Com a docents som responsables de perpetuar la cultura androcèntrica? A partir dels 3 anys els infants ja aprenen “què és ser nen o ser nena”, i a partir dels 5 ja aprenen “que el nen té més prestigi i la nena més complicacions i menys poder” (Rönnlund, 2015). Les aules són espais on es formen ciutadans crítics i democràtics pels quals hem de passar obligatòriament en la nostra societat. Els i les professionals de l’educació tenim un paper clau en el desenvolupament dels infants, atès que el nostre contacte constant i diari amb ells i elles ens ofereix espais i mitjans per transmetre quins són els seus drets i les seves responsabilitats com a ciutadans dels present. En aquest espai educatiu conviuen les persones, la política, l’economia, la societat i, arrelat a totes, el gènere.
El gènere és una categoria social construïda i, per tant, existeixen realitats diverses. De fet, hi ha una relació de privilegi-opressió entre aquestes realitats que reprodueix desigualtats estructurals i culturals. Ara bé, per transformar aquesta relació, es necessita el qüestionament de la mateixa cultura i del pensament individual de les persones que en formen part (Martínez, 2016). Per aquesta raó la pedagogia feminista ve donada del reconeixement i la deconstrucció de les jerarquies de poder invisibilitzades, arrelades al sistema educatiu i als models pedagògics hegemònics. És per això que el model coeducador planteja la desaparició progressiva dels mecanismes de discriminació (Subirats, 2009), tant en l’alumnat com en les estructures formals de l’escola, en la ideologia i en les interaccions que es produeixen a un claustre.
Així doncs, es tracta d’implicar tota la comunitat i realitzar una presa de consciència conjunta però, abans, cal que fem una revisió interna de la seva estructura i dels seus membres. Només educant des de la capacitat crítica, el reconeixement de la diversitat, l’autoconeixement i el qüestionament de les pràctiques pròpies o compartides, podrem transformar els privilegis.
Per començar, la comunitat educativa, juntament amb altres institucions socialitzadores, propicia els diferenciats processos de socialització que pateixen nenes i nens. D’una banda, dels nens s’espera menys emotivitat, es reprimeix la por i la tristesa, es diposita en ells més confiança i s’estimula l’èxit a través de la competitivitat. D’altra banda, en les nenes es potencia la sensibilitat i l’expressió d’afectes, l’empatia, se’ls atribueix menys capacitat i no reben tants estímuls per a l’èxit. En aquesta línia, podríem afirmar la diferenciació que es fa entre els valors considerats masculins i els valors considerats femenins.
Així mateix, tradicionalment s’han atribuït les cures i l’afecte al gènere femení: cura de l’alimentació; la higiene i/o la mobilitat de les persones; cura dels infants i les seves necessitats afectives, fisiològiques, etc.; cura de la casa, de la neteja, de la cuina, etc. A l’aula, no és una escena estranya veure les nenes “més tranquil·les”, assegudes al costat dels nens “més disruptius”, ja que d’aquesta manera “elles els calmen a ells”. Per tant, que siguem considerades éssers emocionals en major mesura que els homes –i més capaces de cuidar– és una construcció social i un instrument de subordinació social (Esteban, 2017).
Per tot plegat, després de les activitats realitzades amb Aprenent x Educar, nosaltres ens preguntem: per què no deixem de menysprear els valors considerats femenins i les cures i les posem al centre de l’acció educativa? Deixant de banda l’agressivitat, la competitivitat i la frustració per la repressió de sentiments donaríem pas a la pau, la cura de les persones, la cooperació i l’empatia.
Des de l’associació, hem anat recollint alguns exemples de com revaloritzar el treball de cures i els valors tradicionalment considerats femenins a l’aula:
- Aprendre continguts a través de sabers considerats femenins, com la geometria a partir de la confecció (cosir, teixir, …).
- Vincular art i emocions, tot oferint referents femenins.
- Treballar esports considerats femenins, com la gimnàstica artística, per donar més valor a les activitats considerades de noies.
- Generar espais de diàleg i interrelació, i no permetre l’ús d’expressions, comportaments i actituds violentes.
