Esther Niubó Cidoncha (Barcelona, 1980) és diputada al Parlament i portaveu socialista de la Comissió d’Ensenyament, a més de regidora de l’Ajuntament de Castelldefels. En aquestes eleccions ocupa el lloc número 10 per Barcelona de la llista que encapçala Salvador Illa. Niubó és llicenciada en Ciències Polítiques per la UAB i compta amb diversos màsters en política internacional, comerç exterior i polítiques públiques. Entre els anys 2004 i 2009 va ser assessora del grup socialista al Parlament Europeu. També és membre dels patronats de la Fundació Rafael Campalans (que va dirigir entre 2013 i 2020) i de la Fundació Caviga per la discapacitat intel·lectual.
De tots els problemes estructurals que pugui tenir el sistema educatiu català (més enllà de la pandèmia, doncs), quin serà per vostè el primer a abordar en cas que governi?
Pel PSC, un dels principals problemes de l’educació a Catalunya és la manca d’equitat, i impulsarem les mesures necessàries perquè l’educació sigui sinònim de progrés individual i col·lectiu com a societat, d’igualtat d’oportunitats i de cohesió. Per això farem una aposta per una millora i modernització del sistema educatiu que maximitzi l’èxit educatiu dels infants i joves, garanteixi l’equitat i sigui inclusiu. Avui dia, malauradament, som una de les regions europees on el nivell de renda més condiciona el rendiment acadèmic de l’alumnat, fins al punt que l’alumnat pobre a Catalunya repeteix tres vegades més que aquell amb més recursos. Igualment, ens preocupen les altíssimes taxes d’abandonament escolar prematur que tenim, que gairebé dupliquen la mitjana europea. No obstant, mentre som líders en segregació escolar i abandonament, estem a la cua d’inversió pública en educació; i per això proposem un lideratge educatiu que situï el dret a l’educació en condicions d’equitat al centre de qualsevol pla de recuperació, i que treballi per un pacte amb el conjunt de la comunitat educativa i que avanci cap al 6% d’inversió en educació.
Considera que l’accent que en els darrers anys s’ha posat en l’educació/avaluació per competències està desembocant en un menyspreu pel coneixement?
No, ens sembla que queda molt encara per fer en la renovació pedagògica i actualització del sistema educatiu per promoure reformes metodològiques en els diferents nivells educatius. Hem de facilitar als docents recursos per avançar en aquest enfocament competencial que no ha d’estar renyit amb la qualitat educativa.
Li semblaria positiu que l’experiència d’Escola Nova 21 de transformació de centres educatius s’estengués al conjunt del sistema?
No creiem tant en l’extensió de l’experiència d’Escola Nova XXI com en impulsar una veritable renovació pedagògica des del mateix Departament d’Educació, aportant-hi els recursos materials i humans públics necessaris per avançar en aquesta posada al dia del sistema educatiu en la línia que apunta la UNESCO.
És bona idea impartir alguna matèria en castellà per reforçar aquesta competència lingüística entre l’alumnat d’aquells territoris on l’ús social del català sigui molt majoritari?
L’objectiu del PSC en qüestió de llengües és garantir que tots els joves acabin l’ensenyament obligatori (l’ESO) garantint un ple domini de les dues llengües oficials a Catalunya, el català i el castellà, i l’occità-aranès a l’Aran, a banda d’un ús funcional de l’anglès (o tercera llengua) que, per ara, és competència exclusiva d’aquelles famílies que es poden pagar extraescolars, intercanvis o estades a l’estranger. Per tant, per poder garantir aquest ple domini equivalent de les llengües oficials, cal treballar amb flexibilitat i introduir mesures compensatòries, de manera que en aquelles escoles o instituts on les competències en alguna d’aquestes llengües siguin més baixes, convindrà reforçar el treball en aquesta llengua. Això pot voler dir, per exemple, que mentre en determinats entorns metropolitans alguns instituts haurien de reforçar el català, en altres entorns, efectivament, algunes escoles haurien de reforçar el castellà, i evidentment a tot arreu convindria reforçar l’anglès. Els i les mestres, equips docents, direccions i inspecció haurien de proporcionar les eines i els recursos pedagògics per assegurar aquest ple domini plurilingüe.
