Com s’aprèn a soldar per via telemàtica? I a canviar bugies? Resulta viable afinar un servei d’hostaleria mitjançant videoconferència? Podem barrejar components químics en codis binaris? Les respostes a aquestes preguntes freguen, en el millor dels casos, la ciència-ficció. En el pitjor (i més realista), la impossibilitat absoluta.
La continuïtat de l’aprenentatge durant el tancament escolar ha sofert adaptacions de tota índole. Algunes, originals i efectives; altres, caduques i monòtones. Però la teleeducació s’ha estavellat amb un escull tossut: la part purament manipulativa, física sine qua non, de la Formació Professional. “Hi ha coses que no es poden substituir, competències que no hi ha manera de comprovar online: la perícia, la neteja en els acabats…”, admet José Luis Duran, director de l’Escola del Treball de Barcelona, el centre d’FP més gran de tota Espanya, amb 2.600 joves matriculats en algun cicle formatiu.
També vicepresident de l’associació FPEmpresa, Duran explica que el seu centre ha tractat de capejar el temporal Covid19 amb dues línies d’acció. Primer, procurant centrar-se en l’aprenentatge factible a distància, en comptes de lamentar-se per no poder traslladar a les llars dels seus alumnes els aprenentatges amb essència presencial. I segon, en aquest ensenyament pràctic, esprement al màxim la realitat virtual i altres recursos de simulació.
Amb arrelat esperit TIC, l’Escola del Treball ha aconseguit una transició suau a l’hora de garantir que alumnes i docents segueixin connectats aquests mesos. “Treballem des de fa anys amb entorns virtuals d’aprenentatge, així que organitzar-nos en format digital no ha estat un problema”, explica Duran. Els simulacres de taller, no obstant això, sí que han topat amb els seus propis límits. “Hauria ajudat el fet de disposar de simuladors que no tenim i que estan a un preu inassequible”, sosté.
Aquest director confia que el confinament serveixi per encendre la bombeta d’administracions i empreses. En l’horitzó, una revisió profunda de l’FP. “És un bon moment per apostar per una inversió en eines de simulació i realitat virtual. No amb la intenció de suplir les hores de taller o laboratori, sinó perquè es quedin com a suport tecnològic que afavoreixi l’aprenentatge a distància i ens ajudi a reduir el consum energètic”.
La casa com a taller
Altres cicles formatius han tirat per vies insospitades. La majoria, tendents a convertir la casa de l’alumne en aula-taller. Una cosa només possible quan la llar disposa de materials més o menys equivalents als del centre. No és habitual que una cuina particular compti amb maquinària industrial, però a gairebé cap no hi falta una bateria acceptable d’utensilis. Menys freqüent és trobar per casa tubs d’assaig o radials.
Directora del Centre Integrat d’FP d’Hostaleria i Turisme a Gijón, María José Fernández Campos descriu algunes iniciatives en aquest curiós procés de personalització forçosa: “S’ha tingut molt en compte la situació particular de l’alumne, què podia o no fer. En el tast, per exemple, el professor ha hagut d’ensenyar amb els vins que hi havia a cada casa. Els docents han penjat tutorials, han donat sessions pràctiques per videoconferència, però sempre emmotllant-se al que hi havia disponible”.
En fer de la necessitat virtut, la directora percep entre el seu claustre un cop de timó pedagògic amb destinació a metodologies actives. “Tot això ha derivat en un enfocament individual, amb l’estudiant sent més protagonista del seu aprenentatge”, explica.
Existeixen famílies professionals en les quals el confinament no ha suposat un impacte traumàtic. Administració i Finances o Informàtica serien clars exemples. Ignacio de Benito, sènior manager de la Fundació Bertelsmann (que dona suport a l’expansió de l’FP Dual), se serveix d’una comparació molt gràfica per il·lustrar els diferents nivells d’adaptació. “No és el mateix emplenar una nòmina que arreglar el motor d’un cotxe”, subratlla. Quan una translació online òptima semblava inassolible, continua De Benito, una màxima s’ha imposat: “Substituir el fet de tocar pel de visualitzar”.
Des del tancament dels centres, les conselleries han llançat multitud de recursos digitals específics per FP. Aragó va activar al març la plataforma moodle fpencasa, que desplega 600 mòduls de 73 cicles formatius. Moltes CCAA han disposat repositoris similars. Solucions d’urgència per alleugerir la càrrega de treball del professor i agilitar l’accés als continguts de l’alumne.
