Cinema en curs és un projecte promogut per l’associació A Bao a Qu que apropa el cinema a milers de nois i noies, sobretot catalans, però també de Madrid, Galícia, País Basc, Alemanya i Xile. Durant un any, dediquen unes hores lectives setmanals al projecte, acompanyats per un cineasta professional i per un docent de la seva escola o, més habitualment, institut. Amb ells s’introdueixen en el llenguatge, els codis i la producció audiovisual, mentre van pensant una història i preparant el guió d’un curtmetratge, que el darrer trimestre del curs fan realitat, amb els alumnes convertits en directors, actors, càmeres, tècnics de so, muntadors, etc.
Aquest any, però, l’aturada escolar i el confinament van fer trontollar el projecte. A l’Institut Maria Espinalt de Barcelona, un dels participants, la part teòrica l’havien feta, també tota la pluja d’idees fins a consensuar la història que volien explicar la vintena d’alumnes participants, havien tocat la càmera i fins i tot gravat alguns plans de prova. Tot just es començava a fer el guió quan va arribar l’aturada. Passaven les setmanes i cada vegada es veia més llunyana la possibilitat de reprendre el curs, i per tant de reprendre també el cinema en curs.
“Li hem dedicat moltes hores i no ens voliem perdre la part més xula”, comenta l’Alaia, una alumna de 3r d’ESO del Maria Espinalt, que amb les seves companyes s’ha passat la setmana bolcada en el seu projecte de curt, la història d’una noia angoixada pel favoritisme que sent que tenen els seus pares envers el seu germà petit. En realitat, li recorda la seva companya Carla, ja hi havia hagut moment molt xulos: “Una nit ens vam quedar a dormir a l’institut per poder gravar uns quants preses de la sortida del sol”, recorda.
Durant els mesos de confinament, la història ha anat madurant i el guió ha pres forma, perquè no han deixat de connectar-se cap setmana. I quan per fi la desescalada ho ha permès s’han reunit tots plegats diverses vegades per acabar d’afinar les coses, buscar les localitzacions i preparar el rodatge. Amb el final del curs, alguns estudiants s’han despenjat del projecte, però la major part han seguit. És una història d’adolescents, perquè “és important que parlem de les seves emocions i vivències”, comenta David Gutiérrez Camps, el cineasta que acompanya els alumnes del Maria Espinalt en aquesta aventura.
“Hem estat treballant cada dijous per videoconferència des que es va decretar el confinament, i no acabàvem de veure la llum al final del túnel, o sigui que per nosaltres poder estar aquí i concloure el projecte és motiu d’una gran celebració”, afegeix Gutiérrez. El director de Sotabosc i The Juan Bushwick Diaries va orientant i aconsellant les alumnes, però no les dirigeix, no fa de profe. Son elles les que van alternant-se en les diferents funcions (ara una està amb la claqueta, en la següent seqüència dirigeix, en l’altra s’ocupa de l’script, en l’altra grava el making off, i així anar fent) i prenent les decisions. També els acompanyen dues professores de l’institut, que pel que es veu tampoc s’han assabentat que el curs ja s’ha acabat.
La diversitat confinada
Com el grup del Maria Espinalt, a Barcelona, Badalona, Sant Pere de Ribes i Bordils hi ha cinc equips més que aquests dies estan gravant i muntant els seus curts. Altres, en canvi, van decidir tirar pel dret i seguir amb el rodatge fins i tot durant el confinament. Aquesta va ser l’opció de l’Institut Escola Trinitat Nova. Com que el seu curt volia reflectir la diversitat del barri, els alumnes (acompanyats, en aquest cas, pel cineasta Jordi Morató) van arribar a la conclusió que gravant les seves respectives llars també podien reflectir aquesta diversitat. Els diferents mobiliaris, costums, roba, cuines, sons… El producte final, Sota un mateix cel. La Trinitat des de dins, l’han pogut presentar aquest dimecres al casal del seu barri.
A banda, en aquelles primeres setmanes de confinament, mentre s’estava a l’expectativa de si duraria poc, una mica o molt, els responsables d’A Bao A Qu van tenir una altra pensada. Van demanar a tots els participants que enviessin plans enregistrats des de les Finestres de casa seva. Amb els més de 2.000 plans filmats pels nois i noies, primer des de les finestres, durant el confinament estricte, i després durant les primeres sortides, han muntat una peça de vuit minuts que recull un pla de cada alumne/a. El resultat és un vibrant testimoni visual sobre aquests mesos de confinament, que ha permès als alumnes “veure la força del cinema com a eina d’expressió personal”, segons explica Laia Colell responsable del projecte a l’associació.
Cinema en curs. Entre març i juny de 2020 from Cinema en curs on Vimeo.
Colell destaca el compromís que durant aquest temps han adquirit els nois i noies amb el projecte, així com la tasca infatigable dels docents i cineastes per donar-li continuïtat malgrat les dificultats. “Hi han bolcat una dedicació, un temps i una energia enormes”, comenta Colell, indissimuladament satisfeta dels fruits que s’han recollit al final. El cinema, diu, “ens ha fet més conscients del valor del que estàvem fent”.
Cada any, el projecte cinema en curs es tanca amb una projecció dels curts a la Filmoteca de Catalunya el mes de juny. Aquest any no podrà ser… o sí. “La idea –comenta Colell– és intentar fer la projecció dels curts realitzats el 2019-2020 a l’octubre de 2020. Idealment a la Filmoteca, potser en dos dies per no ser tants grups i poder respectar tots els protocols”.
