El Govern ha aprovat un paquet de mesures per reduir la mobilitat al nostre país, que inclouen la disminució de l’assistència presencial de l’alumnat dels ensenyaments de Batxillerat i Cicles formatius de Formació professional. Això implica que aquest alumnat ha de passar al que es coneix com modalitat híbrida d’ensenyament. Aquesta consisteix en l’alternança entre l’assistència al centre educatiu i rebre classes per videoconferència, tot estant a casa seva.
Una decisió així té diverses implicacions tant a nivell laboral pel professorat però, per damunt de tot, com a pèrdua d’oportunitats per l’alumnat d’aquestes etapes educatives. El professorat haurà de fer un sobreesforç per adaptar els materials didàctics a aquest model híbrid: no tot el material de les diferents assignatures de Batxillerat o mòduls formatius dels Cicles formatius estan adaptats i bona part del currículum d’aquests nivells té dificultats per ser tractat telemàticament. Per tant, caldrà fer a corre-cuita una gran feinada, amb la qual cosa afegim més pressió a un professorat ja sobrecarregat. Recordem que enguany el professorat ha de gestionar també l’ensenyament de l’alumnat en quarantena i d’algun grup que hagi estat tancat per un positiu Covid, ha de fer més substitucions per baixes de companyes i companyes, ha d’ajudar substituts i substitutes a situar-se en seu nou lloc de treball, ha reorganitzat tot l’institut per fer els grups bombolla i complir tota la normativa de seguretat associada…
El resultat de tot plegat és que la qualitat de l’ensenyament no serà la mateixa i, per tant, com deia més amunt, l’alumnat perdrà oportunitats acadèmiques i professionals a curt, mig i llarg termini. Seran la generació Covid, aquells qui hauran tingut autèntiques dificultats per poder estudiar i aprendre. Les classes telemàtiques no tenen el mateix valor que les presencials: la interacció no és la mateixa, la concentració és menor, les dificultats tecnològiques (des de la disposició d’equips fins la competència digital de docents i alumnat) són un entrebanc… Algú sortirà dient que cal reinventar l’educació i és evident que calen canvis. Però els canvis es fan a partir de l’aprenentatge; i l’aprenentatge requereix temps, cosa que tots sabem prou bé.
Només calia veure les reaccions de l’alumnat quan es veien a venir que haurien de tornar a rebre classes telemàtiques: des del disgust a la por, passant per la tristesa, el desencís i la incomprensió. Respectem l’alumnat i no el tractem només com un agent transmissor d’un virus: són persones i tenen sentiments. També tenen expectatives i el sistema educatiu és un dels catalitzadors cap a un futur millor.
Si l’excusa és que els nois i noies de Batxillerat i Cicles formatius s’han contagiat més que els d’altres etapes potser és perquè no hem pensat en dotar-los d’espais segurs on relacionar-se fora de l’escola o institut. Podem culpar-los de poc responsables perquè com adolescents que són no tenen plena consciència dels riscos? Em sembla injust i només fruit d’aquesta visió que criminalitza el jovent. I si l’excusa és que són els més grans del sistema no universitari i els qui millor s’adaptaran a l’ensenyament híbrid, doncs és qui pren decisions no els coneix o els menysté.
L’alumnat valora l’esforç que els seus professors i professores han fet i estant fent. Veuen com els seus aprenentatges, ja complexos per ells mateixos en aquestes etapes, es veuran torpedinats per unes decisions fruit d’una gestió erràtica de la pandèmia. Hi ha estudis que mesuren les pèrdues d’oportunitats en funció dels anys d’escolarització i crec que es pot afirmar que l’ensenyament telemàtic o híbrid implicarà alguna mena de pèrdua en aquest sentit. Seran uns nois i noies que hauran de cercar el seu futur professional resultat d’aquest temps de pandèmia on el teixit econòmic i cultural haurà patit una important davallada.
Ara gastarem molts diners en salvar la generació que més risc té de complicacions si contrauen el SARS-CoV-2. I no dedicarem recursos addicionals a aquesta altra generació que és el nostre futur i que haurà de tirar endavant aquest país. I els hi parlarem de valors quan els hi demanem tots els sacrificis i no els donem la millor educació que podríem donar-los. Una mica de respecte, si us plau.
