Fer un estudi sobre el cost de la plaça escolar era un dels principals compromisos del Pacte contra la Segregació, signat el març de 2019. Es va crear una comissió formada per experts independents i coordinada pel Síndic que han pogut analitzar les dades de finançament del conjunt de centres educatius públics, els pressupostos liquidats d’una mostra de 100 centres concertats, i les dades d’una enquesta sobre quotes sufragades per les famílies a la que han respost 2.332 centres de primària i secundària, públics i concertats. El març passat ja tenien l’informe força enllestit, però va arribar la pandèmia i tot es va aturar. Finalment, aquest estudi de 230 pàgines es presenta aquest matí al Parlament, en un acte presencial al qual assisteixen tots els signants del Pacte.
L’estudi situa el cost teòric de cada plaça, per alumne i any, en 4.973,63 euros en el cas d’infantil i primària (5.117,3 euros en el cas del sector públic i 4.659 en el concertat), i en 6.100,1 euros a la secundària (6.579,99 euros a la pública i 5.211,08 a la concertada). Aquest cost teòric està calculat sobre la base que ha de cobrir totes les despeses del personal docent i de suport, les de funcionament del centre (llum, neteja, equipament, assegurances…), les de les activitats i serveis complementaris (gratuïtat absoluta de sortides, colònies, llibres de text…) i les d’atenció a la diversitat. No hi entren, en canvi, les despeses estructurals del sistema (personal del Departament, inspecció, EAP, CRP, etc), que lògicament també es financen amb pressupost públic. Els autors subratllen que es tracta d’un estudi inèdit, si més no a l’Estat espanyol.
El cost teòric està calculat “prenent com a referència un escenari hipotètic d’escolarització plenament equilibrada”, que la comissió reconeix que avui “no es produeix”. I es distingeix de la despesa real. És a dir, no tota despesa copagada per les famílies pot considerar-se cost teòric, ja que, per exemple, hi pot haver centres que facin dues sortides anuals a esquiar, o que tenen una impressora 3D per aula, i això no entra en els estàndards del que l’estudi entén que ha de cobrir el finançament públic.
Tot el sistema està infrafinançat
L’informe sobretot certifica el que més o menys era sabut: tot el sistema està infrafinançat, per la qual cosa no es compleix el principi de gratuïtat de l’educació, i tot allò que no paga el sistema ho cobreixen les famílies. En concret, les famílies paguen 1.867,9 milions d’euros (580,3 en el sector públic i 1.286,7 en el concertat), però en realitat l’infrafinançament es xifra en 1.163,8 milions d’euros, sempre amb dades de 2019, que és amb les quals s’ha treballat [en el pressupost d’Educació de 2020 ja hi ha un increment de 850 milions, però aquí caldria distingir quants van a cobrir el cost teòric de la plaça escolar segons el càlcul de 2019, ja que una part es destina a conceptes com impuls a l’FP o finançament del 0-3].
Aquest infrafinançament del cost de la plaça escolar és més elevat en el sector concertat, com es pot constatar en la gràfica superior, però a la vegada l’informe també deixa palès que el sector públic assumeix un percentatge d’alumnat desfavorit superior al que li correspondria, com es veu en aquesta gràfica sobre tipus de centres segons la seva titularitat.
L’informe, doncs, dona arguments als qui titllen la concertada de segregadora i insolidària, però també dona arguments als qui justifiquen aquesta menor quota d’alumnat desfavorit a causa del menor suport econòmic que la concertada rep de l’administració. Així, l’informe constata que la inversió pública en atenció a la diversitat en els centres públics, “en un context hipotètic d’escolarització equilibrada plena”, arriba en aquests moments al 50% del que hauria de ser, però és que en el cas dels concertats la inversió actual no cobriria ni un 10% del cost que han d’assumir.
En un informe de més de 200 pàgines lògicament hi ha molts més aspectes rellevants. Per exemple, s’observa que el finançament del sector públic té un caràcter més redistributiu, ja que els centres amb més complexitat disposen de més dotació econòmica en relació al nombre d’alumnes que tenen, mentre que això no passa en el sector concertat, on el finançament públic és pràcticament lineal al marge de la complexitat que acullen.
Més conclusions: la principal diferència entre centres concertats amb major i menor complexitat es troba en els diners que les famílies paguen en concepte d’activitats complementàries (aquí entraria la sisena hora), sortides i colònies i menjador. Com més car són tots aquests conceptes, més afavorida és la seva composició social. Entre centres públics, en canvi, la principal diferència és la quota de l’AMPA/AFA, que de mitjana en un centre amb baixa complexitat és el triple que en un amb alta complexitat. En ambdós casos queda clar que la despesa real dels centres està molt condicionada per la capacitat econòmica de les seves famílies.
La via dels contractes programa
Segons insisteix el Síndic, no s’ha de perdre de vista que la finalitat d’aquest informe és que la necessària millora del finançament del sistema educatiu s’utilitzi com a eina per combatre la segregació escolar. Per tant, per evitar que una millora del finançament simplement contribueixi a perpetuar la situació fent-la més suportable, els membres de la comissió adverteixen que “cal fugir d’opcions com ara la millora lineal de la dotació econòmica dels centres sense actuacions addicionals adreçades a combatre la segregació escolar”.
Així, proposen dues línies d’actuació. D’una banda, una major inversió inicial en els centres amb més complexitat, a la vegada que una progressiva transferència d’aquests recursos a la resta del sistema, a mesura que es va repartint la coresponsabilitat de l’escolarització de l’alumnat desafavorit. Això s’aconseguiria a través de la signatura de contractes programes amb els centres educatius, concertats i públics, amb els quals s’incrementaria l’assignació pressupostària a mesura que s’assolissin uns objectius determinats relacionats amb l’escolarització equilibrada de l’alumnat.
La Comissió d’estudi del cost de la plaça escolar l’han integrat cinc persones escollides pels signataris del Pacte contra la Segregació: Pedro Alonso Garcia, a proposta de les patronals dels centres concertats (el gener de 2020 va ser substituït per Lluís Biosca per motius professionals); Xavier Bonal, a proposta dels membres de la comissió de seguiment del Pacte; Isabel Fons, a proposta del Departament d’Educació; Eugeni Garcia Alegre, a proposta de les entitats municipalistes; i Guillem López Casasnovas, a proposta del Síndic de Greuges. Bernat Albaigés, membre de l’oficina del Síndic, ha coordinat els treballs.
Un pla de xoc de 33 millions pel curs vinent
Després de la reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha dit als mitjans que “pel curs 2020-2021 el Departament ja té un pla de xoc de 33M€, moltes de les accions del qual van dirigides a centres de màxima complexitat a través d’un contracte programa, a partir d’un acord entre el centre i el Departament de compromisos mutus i també d’aportació de recursos humans i materials”.
Sobre l’estudi del cost de la plaça escolar, Bargalló ha destacat que “és important, primer perquè és inèdit, no s’havia fet mai arreu de l’estat, i després perquè esberla tòpics: la manca de finançament és de tothom, pública i concertada”. En aquest sentit, ha remarcat que “cal millorar el finançament de totes les escoles públiques i concertades però no cal fer-ho de manera simètrica, perquè no totes les escoles tenen les mateixes necessitats i no totes les escoles han de donar tots els serveis”.
El titular d’Educació també s’ha referit a la liquidació del pressupost del 2020, “on tindrem mil milions més d’euros que al 2017”. Ha afegit que “hem de continuar augmentant el pressupost del Departament de manera constant, progressiva i consolidada, i hem d’aplicar polítiques contra segregació”.