L’escola concertada afirma que si tingués el mateix finançament que la pública acolliria sense problemes el percentatge que li correspon d’alumnat vulnerable. Se la creu?
L’escola concertada ha de ser corresponsable i compartir els objectius de servei públic com majoritàriament fa, i ser part implicada i responsable en la lluita contra la segregació i per una escolarització equilibrada de l’alumnat. Des del PSC creiem que el finançament dels centres educatius no hauria de ser lineal com fins ara, sinó proporcional a les necessitats d’escolarització i complexitat de cada escola o institut. És evident que si creiem en l’equitat hem d’aportar els recursos necessaris per atendre adequadament les necessitats d’escolarització i de suport educatiu. No és el mateix l’esforç i els recursos que requereix una escola d’un entorn “favorable” que una altra que escolaritza nens i nenes amb NEE (necessitats educatives especials), alumnat d’origen immigrant acabat d’arribar o en risc d’exclusió. Per tant, considerem que caldria recuperar els contractes programa per aprofundir en la corresponsabilitat dels centres educatius, independentment de la seva titularitat.
Tothom sembla estar molt a favor de l’escola inclusiva, però ningú no troba la manera de fer-la avançar. Què farà vostè al respecte?
Aquesta és una de les prioritats de la nostra formació, ja que considerem que l’actual govern no ha desplegat un model d’escola inclusiva (tal com es va aprovar en un el decret 150/2017, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu) i que avui continua havent-hi moltes mancances en l’atenció a l’alumnat amb NEE (necessitats educatives especials) en l’àmbit educatiu. El PSC aposta per incrementar la dotació de personal docent i no docent per reforçar l’atenció educativa de l’alumnat amb NEE a les escoles i els instituts, tant en horari lectiu com no lectiu (sortides i colònies, espai de menjador, extraescolars, etc.), ampliar la formació permanent dels i les docents per afrontar les noves necessitats presents de manera creixent a les aules, publicar un mapa de recursos de l’escola inclusiva perquè aquests es desplacin allà on és l’alumnat i no al revés, i impulsar una campanya adreçada a les famílies i professionals sobre el dret dels infants a una escolarització inclusiva, que és una de les demandes de la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva a Catalunya que compartim totalment.
Opina, com fan molts sindicats, que les direccions dels centres públics tenen massa poder i que els claustres han deixat de ser espais de debat i diàleg?
Les direccions dels centres públics han de ser capaces de liderar i organitzar projectes educatius potents que han de ser fruit d’un treball del conjunt del claustre i del professorat i personal de suport educatiu, que alhora han de poder debatre en llibertat en aquests espais. Creiem que cal aprofundir en la democratització dels centres educatius i avançar en el desplegament de les zones educatives com a sistema organitzatiu eficaç per garantir una millora dels recursos i dels resultats educatius.
L’escola bressol (el 0-3) serà universal i gratuïta si vostè governa o, sent realistes, aquest escenari és excessivament utòpic?
L’escola bressol serà un servei públic prioritari i universal en quatre anys si governa el PSC. Entenem que és una etapa educativa fonamental perquè, segons tots els experts, és clau per al desenvolupament dels infants, en la lluita per l’equitat i incideix positivament en el rendiment educatiu posterior, a banda de fer una funció social molt important. Per tant, recuperarem la corresponsabilitat del Govern de la Generalitat en el finançament de les escoles bressol i llars d’infants, n’ampliarem les places públiques tendint a la universalització en una legislatura i promourem d’aquesta manera al màxim les oportunitats educatives dels infants i les possibilitats de treball o formació de les seves famílies.
Escoles obertes i segures. Això és una realitat o és propaganda institucional?
