Ampliar la noció d’alumnat vulnerable i reservar-li places, entre les propostes del Síndic pel nou decret d’admissió

Dels 70.000 infants que es matriculen a P3, només 3.000 (el 5%) ho fan amb la consideració d'alumne amb necessitats educatives per causes socioeconòmiques. Però l'estadística diu que prop del 25% dels infants es troba en risc de pobresa, i per això el Síndic de Greuges proposa que el nou decret d'admissió estableixi nous supòsits per la detecció de l'alumnat vulnerable, a fi d'evitar que es concentri a les mateixes aules.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

Alumnes d’un IES d’alta complexitat a Santa Coloma, fent un projecte artístic | Foto: Maria Paczkowski

El Síndic de Greuges de Catalunya ha lliurat al Departament d’Educació un document de propostes amb relació al nou decret d’admissió d’alumnat i als protocols d’actuació de la lluita contra la segregació escolar. Protocols respecte de l’ús, per exemple, de la reserva de places, la programació de l’oferta, la gestió de les quotes per part dels centres públics i concentrats i el control dels fraus. El nou decret d’admissió és, juntament amb el futur decret de concerts, la principal reforma legislativa per aquest curs anunciada pel conseller Bargalló en el marc del Pacte contra la Segregació Escolar. Lògicament, hauria de veure la llum abans de començar el nou període de preinscripcions, que acostuma a ser al març-abril.

Les propostes s’han consensuat en el marc de les diverses comissions d’estudi constituïdes per persones expertes proposades per les diferents entitats que integren el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya. Dilluns, la Comissió de seguiment del Pacte va mantenir la segona reunió, després de la seva constitució fa cinc mesos, a la qual van assistir una trentena de persones en qualitat de representants de les diverses entitats que la integren.

Entre les mesures proposades, diu un comunicat emès pel Síndic, destaca “l’ampliació de supòsits per determinar la consideració de necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques desfavorides”. A P3, a Catalunya, hi ha prop de 3.000 alumnes detectats amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques, per un total de 70.000 alumnes matriculats, menys del 5%. “Si es té present que prop del 25% dels infants es troba en situació de risc de pobresa, una bona detecció hauria d‘incrementar progressivament aquesta xifra”, afegeix.

En aquest sentit, el document preveu la creació de la unitat de detecció i prospectiva, que s’ocuparà de coordinar les actuacions relacionades amb la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques per part dels diferents serveis locals.

Per evitar la concentració d’alumnat amb necessitats educatives específiques en determinats centres, el document també planteja la proposta d’establir una proporció màxima per zona, que cada centre haurà de complir. Aquesta no pot superar en un 10% la proporció òptima d’alumnat amb necessitats educatives per grup. La proporció òptima equival al percentatge d’alumnat amb necessitats educatives específiques que correspondria per centre si la seva distribució fos plenament equilibrada.

El síndic, Rafael Ribó, i l’adjunta per la infància, Maria Jesús Làrios, entreguen el document al conseller Bargalló | Foto: Educació

Segons la proposta, l’alumnat amb necessitats educatives específiques només s’hauria de poder escolaritzar en places reservades (a diferència d’ara), amb una reserva que s’allargaria fins a l’inici del curs escolar, mentre que l’alumnat ordinari només s’escolaritzaria en places ordinàries.

Alumnat afavorit en centres d’alta complexitat?

Amb tot, el document no limita les mesures al repartiment de l’alumnat amb més dificultats i proposa concebre l’escolarització equilibrada d’alumnat com la tendència a l’equiparació de la composició social dels centres, de manera que reflecteixi l’heterogeneïtat social de les zones on estan ubicats. Aquest equilibri, subratllat el comunicat del Síndic, “no només fa referència a l’alumnat amb necessitats educatives específiques, sinó al conjunt d’alumnat en funció del nivell socioeconòmic i educatiu familiar”.

En aquesta línia, la proposta inclou idees per “promoure l’escolarització d’alumnat socialment afavorit en centres d’alta complexitat, com ara l’oferta singular, la possibilitat del trasllat de matrícula entre centres o, si escau, la integració i tancament de centres públics”.

El document també posa l’accent en la possibilitat d’establir les zones educatives heterogènies com a unitats de planificació i gestió del procés d’admissió d’alumnat. Concretament, la proposta és que l’Administració educativa i els ajuntaments promoguin la configuració de zones educatives amb heterogeneïtat social interna (per nivell d’instrucció, renda, etc.), encara que aquest fet suposi no respectar les àrees administratives o territorials preestablertes (districtes, barris, etc.), especialment en municipis amb desequilibris en l’escolarització d’alumnat.

La gestió de la matrícula viva

Un altre repte té a veure amb la gestió de la matrícula viva. El curs 2018/2019, més de 8.500 alumnes arribats després de l’inici de curs van ser escolaritzats a centres d’alta complexitat. Per evitar la concentració d’aquest alumnat a determinats centres, el document planteja impedir l’escolarització d’aquest alumnat nouvingut als centres d’alta complexitat o tancar les ràtios després de l’inici de curs, per poder gestionar millor i de manera equilibrada aquest fenomen, un compromís que d’altra banda ja recull el Pacte contra la Segregació Escolar.

Una altra proposta és la previsió de la quota necessària de places per a la matrícula fora de termini i la matrícula viva als centres de la zona. En la programació de l’oferta inicial i final, considera el Síndic, “l’Administració educativa ha de fer una previsió de la quota de places per atendre les necessitats d’escolarització existents a la zona d’alumnat amb necessitats educatives específiques que es matricula fora de termini (després del període ordinari de preinscripció fins a l’inici de curs) i a partir de l’inici de curs”.

L’Administració educativa, a més, i aquesta és una altra proposta, “ha de desenvolupar els sistemes necessaris per a l’automatització de la documentació que han de presentar les famílies en la preinscripció, sempre que sigui possible (domicili, renda, etc.), i també per a l’automatització de l’assignació de plaça escolar. L’oficina electrònica de preinscripció i matrícula hi hauria de tenir un paper fonamental”.

Pel que fa al finançament, el Síndic afirma que el decret ha de preveure i regular les garanties de gratuïtat: “L’Administració educativa ha d’assegurar els recursos públics per fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts (art. 50.1 i 199 LEC; art. 88.2 LOE). Pel que fa a les activitats o als serveis que no tenen caràcter gratuït, però que estan associades a l’escolarització, s’han d’establir els ajuts necessaris”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*