A les acaballes de la legislatura arriba una de les seves mesures més importants en política educativa i la principal de les que estaven previstes en el Pacte contra la Segregació Escolar, segons reconeixen des del Departament d’Educació. El Govern en funcions ha aprovat aquest matí un decret que s’esperava des de feia molt de temps, ja que el Pacte es va aprovar el març de 2019 i ja aleshores s’anunciava com a prioritari aquest decret. A començaments de 2020, el decret va començar el seu tràmit administratiu, amb una allau d’al·legacions de l’escola concertada i altres agents, però s’esperava que la seva aprovació arribés coincidint amb el final de curs. La pandèmia va dinamitar totes les previsions. Finalment, avui ha vist la llum el “Decret de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya”.
La primera gran novetat del decret és que canvia la forma com es programarà l’oferta de places escolars del servei d’educació de Catalunya, és a dir, de l’escola pública i de la concertada. Ara serà el Departament d’Educació qui programi tota l’oferta, una eventualitat ja prevista per la LEC, a partir de les propostes que presentin les taules locals de planificació, un ens que ja existia en alguns casos i que a partir d’ara és d’obligada creació en els municipis de més de 10.000 habitants. Aquest era un dels punts que més va enutjar les patronals de la concertada, ja que consideraven que contravenia la legislació estatal i les posava en risc d’extinció. Segons fonts del Departament, però, en els mesos que han passat des que es van presentar les al·legacions s’han acostat posicions amb aquestes patronals, a les quals s’han donat garanties que no es tracta d’una maniobra encoberta per anar buidant les seves aules.
Al contrari, segons aquestes fonts, l’escola concertada obté el reconeixement explícit del seu infrafinançament, la qual cosa es tradueix en un increment del mòdul que paga l’administració per l’escolarització d’alumnes vulnerables per causa socioeconòmica, una mesura amb la qual s’espera incentivar una major presència d’alumnat amb pocs recursos en els centres concertats, o si més no recompensar els centres que en tenen més. El decret preveu una inversió de 162 milions d’euros en els propers cinc cursos per aquests mòduls, dels quals 92 seran per centres públics, que per primer cop rebran també una dotació econòmica extra quan tinguin una composició social molt desequilibrada, i 70 milions per l’escola concertada. Dels 452 euros que fins ara rebien els centres per cada alumne vulnerable per causa socioeconòmica (només quan tenen un mínim del 10% d’alumnat vulnerable) es passa aquest mateix curs a 980, mentre que en el cas de la pública aquest increment serà progressiu, fins a arribar als 621 euros. Són xifres que surten de l’Estudi sobre el Cost de la Plaça Escolar, sorgit també del Pacte contra la Segregació i presentat el mes de juny de 2020.
Juntament amb les taules locals de planificació, també guanyen més protagonisme en la planificació de l’oferta les OME (oficina municipal d’escolarització) i les comissions de garanties d’admissió, amb la qual cosa, afirmen des del Departament, es promou una política de participació i coresponsabilitat de tots els agents involucrats en l’educació, i molt especialment dels ajuntaments.
Sobreoferta i matrícula viva
El decret, però, entra en molts més aspectes que es considera que estan en l’origen de les dinàmiques segregadores. Per exemple, es preveu la possibilitat que en una zona educativa (els ajuntaments han de decidir les seves zones educatives d’acord amb un seguit de criteris) tots els seus centres redueixin el nombre màxim d’alumnes per grup. La finalitat d’aquesta mesura és evitar situacions de sobreoferta i que la matrícula viva no es concentri, com passa sempre, en aquells centres que han tingut menor demanda durant el període de preinscripcions escolars. En un altre apartat del decret es regula que qualsevol alumne d’una escola pública tingui garantida una plaça en algun dels instituts que té adscrites, i que en aquests casos ni tan sols faci falta fer una preinscripció per a obtenir plaça de 1r d’ESO. Fins ara, el fet de venir d’un centre adscrit donava prioritat, però no la garantia absoluta d’obtenir plaça.
El decret també estableix la possibilitat de determinar la proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques per centre, si bé s’entén que aquesta proporció no serà uniforme per tot el país, sinó que variarà en funció de les condicions socials cada zona educativa. També les taules locals de planificació han de crear unitats de detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques. L’administració educativa i els experts consideren que hi ha una infradetecció i que això també contribueix al fet que s’acabin concentrant en determinats centres o que aquests tinguin moltes dificultats financeres; de fet, des del Departament s’apunta que l’actual xifra de 60.000-70.000 s’ha de passar en pocs anys a més de 215.0000, que és la que donarien les estimacions demogràfiques.
