Entrevista

Marc Parés (ECP): “El 0-3 és l’etapa més important i en la darrera dècada ha estat totalment oblidada”

Marc Parés és el portaveu d’educació d’En Comú Podem al Parlament de Catalunya i número 7 de la llista per Barcelona en aquestes eleccions. Viu a Vic, té 41 anys i és pare d’una nena i dos adolescents. Doctor en Ciències Ambientals i llicenciat en Ciències Polítiques, és professor del departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). Ha estat investigador postdoctoral a les universitats de Manchester (2007-2009), Nova York (2014-2015) i KULeuven (2016).

De tots els problemes estructurals que pugui tenir el sistema educatiu català (més enllà de la pandèmia, doncs), quin serà per vostè el primer a abordar en cas que governi? 

Quan entrem al Govern la nostra obsessió serà combatre les desigualtats educatives. Per nosaltres ja eren el principal problema estructural del nostre sistema i, sens dubte, s’han agreujat amb la pandèmia. Fer-hi front passa, entre d’altres, per desplegar de forma decidida el Pacte contra la Segregació Escolar; augmentar els recursos en l’educació ordinària per tal de reduir ràtios, personalitzar l’educació i garantir la inclusió; universalitzar el 0-3; desenvolupar una política pública adreçada als espais i temps no lectius, que són la principal font de desigualtat; i impulsar una estratègia en l’educació secundària i postobligatòria adreçada a revertir l’elevadíssima taxa d’abandonament escolar del nostre sistema.

Considera que l’accent que en els darrers anys s’ha posat en l’educació/avaluació per competències està desembocant en un menyspreu pel coneixement?

No. Considero que el sistema educatiu ha de formar ciutadans i ciutadanes lliures i iguals i, per tant, ha de preparar l’alumnat amb esperit crític i habilitats per poder formar part d’una societat que és extremadament canviant. El coneixement avui dia és altament accessible i es produeix en múltiples espais. L’escola no pot ser únicament un espai transmissor de coneixement; sinó que ha de ser un lloc on aprenguem a pensar, a relacionar, a dialogar, a accedir al coneixement i, sobretot, ha de ser un espai transmissor de valors democràtics.

Li semblaria positiu que l’experiència d’Escola Nova 21 de transformació de centres educatius s’estengués al conjunt del sistema?

Cal impulsar una profunda transformació educativa global al nostre sistema. Però no es tracta d’innovar i prou, sinó que cal que la transformació s’orienti a erradicar les desigualtats educatives i millorar la qualitat de l’educació. L’experiència de l’Escola Nova 21 aporta bones propostes en aquest sentit, però cal ser molt curosos amb no crear diferències entre uns centres més “avançats” i uns altres no tant. Per estendre la transformació educativa, per tant, cal universalitzar i, al mateix temps, crec que cal teixir xarxes d’actors a escala territorial,  implicant el conjunt de la comunitat educativa, com s’està fent a Barcelona amb el programa Xarxes pel Canvi.

És bona idea impartir alguna matèria en castellà per reforçar aquesta competència lingüística entre l’alumnat d’aquells territoris on l’ús social del català sigui molt majoritari?

No. Actualment en finalitzar l’educació obligatòria a Catalunya tot l’alumnat assoleix unes bones competències lingüístiques tant en català com en castellà. La llengua minoritzada en el seu ús social és el català, no el castellà. Fins i tot l’alumnat de territoris on l’ús social del català pot ser majoritari, com el territori d’on soc jo, interactua diàriament amb la llengua castellana: a la televisió, a les plataformes digitals, al cinema, als llibres i revistes, a youtube, al tik tok… El model d’immersió lingüística ha estat un model d’èxit i cal defensar-lo, mantenint el català com a llengua vehicular. Això no vol dir que no es pugui millorar, per exemple, per augmentar les competències de l’alumnat en llengües estrangeres.

L’escola concertada afirma que si tingués el mateix finançament que la pública acolliria sense problemes el percentatge que li correspon d’alumnat vulnerable. Se la creu?

El problema de finançament és del conjunt del sistema, no només de la concertada. A ningú se li escapa que a l’escola concertada les quotes de les famílies són les que permeten desenvolupar determinats projectes educatius o sufragar una sisena hora lectiva, que la pública no té. Aquesta és una font claríssima de desigualtat educativa. Nosaltres som partidaris d’una xarxa única pública, universal i plenament gratuïta. Creiem que cal avançar progressivament cap a la integració dels centres concertats a la xarxa pública. Mentre això no succeeixi, tots els centres sufragats amb fons públics han de complir amb una sèrie de requisits, un dels quals ha de ser contribuir a la lluita contra la segregació, participant per tant en condicions d’igualtat en una planificació territorial de l’oferta que garanteixi una distribució equitativa de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

Tothom sembla estar molt a favor de l’escola inclusiva, però ningú no troba la manera de fer-la avançar. Què farà vostè al respecte? 

Crec que tenim un bon marc normatiu, però fallem en la seva implementació. Per una banda, cal una dotació pressupostària molt més gran, per tal de poder desplegar el decret d’escola inclusiva. Per altra banda, cal tenir molt més en compte l’alumnat amb necessitats educatives especials i les seves famílies. La Plataforma Ciutadana per a una Escola Inclusiva a Catalunya ha fet recentment un decàleg que crec que hauria de ser la guia per començar a avançar. Plantegen coses de sentit comú que el nostre grup fa temps que reclamem, com la figura de la infermera escolar als centres, o l’ampliació dels Itineraris de Formació Específica i l’adaptació del batxillerat i dels cicles formatius per a alumnes amb discapacitat.