L’objectiu d’aquestes propostes és que als centres educatius tothom pugui trobar un lloc on sentir-se còmode, sense que es minimitzi cap tipus de conducta i sense que el material que oferim reprodueixi estereotips i rols de gènere. El infants conviuen moltes hores a l’escola i aquest espai és, doncs, un dels factors més influents en la construcció de la seva identitat. Tal com apuntaven Conxa Llinàs i Mercè Otero a la Segona Trobada vers les Escoles Feministes, cal construir bé per evitar desgastar energies en la deconstrucció.
A tall d’exemple, al pati existeix un model cultural que reforça la classificació jeràrquica entre el món masculí actitud activa en el joc, com en el futbol i femení actitud passiva i contemplativa, com en una conversa, i se’ls atribueix diferent valor social i institucional. A més, qui no compleix els cànons establerts es converteix en objecte de burla. Així doncs, per saber com evitar que els nens construeixin la seva identitat en la centralitat del pati i per donar espai a la cura i a la tranquil·litat, els col·lectius Coeducacció i Punt 6 van oferir a Aprenent x Educar una xerrada sobre patis coeducatius, amb la informació recollida a “Patis coeducatius. Guia per a la transformació feminista dels espais educatius”. En aquest projecte es parteix de la base que al pati ha d’haver-hi diversitat de material per, així, afavorir que sigui un espai on trobar l’equilibri entre l’experimentació i el contacte amb la naturalesa; el moviment i la psicomotricitat; i la tranquil·litat, la relació i la intimitat.
En aquesta línia, també és important parar atenció al material d’aula. Quina mirada fem del currículum i dels llibres de text? Excloem els sabers femenins? En quins referents ens basem? Quina literatura infantil i juvenil oferim? Quines joguines proporcionem? I a tot això, quin ús del llenguatge fem?
En relació amb el currículum, cal erradicar-ne la mirada androcèntrica i incorporar els sabers femenins, els quals estan desprestigiats però són imprescindibles perquè funcioni la societat (Solsona, 2016). Quantes de nosaltres hem sentit a dir alguna vegada “la meva mare no treballa”, quan alguna persona pregunta a què es dedica la nostra família? Això corrobora que el treball domèstic, atribuït a les dones, no és reconegut ni valorat com a població activa.
En aquest sentit, Otero va posar en pràctica els Tallers d’autonomia i de supervivència quotidiana i Solsona suggereix fer química de la cuina. D’aquesta manera s’introdueix l’economia domèstica, una assignatura que algunes companyes d’Aprenent x Educar hem pogut experimentar de primera mà a Finlàndia. Per tal de posar la vida al centre en les ciències socials, Hidalgo ens va oferir un material que replanteja l’errònia invisibilització de l’esfera de la reproducció, tot separant-la de l’esfera de la producció.
Pel que fa a l’ús del llenguatge que fem a l’escola, som conscients que és un privilegi posar-lo en dubte si parlem des d’una perspectiva de classes però si, en concret, ens fixem en el masculí genèric, veurem que al llarg de la història s’ha invisibilitzat la presència del gènere femení, ocultant-lo darrere el masculí. Per exemple, quan parlem de l’evolució de l’home en comptes de l’evolució de l’ésser humà; o bé al contrari, quan s’utilitza cert vocabulari específic en femení: infermera, hostessa, la dona de la neteja, etc. L’Institut Balear de la Dona argumenta que el llenguatge en si mateix no és sexista, ho és l’ús que se’n fa, i per això és convenient buscar alternatives.
Una situació recurrent a l’aula és què passa quan ens dirigim a un grup on hi ha una gran majoria de nenes. Si ens dirigim en femení, “esteu preparades?”, sovint sentim la necessitat de fer un afegitó i dir: “i preparats?”, perquè patim que els nens no se sentin inclosos en la pregunta. D’altra banda, si ho mirem a la inversa, s’intueix que les nenes se senten incloses quan ens dirigim en gènere masculí perquè és la forma genèrica de la nostra llengua.