FCT a cop de decret
La mala sort va fer coincidir el pic de la pandèmia amb els preparatius o inicis de la Formació en Centres de Treball (FCT), normalment reservada per al tercer trimestre de l’últim curs del cicle. Mòdul nuclear de l’aprenentatge pràctic, presa de contacte amb entorns laborals, l’FCT sol alçar-se com a gran fita dels estudis professionals. I aquí, excepte excepcions, la frenada ha estat en sec. Per la majoria, ni tan sols ha arribat a arrencar.
Una mesura de contingència aprovada pel Ministeri va integrar l’FCT en el mòdul de projecte, en principi dues àrees formatives independents. L’acostament virtual de l’alumne al món del treball ha quedat a l’atzar de la (re)inventiva docent. Està depenent en bona part de l’obstinació i creativitat dels tutors de centre. “En hostaleria hi ha qui ha demanat als seus alumnes que desenvolupin menús atesa la situació actual i les mesures d’higiene i seguretat necessàries, amb cartes i comandes digitals. En turisme, s’està enfocant molt cap a la reconversió online d’establiments o agències de viatges”, explica Fernández Campos.
Altres han apostat per escenaris de to més feixuc. Estudiant de Carrosseria a FP Bàsica, Samuel relata el tedi de les tasques que li arriben a l’email des del seu institut a una capital castellanolleonesa: “Aquesta setmana m’he hagut de llegir 14 decrets llei i una llei orgànica, i després fer-ne un resum. Ens fregeixen a legislació, encara que també hem de presentar un pla de negoci amb dimensions, maquinària, seccions…”.
L’enorme importància de completar una FCT a empreses reals no escapa als centres. Molts plantegen l’opció de postergar-la per al pròxim curs. “Així ho han decidit cursos sencers de Pastisseria o Guia, Informació i Assistència Turístiques. Normalment l’alumne vol fer l’FCT per demostrar les seves qualitats, coneixement i aptituds”, subratlla Fernández Campos. “Suposa una gran oportunitat d’inserció laboral”, apunta Duran.
La virtut de l’alternança
El director de l’Escola del Treball detalla que el sistema català d’FP –que afavoreix l’alternança centre/empresa – ha pogut bregar millor amb la crisi. Quan el centre va tancar al març, el 65% dels seus alumnes ja havia realitzat les 220 hores d’FCT exigides aquest curs. “El virus no ens ha fet tanta destrossa com a Euskadi o Madrid, on les pràctiques es concentren al final”, diu. L’escola barcelonina, amb una amplíssima oferta, compta amb algun cicle –com l’especialitzat en assegurances– que fins i tot ha mantingut en marxa l’opció FCT a distància durant el pic de la pandèmia.
Acomodaments similars ha trobat l’FP dual, que representa prop del 5% de l’alumnat d’FP a Espanya. “Molts aprenents ja havien cobert el terç d’hores de formació a empreses sobre el total del cicle que marca la llei”, assegura De Benito. Més encara, “en sectors essencials que no han arribat a parar”, continua, “l’alumne ha continuat assistint al lloc de treball, aprofitant que ja comptava amb un recorregut formatiu previ”. Fins i tot en àmbits com la indústria, que van cessar durant setmanes la seva activitat, l’assistència de l’estudiant amb anterioritat al virus ha permès aprofitar aquesta inèrcia per adaptar el seu aprenentatge a formats remots. No obstant això, admet De Benito, un bon nombre d’estudiants ha hagut de continuar els seus estudis en el centre acollint-se a modalitats no duals.
En les escasses setmanes que queden de curs, algunes autonomies com Euskadi o Galícia han decidit la reincorporació (limitada i voluntària) d’alumnes d’FP. Reforç, exàmens i una mica de taller/laboratori conformen el còctel dels centres per al crepuscle del curs 2019-20. Abunden fins i tot exemples –en aquells territoris més avançats en la seva desescalada– de reinici per les pràctiques en empreses. L’estranyesa i els interrogants es fonen en un carrusel d’assaig-error. Planificar el pròxim curs davant una realitat tan canviant a molts els resulta un propòsit absurd.