Opina, com fan molts sindicats, que les direccions dels centres públics tenen massa poder i que els claustres han deixat de ser espais de debat i diàleg?

Nosaltres creiem que el decret de direcció de centres va ser un error. Es pretén assimilar el model de gestió de les escoles públiques al de les privades i es confon l’autonomia de centre amb la jerarquització de les relacions dins els centres, potenciant la figura del director/a com a cap de personal. La conseqüència d’aquest model, efectivament, és un retrocés democràtic en l’organització dels centres.

L’escola bressol (el 0-3) serà universal i gratuïta si vostè governa o, sent realistes, aquest escenari és excessivament utòpic?

El 0-3 és l’etapa més important d’un sistema educatiu i ha estat totalment oblidada per part del Departament d’Educació durant la darrera dècada. Si enguany la Generalitat està tornant a assumir el finançament de la part que li correspon és perquè des d’En Comú Podem ho vam posar com a condició sine qua non en l’acord de Pressupostos. Nosaltres en defensem la seva gratuïtat, però som conscients que aquest objectiu no és realista en el curt termini. Per això el que plantegem és desplegar una estratègia per garantir que totes les famílies hi puguin accedir, i creiem que la fórmula per fer-ho possible és a través de la tarifació social.

Escoles obertes i segures. Això és una realitat o és propaganda institucional?

L’impacte social de tancar les escoles és enorme, especialment per l’alumnat més vulnerable. Per tant, calia fer tot el possible per obrir-les. Afortunadament aquest curs les escoles han obert i, gràcies a un enorme esforç dels professionals de l’educació i de l’alumnat, ho han fet garantint la seguretat. Ara bé, també és evident que les condicions no han estat ni molt menys les desitjables i aquí la responsabilitat és del Departament. No hi ha hagut una dotació suficient de professorat per reduir les ràtios, s’ha sobrecarregat el personal docent i directiu, durant tot el primer trimestre no s’han fet testos al professorat, els dispositius informàtics per fer front a la bretxa digital a hores d’ara encara no han arribat, no s’ha resolt la ventilació a les aules i l’alumnat està passant fred…

Amb els mateixos recursos humans i materials que ha disposat el Departament d’Educació durant aquest curs, què hauria fet diferent en relació amb la gestió per mantenir els centres oberts malgrat la pandèmia?

No és cert que no es poguessin abocar més recursos humans i materials. La Generalitat podria haver generat més dèficit, com ha fet per exemple el País Valencià, i augmentar així la dotació de recursos. Amb l’actual dotació de professorat només s’han cobert les sobreràtios prèvies a la pandèmia.

En qualsevol cas, és obvi que s’hauria hagut d’arribar a acords amb la comunitat educativa, i no s’ha fet. També s’hauria hagut de planificar més i improvisar menys, especialment en qüestions com la reducció de ràtios, el subministrament de dispositius informàtics o la ventilació de les aules.

D’altra banda, nosaltres creiem que s’hauria hagut d’adoptar una aproximació més pedagògica i no únicament epidemiològica. Davant un curs tan complex com aquest hem trobat a faltar que el Departament es preocupés per la qualitat de l’ensenyament, per abordar els efectes del confinament en l’alumnat i per revertir les desigualtats educatives, que és evident que s’estan multiplicant.

També creiem que, més enllà d’haver reobert les escoles, el Departament ha oblidat o menystingut reiteradament a molts sectors i col·lectius en la gestió d’aquesta pandèmia: l’etapa 0-3, l’alumnat amb necessitats educatives especials, l’educació postobligatòria, el sector del lleure educatiu, la formació no reglada o les activitats extraescolars en són alguns dels exemples més flagrants.

Acabi la frase

1. Les avaluacions externes són… un instrument necessari per tal de millorar la qualitat del sistema, però que en cap cas s’han d’utilitzar per classificar, fer rànquings o excloure.
2. Les places perfilades aconsegueixen… generar desconfiança i posar en dubte l’objectivitat i la igualtat d’oportunitats per accedir a un lloc de treball públic.
3. Cal que la LEC… es revisi per avançar cap a un sistema públic i gratuït. Mentre això no passi cal que es compleixi, destinant el 6% del PIB a educació o fent efectiva la coeducació.
4. La reforma de l’FP passa per… maximitzar (i no degradar) la qualitat dels estudis i aconseguir reduir dràsticament l’elevada taxa d’abandonament als cicles de grau mitjà.
5. Amb els horaris escolars farem… un procés de racionalització que, concebent l’educació a temps complet, prioritzi l’interès de l’alumnat, la seva salut i la qualitat de l’educació.
6. Quan entri en vigor la LOMLOE… l’educació pública deixarà d’estar amenaçada, tindrem noves eines per a l’escola inclusiva i a Catalunya el català estarà blindat com a llengua vehicular.
7. Quan governem, invertirem més recursos en educació i els traurem… d’una política fiscal més justa i d’inversions en grans infraestructures i projectes innecessaris que tenen un alt impacte ambiental, com la C-32 o el Hard Rock.
8. L’educació de persones adultes… és clau per garantir l’educació al llarg de la vida, però ha estat eternament oblidada pel govern de la Generalitat.
9. La lliure elecció del centre per part de les famílies… només té sentit en el marc d’una planificació de l’oferta que eviti la segregació.
10. Els meus fills van… a una escola i una universitat públiques.