Autor: Joan Domènech

Tenim la millor escola i educació pública que ens deixen tenir. I això ho hem de dir ben alt i ben fort. No hi ha cap visió negativa que pugui eclipsar el que passa, dia rere dia, a les escoles. La feina incansable de centenars de docents, amb reconeixement o sense, amb bones o no tan bones condicions de treball, ho posa sobre la taula de manera irrefutable. L’esforç d’aquests mestres i d’aquestes mestres que cada matí obren l’escola o l’institut, amb els propòsits clars i la responsabilitat assumida, és senzillament incontestable. L’escola pública avui, al nostre país, és una…

El juliol de 1975, mil cinc-centes persones en el marc de l’Escola d’Estiu de Barcelona (organitzada per Rosa Sensat i el Col·legi de Doctors i Llicenciats), van aprovar un dels primers documents en el qual es concretava l’alternativa a l’escola heretada del franquisme. Aquell mateix any, el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Madrid havia publicat «La alternativa», el «documento verde», que suposava també una proposta de treball en el qual s’esbossaven les línies del que havia de suposar un model educatiu renovat i transformador. El document de Barcelona es deia «Per una Nova Escola Pública». Cinquanta anys després, resta…

Tinc la certesa que els debats que tenen lloc aquests dies i els articles de tants grups i persones que han decidit exposar les seves idees a partir de la publicació de les dades PISA, estan plens de propostes interessants. Tanmateix, d’articles n’he llegit de molt diversos. En primer lloc, els que opinen sobre la comissió d’experts anomenada pel Departament d’Educació. Detractors globals o propostes per afegir-hi persones o sectors. En tot cas, en aquesta comissió el que valoro és la presència de persones que estan a peu d’aula, juntament amb altres que tenen una experiència contrastada. Val la pena…

Com s’ha casat el fill del rei, enguany plantarem carxofes1. Aquesta frase, sembla que d’origen alcoià, em serveix per descriure uns quants articles que han aparegut en la premsa en els darrers dies. Publicat l’informe PISA s’han buscat les causes dels mals resultats (no de tots, com ens ha recordat en Jaume Funes2) i s’ha volgut sentenciar la diagnosi atribuint-los a una escudella en la qual no falta cap ingredient: el treball per projectes, la fundació Jaume Bofill, Eduard Vallory i l’escola nova XXI, l’educació emocional, l’estabilitat de les plantilles i les places singulars, Rosa Sensat, els Moviments de renovació,…

La Carme i el Joan em sembla que no es coneixien. Soc el vincle que els uneix en aquest article. Tots dos han mort el passat mes de desembre, amb circumstàncies semblants i diferents a la vegada. Tots dos estaven jubilats, que no retirats de circulació. La Carme, amiga, companya i mestra de primària als anys setanta a Santa Coloma de Gramenet, i també a Esparreguera, Binissalem i Palma. Mestra i mestra de mestres. I després mestra a casa seva i a qualsevol lloc on se li demanava la seva col·laboració. El Joan, del que no sé la seva trajectòria…

Fa setmanes que només llegeixo articles sobre el col·lapse educatiu al nostre país, i als països de l’entorn. Tertulians opinen, sentencien, distorsionen… Polítics es preocupen, aprofiten, escombren cap a casa, fan d’oposició o demagògia… Pedagogs i mestres s’enfaden, jo ja ho havia dit, jo ja ho havia anunciat, és només la punta de l’iceberg, falten recursos… Sindicats i famílies, conselleres i directors generals… experts en general, tots tenen les dades, l’anàlisi i la solució. Els resultats de PISA es poden interpretar de moltes maneres, segons la intenció i el propòsit. Fa temps que penso que el col·lapse és una emergència…

Diu la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), en la seva disposició final segona, que “el Govern, a fi d’assolir els objectius d’aquesta llei, ha d’incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l’entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut”. Tretze anys després, encara estem molt lluny d’aquesta fita; el que no sempre arribem a saber és com de lluny hi estem, ja que cadascú es queda amb la dada, o la…

La primera aula pediàtrica que es va inaugurar a Catalunya va ser el 1953, a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa (avui Fundació Althaia). Molt a poc a poc en van anar apareixent algunes altres, de forma aïllada i inconnexa. El 1986, el Parlament Europeu va aprovar la Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats, que des d’aleshores s’ha convertit en document de referència per aquests espais. I no va ser fins a l’any 1992 que dues mestres que havien assistit a un congrés de docents hospitalaris a Viena, Maria Urmeneta (Hospital de Sant Pau) i Antònia Maria Gorgas…

Blanquerna-URL deixarà de demanar la Prova d’Aptitud Personal (PAP) a partir del curs vinent, segons ha informat aquest dimarts Unportal. Es tracta d’un cop molt dur a aquesta iniciativa, que es va posar en marxa fa sis anys, ja que, com recorda aquest mitjà especialitzat en educació superior, la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna disposa de 230 de les 740 places dels graus d’Educació Infantil i Primària del sistema universitari català. Aquest pas es dona després d’anunciar durant la primavera passada a la resta d’universitats que hi havia la intenció de no renovar l’acord subscrit…

Una de cada quatre persones ha tingut, té o tindrà algun problema de salut mental al llarg de la seva vida. En la meitat dels casos aquest problema sorgirà abans dels 14 anys, i en la meitat d’aquests casos aquesta persona ho amagarà per por a ser estigmatitzat i discriminat. Aquestes són dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que el mateix organisme reconeix que caldrà revisar perquè han quedat desfasades a causa de la pandèmia. Alguns indicadors reforcen aquesta idea: en l’últim any, els intents de suïcidi (la principal causa de mort no natural entre joves de 15…