Els primers casals d’estiu han arrencat aquest dilluns amb les mateixes estampes insòlites que es van veure en la petita reobertura dels centres educatius a partir del 8 de juny: torns per entrar a les instal·lacions, presa de temperatura i neteja de mans abans d’entrar, grups reduïts, i distància física amb la resta o ús de mascaretes en cas de no garantir-se… I n’hi ha més: separació als menjadors, ventilació dels espais, desinfecció de materials, priorització d’activitats a l’aire lliure i en les que s’eviti el contacte, supressió de sortides que s’acostumaven a fer, etc. Hi va haver un moment que les mesures de seguretat imposades per les autoritats sanitàries van fer perillar tot el lleure estiuenc. De fet, les que es van anunciar la segona setmana de maig eren molt més severes i van fer desistir més d’un casal perquè els seus organitzadors les veien inviables.
Dues de les entitats més representatives del sector del lleure, Fundació Pere Tarrés i Fundesplai, han celebrat aquest dilluns que finalment els seus casals hagin pogut arrencar “amb la il·lusió de poder oferir l’oportunitat que els infants tornin a gaudir del seu dret al lleure”, segons la primera, i per esdevenir “el millor antídot contra els efectes nocius del confinament en la infància”, ha subratllat la segona. Amb tot, no amaguen que l’estiu arrenca amb dubtes. El juny d’ara fa un any, la Fundació Pere Tarrés anunciava que gairebé 34.000 infants i joves participarien en alguna de les prop de 650 activitats que tenia programades. En la nota d’aquest dilluns aquesta xifra es redueix a 17.000 infants i joves. “Les inscripcions s’estan produint més tard i a un ritme més lent que altres anys, per la incertesa sobre les dates de desconfinament i les mesures de seguretat”, explica l’entitat.
El Síndic de Greuges ha anat més enllà, en una resolució feta pública també avui, en la qual s’afirma que, d’acord amb la informació facilitada pel sector, “la participació en les activitats educatives de lleure caurà per sota del 50% dels nivells de participació existents l’any 2019, amb una pèrdua prevista de més de 250.000 participants”. Aquest pronòstic contrasta amb la importància que s’ha donat a l’estiu, després de tres mesos d’absència d’escola presencial, i a l’esforç que les administracions públiques afirmen que estan fent perquè ningú es quedi sense estiu enriquit, i en especial els infants i adolescents en situació de major vulnerabilitat.
Està faltant acompanyament?
Les administracions han incrementat el seu esforç pressupostari perquè el lleure organitzat arribi a tothom. Per exemple, les beques del Departament de Treball per activitats d’estiu s’han quadruplicat (d’1,15 milions es passa a 4,65), segons es va anunciar a començament de mes. El pressupost de l’Ajuntament de Barcelona per les activitats d’estiu ha crescut un 37%, fins als 7,5 milions d’euros, i la intenció és que tothom que compleixi els requisits obtingui l’ajut, segons el Pla 100% Estiu presentat aquest dilluns. De moment, han rebut beca un total de 14.911 infants i joves amb un pressupost en total de 2.940.021 euros, segons informa el mateix Ajuntament.
Altres municipis estan fent el mateix, si bé tampoc està clar que entre totes les administracions es pugui arribar als més de 300.000 infants en situació de vulnerabilitat que hi ha al país, segons els càlculs de la Fundació Bofill. El Síndic encara hi afegeix uns quants milers més: 250.000 infants en situació de risc de pobresa i prop de 90.000 en situació de pobresa severa, diu en la nota feta pública aquest dilluns.