Una altra mesura: pels centres que estan en procés de “desegregació” (per exemple, que formen part d’un programa Magnet), s’ha previst la possibilitat d’acceptar sol·licituds de preinscripció col·lectives, és a dir, que un grup de famílies d’una escola bressol hi matriculés els seus fills amb la garantia que tots aquells infants podran continuar junts a P3.
Nous barems de puntuació
Moltes d’aquestes mesures entraran en vigor a partir de la mateixa publicació del decret, però n’hi ha d’altres que, per motius diversos, no ho podran fer fins al curs 2022/23. Per exemple, cal un període transitori per constituir les taules locals de planificació o per poder garantir l’adscripció directa de primària a secundària. Una altra d’aquestes novetats que trigaran un curs a fer-se efectives són els nous barems de puntuació, que donen prioritat a uns alumnes sobre uns altres quan un centre té menys vacants que demanda. El decret defineix uns nou barems, però per implementar-los cal modificar tot l’aplicatiu informàtic, per la qual cosa el Departament descarta que es pugui arribar al període de preinscripcions d’aquest mes de març.
A partir d’ara, els criteris prioritaris seran:
- a) L’existència de germans matriculats al centre: 50 punts. En l’anterior decret de 2007, que s’aplica actualment, suposa 40 punts.
- b) La proximitat del domicili de l’alumne o alumna del centre o, si escau, la proximitat del lloc de treball del pare, mare, tutor o tutora, guardador o guardadora de fet, o de l’alumne o alumna que sigui major d’edat: entre 30 i 10 punts. Igual que en l’anterior Decret.
- c) La renda per càpita de la unitat familiar, tenint en compte les especificitats que per al seu càlcul s’apliquin a les famílies que tinguin la condició de família nombrosa: 15 punts. Actualment, 10 punts.
- d) L’expedient acadèmic, en el cas del batxillerat: fins a 10. Actualment se li assignen els punts corresponents a la nota mitjana.
Criteris complementaris:
- a) Que el pare, mare, tutor o tutora legal treballi en el centre: 10 punts. Ara és un criteri prioritari que atorga 40 punts.
- b) La condició de família nombrosa: 10 punts. Actualment, 15 punts.
- c) Que l’alumne hagi nascut de part múltiple: 10 punts. Es tracta d’un nou criteri.
- d) La condició de família monoparental: 10 punts. A data d’avui atorga 15 punts.
- e) La situació d’acolliment familiar de l’alumne o alumna: 10 punts. Es tracta d’un nou criteri no previst en l’anterior decret.
- f) La concurrència de discapacitat en l’alumne o alumna o en el seu pare, mare, germans i germanes: 15 punts. Actualment, 10 punts com a criteri prioritari.
- g) La condició de víctima de violència de gènere o de terrorisme, acreditada d’acord amb el règim regulador: 10 punts. També és un nou criteri.
La segregació baixa a pas de cargol
Aquesta tarda, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, s’ha desplaçat a la seu del Síndic de Greuges per presentar el decret davant de la comissió de seguiment del Pacte contra la Segregació Escolar. Bargalló l’ha qualificat de “gran pas endavant en la lluita per l’equitat” i l’ha definit com “un decret que reconeix la diversitat, que entén l’educació com un element clau per la igualtat d’oportunitats i i la cohesió social, i que aposta per la coresponsabilitat amb món local”.
Per la seva banda, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha recordat que l’aprovació del decret estava pendent des de la publicació del primer informe contra la segregació escolar, que data de 2008, i s’ha felicitat perquè la nova norma “incorpora les principals recomanacions fetes en el marc dels treballs del Pacte contra la segregació escolar, i més concretament en el document Propostes per a un nou decret i per a nous protocols d’actuació, presentat el 4 de novembre de 2019“.
El Síndic destaca en un comunicat que el decret suposa una millora en la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques i amplia els supòsits per aquesta consideració. També considera molt important el fet que estableixi una proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques per zona educativa, les mesures per promoure l’escolarització d’alumnat socialment afavorit en centres d’alta complexitat o la mateixa creació de les zones educatives, de composició heterogènia, com a unitats de gestió del procés de planificació i admissió de l’alumnat.
També destaca el Síndic que al llarg de la darrera dècada, els nivells de segregació escolar han tendit a disminuir, si bé a un ritme tan lent que farien falta dues dècades per assolir el que es considera un nivell baix dels índex de dissimilitud (proporció d’alumnat que hauria de canviar de centre per aconseguir una distribució igualitària). El curs 2011/2012, aquest índex se situava en el 0,47 (la qual cosa vol dir que pràcticament hauria fet falta canviar la meitat de l’alumnat de centre) mentre que el curs 2019/20 havia baixat al 0,41. L’objectiu és que l’índex de dissimilitud baixi del 0,3.
