Autor: Rosa Cañadell

Estic assistint, gratament sorpresa, a una gran organització i unes mobilitzacions del professorat del nostre país, no vistes en els últims anys. I és que jo crec que hauríem d’estar agraïts que hi hagi tantes mestres i professors/es disposats a perdre temps, energies i diners per defensar una cosa que ens beneficia a tots i totes. Perquè cal recordar que l’educació pública és fonamental per una societat que es vol democràtica i cohesionada. Durant els últims 15 anys, hem permès un greu abandonament de l’educació pública per part de les nostres institucions i de la societat en general. Hem permès…

L’última “brillant” idea del Departament d’Educació: policia en els Instituts. Però, quina societat se suposa que volem construir? Quina educació volem per als nostres joves? Hem oblidat que els estudiants d’avui són els ciutadans i ciutadanes de demà? En uns moments tan complicats com els actuals, en què sembla que bombardejar innocents és “lluitar per consolidar els nostres valors”; en un moment en què els valors de l’extrema dreta, la violència, el racisme i l’odi s’estan imposant, fins i tot en els nostres adolescents. En un moment en què el planeta perilla per l’activitat dels que més tenen… Què pensem…

Arran de les massives mobilitzacions dels treballadors i treballadores de l’educació, i després d’un pacte entre el Departament i dos sindicats minoritaris, que no responia a les demandes del professorat, crec que cal una reflexió. Una societat que no aposta per l’educació dels seus infants i joves, no té un bon futur. El sistema educatiu de Catalunya té dues malalties endèmiques: la insuficient inversió pública i la doble xarxa. Ambdues són intrínsecament lligades i Catalunya té, a més, el dubtós “mèrit” de ser-ne capdavantera. La Inversió pública a l’educació a Catalunya no ha arribat mai ni a la meitat del…

Concha Fernández Martorell, nascuda el 1957, ha exercit durant 33 anys com a professora de Filosofía a instituts públics de Secundària i 10 anys com a directora, escriptora i conferenciant. Ha escrit una vintena de llibres i articles en diversos diaris. Jubilada des del 2017 ha publicat el seu darrer llibre “Teoría poética del aprendizaje. Una alternativa al enfoque comptenecial” (Ed. El Viejo Topo). Ibán Martínez Cárceles, nascut el 1985, és professor en actiu de Música a instituts públics des de fa 10 anys. Investigador en cultura obrera i memòria històrica. Ha publicat “Disidencia docente. Habitar las aulas en las…

La privatització és un dels elements imprescindibles per a poder fer negoci amb l’educació. El seu objectiu és doble: d’una banda, disminuir el pressupost públic i, d’una altra, obrir el mercat educatiu. Així, en la Formació Professional, no solament s’ha consolidat la doble xarxa: centres públics, gestionats públicament, i centres privats concertats, subvencionats amb diner públic, sinó que han augmentat exponencialment els centres privats no concertats. Així, en els últims deu anys, la FP en centres privats ha augmentat un 467% a tot l’Estat. A Catalunya l’augment ha sigut dels més espectaculars: un 845% del 2003 al 2023, segons un estudi…

Estem assistint a un augment important dels discursos anti-immigració, racisme i islamofòbia a les xarxes socials, però també en els nostres Parlaments, a mans de la dreta i l’extrema dreta (catalana i espanyola). D’altra banda, també estan sortint moltes veus alertant de l’augment d’aquesta ideologia en els més joves, sobretot els nois. Jo crec que des de l’escola i l’institut tenim la obligació de donar eines per a desfer aquests discursos que ens porten a una societat cada cop més segregada i augmenten el racisme i, al final, el feixisme. Cal que els nostres alumnes tinguin informacions veraces front a…

Si no hi ha una reflexió sobre el que estem fent a l’aula, podem caure en reforçar tots els estereotips que estan lligats a la pobresa i a la immigració i acabar perpetuant la desigualtat social. Les pràctiques sexistes, racistes o classistes es repeteixen en el temps i constantment en un insistent degoteig. D’aquí ve que hàgim de dedicar part dels nostres esforços a la reflexió per a detectar aquests biaixos. En altres temps parlàvem del que s’anomenava “currículum ocult”. El currículum ocult és el conjunt d’aspectes no formals que estan implícits en el procés educatiu i que influeixen en…

L’Organització de Nacions Unides (ONU) defineix l’Agenda 2030 sobre el Desenvolupament Sostenible com “un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, i també pretén enfortir la pau universal i l’accés a la justícia”. L’Assemblea General de l’ONU –formada pels Estats membres– va aprovar per unanimitat aquest pla el 2015, que conté els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquests objectius inclouen l’eradicació de la pobresa, la fi de la fam, la promoció de la salut i el benestar, l’educació de qualitat, la igualtat de gènere, l’accés a l’aigua potable i sanejament, l’accés a energia assequible…

L’educació torna a estar sobre la taula. Des dels informes PISA, que ens donaven uns resultats que alguns no s’esperaven, tothom s’ha bolcat a analitzar què havia passat. La veritat és que feia temps que se sabia que les polítiques educatives del nostre Departament d’Educació durant els últims anys, no funcionaven. Les queixes dels sindicats, amb vagues incloses, de molts professionals, d’alguns analistes i de moltes famílies, ho feien evident, però el Departament, curiosament, no se n’havia assabentat. De tot el que està passant a l’educació a Catalunya, hi ha un aspecte que a mi em sembla molt important i…

Sempre havíem pensat que era important estudiar la història per no caure en els mateixos errors, i així els hi explicàvem als nostres alumnes. Per això sempre explicàvem les atrocitats dels nazis contra el poble jueu i reclamàvem (i reclamem) la importància que els nostres joves coneguessin el que va significar el cop d’estat de Franco, la guerra civil i les barbaritats del franquisme. També teníem la idea que era molt important parlar dels drets humans com una qüestió essencial per a la humanitat, educar per la pau i ensenyar a resoldre els conflictes sense violència. Ara, però, em pregunto…