents d’un dia per l’altre quan es trobi una cura”, respon Eloi Planas. Font va més enllà d’un sol curs: “L’increment d’espais ha de ser conjuntural, però l’increment de plantilla ha de ser estructural”.
