Autor: Joan Domènech

Tinc la certesa que els debats que tenen lloc aquests dies i els articles de tants grups i persones que han decidit exposar les seves idees a partir de la publicació de les dades PISA, estan plens de propostes interessants. Tanmateix, d’articles n’he llegit de molt diversos. En primer lloc, els que opinen sobre la comissió d’experts anomenada pel Departament d’Educació. Detractors globals o propostes per afegir-hi persones o sectors. En tot cas, en aquesta comissió el que valoro és la presència de persones que estan a peu d’aula, juntament amb altres que tenen una experiència contrastada. Val la pena…

Llegir més

Com s’ha casat el fill del rei, enguany plantarem carxofes1. Aquesta frase, sembla que d’origen alcoià, em serveix per descriure uns quants articles que han aparegut en la premsa en els darrers dies. Publicat l’informe PISA s’han buscat les causes dels mals resultats (no de tots, com ens ha recordat en Jaume Funes2) i s’ha volgut sentenciar la diagnosi atribuint-los a una escudella en la qual no falta cap ingredient: el treball per projectes, la fundació Jaume Bofill, Eduard Vallory i l’escola nova XXI, l’educació emocional, l’estabilitat de les plantilles i les places singulars, Rosa Sensat, els Moviments de renovació,…

Llegir més

La Carme i el Joan em sembla que no es coneixien. Soc el vincle que els uneix en aquest article. Tots dos han mort el passat mes de desembre, amb circumstàncies semblants i diferents a la vegada. Tots dos estaven jubilats, que no retirats de circulació. La Carme, amiga, companya i mestra de primària als anys setanta a Santa Coloma de Gramenet, i també a Esparreguera, Binissalem i Palma. Mestra i mestra de mestres. I després mestra a casa seva i a qualsevol lloc on se li demanava la seva col·laboració. El Joan, del que no sé la seva trajectòria…

Llegir més

Fa setmanes que només llegeixo articles sobre el col·lapse educatiu al nostre país, i als països de l’entorn. Tertulians opinen, sentencien, distorsionen… Polítics es preocupen, aprofiten, escombren cap a casa, fan d’oposició o demagògia… Pedagogs i mestres s’enfaden, jo ja ho havia dit, jo ja ho havia anunciat, és només la punta de l’iceberg, falten recursos… Sindicats i famílies, conselleres i directors generals… experts en general, tots tenen les dades, l’anàlisi i la solució. Els resultats de PISA es poden interpretar de moltes maneres, segons la intenció i el propòsit. Fa temps que penso que el col·lapse és una emergència…

Llegir més

Diu la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), en la seva disposició final segona, que “el Govern, a fi d’assolir els objectius d’aquesta llei, ha d’incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l’entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut”. Tretze anys després, encara estem molt lluny d’aquesta fita; el que no sempre arribem a saber és com de lluny hi estem, ja que cadascú es queda amb la dada, o la…

Llegir més

La primera aula pediàtrica que es va inaugurar a Catalunya va ser el 1953, a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa (avui Fundació Althaia). Molt a poc a poc en van anar apareixent algunes altres, de forma aïllada i inconnexa. El 1986, el Parlament Europeu va aprovar la Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats, que des d’aleshores s’ha convertit en document de referència per aquests espais. I no va ser fins a l’any 1992 que dues mestres que havien assistit a un congrés de docents hospitalaris a Viena, Maria Urmeneta (Hospital de Sant Pau) i Antònia Maria Gorgas…

Llegir més

Cinc anys després de l’aprovació del decret 150/2017, continuen havent-hi infants que passen bona part del seu temps escolars en “el SIEI”, concebut com una aula d’educació especial i no com un recurs per a la inclusió. Continuen havent-hi infants amb NESE que són convidats a no anar al centre per la tarda. O a no quedar-se a dinar perquè no hi ha monitors de suport. Altres són convidats a passar a una escola especial un cop han acabat la primària (o abans). Continuen havent-hi d’altres que no poden participar en una activitat complementària, com una sortida d’un dia o…

Llegir més

Alba López (16 anys, a punt de 17) i Angie Paola Oliva (17) van acabar l’ESO el curs passat, en un institut de Sant Quirze del Vallès. Ni van graduar ni pensaven continuar estudiant. Però van tenir una bona orientació que les va redirigir cap al PFI d’Informàtica que es fa al Centre de Formació Municipal d’Adults L’Olivera de la mateixa localitat. Són les úniques noies d’aquest PFI, ara començaran unes pràctiques en una empresa de la zona, i asseguren estar motivades per seguir estudiant (“alguna cosa que m’agradi”, diu l’Angie) quan l’acabin. “Està més ben vist que un noi…

Llegir més

Blanquerna-URL deixarà de demanar la Prova d’Aptitud Personal (PAP) a partir del curs vinent, segons ha informat aquest dimarts Unportal. Es tracta d’un cop molt dur a aquesta iniciativa, que es va posar en marxa fa sis anys, ja que, com recorda aquest mitjà especialitzat en educació superior, la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna disposa de 230 de les 740 places dels graus d’Educació Infantil i Primària del sistema universitari català. Aquest pas es dona després d’anunciar durant la primavera passada a la resta d’universitats que hi havia la intenció de no renovar l’acord subscrit…

Llegir més

La universitat sembla no haver trobat encara la manera de posar fi a les anomenades capelletes, això és, la generació de regnes de taifes acadèmics per la via de promocionar professorat amb criteris més d’afinitat personal que meritocràtics. Un exemple s’acaba de viure, fa unes setmanes, a la Universitat de Barcelona, la més important de Catalunya i, d’acord amb tots els rànquings, la universitat espanyola amb més prestigi internacional. Al febrer, el rectorat va posar en marxa un Programa de Talent Intern per promocionar el professorat associat amb més arrelament a la institució, a partir de criteris objectius, però a…

Llegir més