Autor: Rosa Cañadell

Llicenciada en Psicologia i professora. Articulista. Membre fundador del SIEC (Seminari Ítaca d'Educació Crítica). Activista en defensa de l'educació pública

Arran de les massives mobilitzacions dels treballadors i treballadores de l’educació, i després d’un pacte entre el Departament i dos sindicats minoritaris, que no responia a les demandes del professorat, crec que cal una reflexió. Una societat que no aposta per l’educació dels seus infants i joves, no té un bon futur. El sistema educatiu de Catalunya té dues malalties endèmiques: la insuficient inversió pública i la doble xarxa. Ambdues són intrínsecament lligades i Catalunya té, a més, el dubtós “mèrit” de ser-ne capdavantera. La Inversió pública a l’educació a Catalunya no ha arribat mai ni a la meitat del…

Llegir més

Concha Fernández Martorell, nascuda el 1957, ha exercit durant 33 anys com a professora de Filosofía a instituts públics de Secundària i 10 anys com a directora, escriptora i conferenciant. Ha escrit una vintena de llibres i articles en diversos diaris. Jubilada des del 2017 ha publicat el seu darrer llibre “Teoría poética del aprendizaje. Una alternativa al enfoque comptenecial” (Ed. El Viejo Topo). Ibán Martínez Cárceles, nascut el 1985, és professor en actiu de Música a instituts públics des de fa 10 anys. Investigador en cultura obrera i memòria històrica. Ha publicat “Disidencia docente. Habitar las aulas en las…

Llegir més

La privatització és un dels elements imprescindibles per a poder fer negoci amb l’educació. El seu objectiu és doble: d’una banda, disminuir el pressupost públic i, d’una altra, obrir el mercat educatiu. Així, en la Formació Professional, no solament s’ha consolidat la doble xarxa: centres públics, gestionats públicament, i centres privats concertats, subvencionats amb diner públic, sinó que han augmentat exponencialment els centres privats no concertats. Així, en els últims deu anys, la FP en centres privats ha augmentat un 467% a tot l’Estat. A Catalunya l’augment ha sigut dels més espectaculars: un 845% del 2003 al 2023, segons un estudi…

Llegir més

Estem assistint a un augment important dels discursos anti-immigració, racisme i islamofòbia a les xarxes socials, però també en els nostres Parlaments, a mans de la dreta i l’extrema dreta (catalana i espanyola). D’altra banda, també estan sortint moltes veus alertant de l’augment d’aquesta ideologia en els més joves, sobretot els nois. Jo crec que des de l’escola i l’institut tenim la obligació de donar eines per a desfer aquests discursos que ens porten a una societat cada cop més segregada i augmenten el racisme i, al final, el feixisme. Cal que els nostres alumnes tinguin informacions veraces front a…

Llegir més

Si no hi ha una reflexió sobre el que estem fent a l’aula, podem caure en reforçar tots els estereotips que estan lligats a la pobresa i a la immigració i acabar perpetuant la desigualtat social. Les pràctiques sexistes, racistes o classistes es repeteixen en el temps i constantment en un insistent degoteig. D’aquí ve que hàgim de dedicar part dels nostres esforços a la reflexió per a detectar aquests biaixos. En altres temps parlàvem del que s’anomenava “currículum ocult”. El currículum ocult és el conjunt d’aspectes no formals que estan implícits en el procés educatiu i que influeixen en…

Llegir més

L’Organització de Nacions Unides (ONU) defineix l’Agenda 2030 sobre el Desenvolupament Sostenible com “un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, i també pretén enfortir la pau universal i l’accés a la justícia”. L’Assemblea General de l’ONU –formada pels Estats membres– va aprovar per unanimitat aquest pla el 2015, que conté els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquests objectius inclouen l’eradicació de la pobresa, la fi de la fam, la promoció de la salut i el benestar, l’educació de qualitat, la igualtat de gènere, l’accés a l’aigua potable i sanejament, l’accés a energia assequible…

Llegir més

L’educació torna a estar sobre la taula. Des dels informes PISA, que ens donaven uns resultats que alguns no s’esperaven, tothom s’ha bolcat a analitzar què havia passat. La veritat és que feia temps que se sabia que les polítiques educatives del nostre Departament d’Educació durant els últims anys, no funcionaven. Les queixes dels sindicats, amb vagues incloses, de molts professionals, d’alguns analistes i de moltes famílies, ho feien evident, però el Departament, curiosament, no se n’havia assabentat. De tot el que està passant a l’educació a Catalunya, hi ha un aspecte que a mi em sembla molt important i…

Llegir més

Sempre havíem pensat que era important estudiar la història per no caure en els mateixos errors, i així els hi explicàvem als nostres alumnes. Per això sempre explicàvem les atrocitats dels nazis contra el poble jueu i reclamàvem (i reclamem) la importància que els nostres joves coneguessin el que va significar el cop d’estat de Franco, la guerra civil i les barbaritats del franquisme. També teníem la idea que era molt important parlar dels drets humans com una qüestió essencial per a la humanitat, educar per la pau i ensenyar a resoldre els conflictes sense violència. Ara, però, em pregunto…

Llegir més

Feia temps que alguns i algunes veníem dient que si els “gurus“ de Silicon Valley portaven els seus fills i filles a escoles on no hi havia ni una pantalla, per alguna cosa havia de ser. En tot cas, no semblava que pensessin que l’ensenyament amb ordinadors, tauletes, mòbils, etc., fos una bona opció. És aquest un tema polèmic i té defensors i detractors. Però el que sí és clar és que, sense massa precaucions ni avaluacions, s’ha vingut imposant una “innovació educativa” que passava sempre per la utilització de les TIC a les escoles, i a això s’hi ha…

Llegir més

Últimament, estan arribant, des de diferents àmbits, articles reflexionant sobre què fem o què passa en els centres educatius per haver augmentat les conductes homòfobes, racistes, antidemocràtiques, masclistes… En fi, aquelles que sempre havíem considerat que eren d’extrema dreta i que no acostumaven a aparèixer dins les aules. Jo mateixa vaig estar a l’aula d’un institut en un barri obrer des dels anys 80 fins passat el 2000, i mai cap alumne va aixecar el braç cridant VIVA ESPAÑA  o VIVA FRANCO, i, si bé hi havia actituds i comentaris racistes i o masclistes, eren minoritaris i normalment provocaven el…

Llegir més