S’ha demostrat que si els protocols funcionen i les escoles són segures, es mantenen obertes, i per tant, tot i que trobem a faltar molts recursos per facilitar la tasca educativa en l’actual context de pandèmia (més docents i espais alternatius que molts ajuntaments estaven disposats a cedir per reduir les ràtios, incrementar els recursos en neteja i desinfecció de centres educatius, etc.), considerem un encert haver recuperat l’activitat lectiva presencial, i desitjaríem que en la secundària s’haguessin pogut reduir les ràtios per fer possible també aquesta presencialitat. L’alternativa a les escoles obertes és més desigualtats socials i educatives, menys aprenentatge i un perjudici especialment greu per l’alumnat més vulnerable o amb NEE.
Amb els mateixos recursos humans i materials que ha disposat el Departament d’Educació durant aquest curs, què hauria fet diferent en relació amb la gestió per mantenir els centres oberts malgrat la pandèmia?
Amb els mateixos recursos, i comptant també amb els més de 400 milions d’euros que va rebre el Departament d’Educació del govern de l’Estat abans de l’estiu passat per fer front a l’emergència educativa, hauríem incorporat més professorat al sistema educatiu per abaixar les ràtios, especialment a l’etapa d’educació secundària, hauríem buscat més espais alternatius amb l’ajut dels ajuntaments, hauríem proveït d’ordinadors amb connectivitat a l’inici de curs almenys entre aquell alumnat que no disposa d’aquest equipament –com va fer la Comunitat Valenciana ja al curs passat–, hauríem contractat més personal de suport educatiu per reforçar l’atenció a les aules en un curs especialment complicat i necessàriament compensador…i hauríem destinat part d’aquests recursos als ajuntaments que han hagut de fer front a la neteja de les escoles o reforçar els agents cívics a les entrades i sortides de les escoles per evitar aglomeracions, per citar alguns exemples.
Acabi la frase
- Les avaluacions externes són… útils i necessàries per disposar de dades que ens permetin millorar el sistema educatiu, sempre i quan no se’n faci un mal ús per fer rànquings que acaben fomentant la segregació escolar.
- Les places perfilades aconsegueixen… que els centres educatius disposin de professionals amb unes competències o característiques específiques que s’adaptin a les necessitats d’aquell projecte educatiu.
- Cal que la LEC… es desplegui i sobretot que aquest desplegament s’acompanyi del finançament necessari previst a la mateixa llei.
- La reforma de l’FP passa per… modernitzar-la, flexibilitzar-la i renovar la seva oferta en consens amb els agents econòmics i socials i el món local, per reforçar les oportunitats dels i les joves, i també per ampliar-ne l’oferta amb la creació de 38.000 noves places públiques de cicles de grau mitjà i superior.
- Amb els horaris escolars farem… una revisió en profunditat en el marc d’una societat educadora que prioritzi la millora de la salut dels infants i joves així com del seu benestar, que contribueixi a reforçar l’equitat i l’eficàcia educativa, preservi l’espai de migdia (servei de menjador) tant a primària com a secundària, i permeti més hores de convivència familiar i el descans necessari d’infants i joves.
- Quan entri en vigor la LOMLOE… complirem amb el compromís de derogar una llei privatitzadora, segregadora, retrògrada i recentralitzadora com va ser la LOMCE, i farem un gran pas en la direcció d’un sistema educatiu modern centrat en l’equitat i la inclusió, que maximitzi l’èxit educatiu davant les altes taxes d’abandonament escolar prematur, aposti per la flexibilització de la secundària i per reduir l’alt nombre de repeticions que hi ha en aquests moments.
- Quan governem, invertirem més recursos en educació i els traurem de… una proposta de fiscalitat més progressiva que la que tenim en aquests moments, i sobretot de prioritzar l’educació com a veritable pilar de progrés del país.
- L’educació de persones adultes… és essencial i en aquests moments està abandonada i és precària. Hi donarem un nou impuls i ampliarem l’oferta dels centres de formació d’adults, dotant-los de major estabilitat per incrementar les oportunitats formatives de la ciutadania.
- La lliure elecció del centre per part de les famílies… s’ha d’entendre en el marc de la planificació o programació de l’oferta educativa.
- Els meus fills van a una escola… pública a prop de casa, en la qual confio plenament, de Castelldefels, la ciutat on visc.
