«La meva escola no és una gàbia. La meva escola és un niu»
«Sortiu de l’aula. No porteu els arbres a la classe, més aviat traslladeu la classe a sota els arbres…»
Aquestes dues frases, que ens diuen moltes coses amb poques paraules, són de Rabindranath Tagore (1861-1941) una de les persones més influents de la seva època, no sols a l’Índia, sinó a molts altres països.
Tagore és més conegut com a escriptor que com a educador, possiblement perquè va obtenir el Premi Nobel de Literatura l’any 1913, i va ser el primer no europeu en guanyar-lo. Però a més de la literatura va cultivar també la poesia, la música, la pintura, el teatre, la filosofia… per posar-les al servei de l’escola. Una escola que va crear l’any 1901 –i en va crear també altres més endavant, fins i tot una Universitat a Santiniketan–. Va ser un educador pioner a la seva terra, i aviat va connectar amb els educadors impulsors de l’Escola Nova a Europa, creada l’any 1919 a Calais.
El mestre gallec José Paz Rodríguez explica, en diversos articles publicats sobre Tagore, que l’escola que va crear no va ser una escola més, sinó un trencament amb els costums hinduistes i amb els mètodes educatius del moment a l’Índia, aportats pel colonialisme britànic.
Tagore, que de nen havia anat amb il·lusió a l’escola, va perdre ben aviat l’interès d’allò que s’hi feia i, quan va fundar la seva, no va voler repetir els mateixos errors de l’escola de quan era petit. Ras i curt, volia passar del sistema educatiu tradicional que emmagatzema continguts al que pensa en l’infant, que l’ajuda a trobar la seva llibertat, autonomia i el fa participar, fomentant l’espontaneïtat des de l’educació ètica i estètica.
Les idees de Tagore sobre l’educació eren semblants a les de pedagogs europeus com Rousseau, Fröbel, Dewey, Montessori, amb els quals ben aviat es va posar en contacte, i amb ells va participar en convencions, assemblees i congressos.
Rousseau i Tagore consideraven que la natura era la mestra dels infants; però Tagore, a més, creia que el mestre tenia un paper fonamental a l’hora de fer que l’educació passés de ser escola de feina a ser escola per la vida. Una de les seves frases cèlebres és: “La millor educació no és pas la que ens informa de les coses, sinó la que harmonitza amb tot el que existeix al món”.
Els principis pedagògics de l’escola de Tagore són d’una rabiosa actualitat: l’educació per la pau i la no violència, l’educació per la solidaritat i la democràcia, l’educació ecològica i del medi ambient, i el rebuig de qualsevol discriminació per raó de sexe, religió, idees o castes (classes socials) i l’ajut, a través de beques, a aquells alumnes que no tenien possibilitats econòmiques.
La Fundació Marta Mata Garriga organitza cada any la Jornada Marta Mata, per conèixer pedagogs, homes o dones, que siguin referents pedagògics en la defensa dels Drets dels Infants. Enguany, la Tretzena Jornada es dedicarà a Rabindranath Tagore per la importància que dona a l’escola a l’aire lliure, al contacte amb la natura, les sortides, les colònies… i a la cerca de la bellesa a partir de l’educació artística: poesia, teatre i música.
«La poesia és el ressò de la melodia de l’univers en el cor dels humans»
«El bosc seria molt trist si només hi cantessin els ocells que canten més bé»
Us esperem el proper dissabte 7 de novembre a Cal Mata de Saifores, presencial o de forma virtual. Cal fer inscripció i trobareu el programa a la web www.fundaciomartamata.org