Si al final l’estiu punxa, no serà únicament per falta d’esforç pressupostari, segons assenyala el Síndic de Greuges, el qual critica que “durant els darrers mesos no s’ha fet un treball d’acompanyament suficient a les famílies des dels serveis socials i des dels centres escolars per estimular la participació dels infants en situació de vulnerabilitat social a l’oferta existent. La promoció d’ajuts econòmics és una condició necessària però no suficient. A més d’incrementar el finançament, doncs, cal desenvolupar actuacions que donin a conèixer i promoguin la participació d’aquests infants a les activitats”. A banda, però, també reconeix que una altra explicació d’aquesta menor participació es deu “a la renúncia de moltes famílies, sigui per precaució de possibles contagis, sigui també per l’empitjorament de les condicions econòmiques que pateixen”.
Un mes d’agost diferent
Amb tot, l’estiu tot just acaba de començar i el balanç no es podrà fer fins al final, i malgrat que ha començat tímidament és possible que la participació s’incrementi substancialment a l’agost, un mes en el qual tradicionalment hi ha molta menys oferta, perquè hi ha menys demanda, però que aquest any pot ser molt diferent. En aquest sentit, el Síndic recomana que les administracions incrementin el finançament i la promoció de totes les activitats d’estiu, i que fomentin l’accés i obertura de totes les instal·lacions municipals (escoles, centres cívics, biblioteques, casals d’entitats, instal·lacions esportives, etc.) a les entitats del lleure.
En el cas de la ciutat de Barcelona, el Pla 100% Estiu reforça l’oferta assequible o gratuïta als barris d’atenció social prioritària, amb els casals Baobab “per promoure educació en el lleure en els barris on no hi ha oferta, i que compta amb joves dels barris per al suport al monitoratge, així com altres casals d’estiu que s’estan organitzant en col·laboració amb entitats d’aquests territoris i que es faran per primera vegada”. A banda, des del Consorci d’Educació es posa en marxa el programa Èxit d’Estiu a 26 instituts de secundària per fer reforç tres setmanes del mes de juliol per aquell alumnat d’ESO amb més dificultats. “És una extensió del programa Èxit que es desenvolupa durant el curs escolar i compta amb la figura d’un jove mentor per fer suport i acompanyament”, diu l’Ajuntament en un comunicat.
Les 25 biblioteques de la ciutat obriran l’agost i els 20 centres cívics organitzaran també activitats. Uns i altres normalment tanquen durant el mes d’agost. L’Ajuntament també ha elaborat dues guies, d’orientacions pedagògiques i d’acompanyament emocional, per a les direccions i per als monitors i monitores, “per tal de promoure que les 500 entitats organitzadores incloguin estones i metodologies centrades en l’expressió oral, la lectura, i el joc matemàtic”.
El casal de la Fundació de l’Esperança
A banda, aquest estiu 2020, i en el context de la situació de pandèmia, la Fundació de l’Esperança de la Fundació “la Caixa” ha obert de nou el seu casal dirigit a infants i adolescents que no tenen la possibilitat
d’accedir a recursos d’oci i viuen en llars amb carències socials, econòmiques i educatives. Aquest any, al casal es realitzaran el màxim d’activitats a l’aire lliure, combinant el lleure amb el reforç escolar a fi de donar resposta a les mancances educatives que es poden haver generat al llarg del confinament. En aquests moments hi ha inscrits més de 90 menors inscrits, segons informa la mateixa entitat en un comunicat.
Tenint en compte el patiment que amb la crisi del coronavirus poden estar vivint els menors en situació de vulnerabilitat social, el casal ha adoptat la Pedagogia d’Emergència, una branca que sorgeix de la Pedagogia Waldorf orientada específicament a superar situacions traumàtiques com a marc per les activitats i dinàmiques plantejades. Es busca despertar en ells la força necessària perquè es dugui a terme una autocuració.
En paraules de Núria Danés, directora de la Fundació de l’Esperança, “aquest any la prioritat del casal és que els infants i joves es recuperin emocionalment de l’experiència del confinament i alhora reforçar competències acadèmiques perquè no es quedin enrere en l’àmbit educatiu. També garantim dos àpats saludables al dia –esmorzar i dinar- i això suposa un ajut per moltes famílies que tenen dificultats per cobrir les necessitats més bàsiques”.