Tot i que el debat entre lingüistes encara és vigent, en els últims anys han proliferat diversos suggeriments per tal de visibilitzar el gènere femení en el llenguatge, com ara l´ús del femení genèric, l’ús de desdoblaments o, fins i tot, l’ús d’[x] o [@]. Tot i això, alguns són il·legibles per a les persones amb discapacitat visual i/o ceguesa. Darrerament s’han fet altres possibles propostes:
- L’ús de genèrics: alumnat, infants, professorat.
- L’ús de perífrasis: us donem la benvinguda.
- L’ús de noms abstractes: la direcció del centre escolar.
- Reformular el nostre vocabulari: famílies en comptes de pares i mares. També cal evitar expressions homòfobes i sexistes com “plores com una nena” o “això és una mariconada”.
Per això considerem que cal començar a deconstruir-nos i erradicar vocabulari i expressions sexistes, lgtbifòbiques, racistes i capacitistes. Cada vegada són més els centres educatius, institucions i col·lectius que han decidit reflexionar sobre l’ús que fem del llenguatge i que han creat guies de llenguatge inclusiu, com ara:
- Guia de comunicació inclusiva, de l’Ajuntament de Barcelona
- Llenguatge per a la igualtat a l’educació, de l’Institut Balear de la Dona
- Ús no sexista de la llengua, de la Universitat Oberta de Catalunya
Tanmateix, a l’escola cal anar un pas per endavant i hem de ser conscients de l’ús dels gèneres en la llengua, de la seva visió binarista i del tipus de vocabulari que utilitzem.
En definitiva, volem educar perquè l’escola sigui un reflex de la societat masclista en què vivim o perquè sigui un instrument per arribar veritablement a la recurrent expressió curricular “igualtat de gènere”? Prendre consciència del paper que tenim en el sistema educatiu, així com en l’estructura de l’escola i dins de l’aula com a referents és el primer pas per evitar reforçar les desigualtats entre el món masculí i femení.
Coeducar implica un canvi complex, profund, transversal, però alhora prioritari, que ha de començar des de l’escola bressol. Com a docents i ciutadanes, és part del nostre compromís respondre als drets humans i dels infants i assumir responsabilitats individuals per generar respostes col·lectives en qüestions educatives. Els valors que transmetem de manera implícita amb el llenguatge o la distribució de l’espai, així com els materials que utilitzem i els continguts que incloem són importants per a coeducar. Posar-hi una mirada conscient és essencial per incorporar una perspectiva de gènere i feminista a l’educació que permetrà construir col·lectivament una societat lliure de violències i discriminacions situant les cures al centre.
Firmen aquest article: Júlia Arribas Basora, Noemí Corral Roca, Laia Ferrús-Vicente, Anna Serra Vergés, Ester Sisó Casabón i Anna Solé Torralba (Aprenent x Educar)
Referències bibliogràfiques
Esteban, M. L. (2017). Los cuidados, un concepto central en la teoría feminista: aportaciones, riesgos y diálogos con la antropología. QUADERNS-E, 22(2), 33-48. Recuperat de https://www.raco.cat/index.php/QuadernseICA/article/view/333111/423965
Ferrer, C. et al. (s.d.). Llenguatge per la igualtat a l’educació. Recuperat de https://oficinaigualtat.uib.cat/digitalAssets/297/297562_llenguatge-per-la-igualtat-a-leducacio.pdf
Martínez Martín, I. (2016). Construcción de una pedagogía feminista para una ciudadanía transformadora y contra-hegemónica. Foro de Educación, 14(20), 129-151. doi: http://dx.doi.org/10.14516/fde.2016.014.020.008
Rönnlund, M. (2015). Schoolyard stories: Processes of gender identity in a “children’s place”. Childhood, 22(1), 85-100.
Subirats, M. (2009). La escuela mixta ¿garantía de coeducación? CEE Participación educativa, (11), 94-97.
Solsona, N. (2016). Ni princeses ni pirates. Per educar nens i nens en llibertat. Eumo Editorial.
T.G. (2018). Els nens i les nenes: usos lingüístics i sexisme. Ara: Criatures. Recuperat de https://criatures.ara.cat/infancia/nens-nenes-usos-linguistics-sexisme_0_1958804110.html
UOC. (2020). Ús no sexista llenguatge: Convencions formals. Recuperat de de https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/convencions/tractament-generes/index.html
