Autor: Joan M. Girona

Mestre i psicopedagog

Després d’uns quants anys, participant als actes previs del II Fòrum català per l’orientació (1), he retrobat un company psicopedagog jubilat com jo. Ens hem posat al dia i hem recordat la nostra feina. Vam ser de la primera promoció de psicopedagogs que va establir la LOGSE, de feliç memòria. Ara se’n diuen orientadors. Vam arribar als instituts on ens anomenaven els paquistanis: Pa qué estan aquí? Era una novetat important la nostra presència als centres de secundària. Alguns companys i companyes de la nostra promoció van demanar als centres que els respectessin la seva especialitat, assessorar el professorat i atendre alumnes…

Llegir més

Estem vivint la nova realitat d’un món on la convivència ja no té normes. Després del genocidi a Gaza tot està permès. La majoria de governs no reaccionen i les poblacions no els ho exigim amb prou força o contundència. Els països occidentals, els europeus sobretot, ja van intentar dominar la resta del planeta des de fa segles. Els dominis colonials han estat el mitjà per aconseguir recursos per millorar les economies del país dominant. Recordem els imperis com l’espanyol, l’anglès, el francès, el belga… I ara els Estats Units. És una situació ben actual. Els EUA amb Israel (un…

Llegir més

He trobat uns titulars que ho afirmen: l’alumnat amb necessitats específiques o especials representa un 36% a Catalunya (1). Uma xifra impressionant que, diuen, ha augmentat exponencialment els darrers tres cursos. Fa pensar. Ha millorat el sistema de detecció? Han canviat els criteris? A qui es refereix la necessitat específica o especial? Segons sembla, la xifra inclou criatures i adolescents que tenen dificultats d’aprenentatge per trastorns o capacitats diferents. Però s’hi afegeixen nouvinguts, fills de famílies en risc de pobresa, de diferents orígens culturals, del poble gitano, d’altes capacitats… És curiós, encara que no siguin xifres comparables, que la taxa…

Llegir més

Tengo mucha sed, el agua no llegó, era poca y negra, era ninguna y roja. No había ya agua, negaban el agua, no quisieron, sí quisieron matar. Tengo mucha sed. No hace falta. He muerto de sed. Me han matado de sed. Ya no tengo sed (1) Quan cada matí arriben les criatures a les llars o a les escoles, no parlem dels infants cremats la nit passada per les bombes USA, llançades per Israel amb el silenci còmplice de la nostra Europa. Per què? Quan trobem els adolescents mig adormits a les vuit del matí no els parlem dels…

Llegir més

Sembla que Ucraïna ha eclipsat Gaza, malgrat les greus accions de guerra, matances, morts per fam, per malaltia, ciutats i pobles destruïts… que continuen: un genocidi complet. No podem oblidar el que ha passat i està passant a Palestina i als seus voltants. No poden deixar de parlar-ne als centres escolars. Avui, a més, altres guerres i altres morts, assassinats i ferits greus omplen notícies i reportatges als mitjans de desinformació i a les xarxes socials. I no es parla tant de qui ha rebut les desgràcies de la guerra, com sempre els pobres, tant del cantó vencedor com del vençut. Es…

Llegir més

En una època d’engany universal, explicar la veritat és un acte revolucionari. George Orwell A les enquestes que publica regularment el CIS, la immigració apareix com un dels temes que més preocupa a les persones que  les contesten; és, però, una preocupació teòrica influïda pels mitjans de desinformació i les xarxes socials. Quan es pregunta com els afecta a la seva pròpia vida la suposada preocupació aconsegueix uns percentatges força baixos.. Darrere hi ha el racisme, imperant a les nostres societats, i el classisme (àrabs i negres rics no són rebutjats). La influència de les desinformacions que es fan córrer…

Llegir més

El curs passat va acabar amb l’enrenou provocat per la incorporació al sistema de totes les persones que van regularitzar la seva situació, gràcies a les estabilitzacions massives, més de 30.000 docents, que es van dur a terme; per donar compliment a normatives europees. Hi hem d’afegir les que havien guanyat les seves places a les darreres oposicions de primària i secundària. La regularització massiva d’interins ha permès l’entrada al funcionariat d’uns quants mestres i profes, potser pocs, no gaire útils per al sistema i que posaran (ho han estat fent) entrebancs als centres on vagin. Em refereixo, entre d’altres,…

Llegir més

He tingut l’oportunitat de llegir aquest llibre sobre les mobilitats escolars no establertes en els currículums prescriptius. El coordina Sílvia Carrasco al capdavant d’una bona colla de col·laboradors en les diferents investigacions que es publiquen. La Sílvia és una bona amiga des de fa més de 35 anys, professora titular del Departament d’Antropologia Social de la UAB i coordinadora del grup d’investigació EMIGRA. Al llarg dels anys he pogut coincidir amb ella i amb alguns dels autors de les investigacions d’aquest llibre; he après força i reconec una certa complicitat amb les seves conclusions. Ens vam conèixer quan jo dirigia…

Llegir més

S’ha acabat un curs, i ho fem amb el regust, mal gust, d’unes eleccions europees que enmig del desinterès general (quantes persones han votat?) han propiciat una pujada de les opcions de dretes, més o menys extremes que es diu ara, més o menys feixistes que s’ha dit sempre. Com passa massa vegades davant qualsevol fet desagradable, hi ha algú que pensa en l’ensenyament (educació en dirà, exagerant expressament la responsabilitat del professorat, com si només les escoles eduquessin). Ni l’ensenyament ni tota l’educació són suficients per influir en el vot d’aquelles persones que l’exerceixen. Per què joves voten opcions…

Llegir més

S’ha acabat un curs, i ho fem amb el regust, mal gust, d’unes eleccions europees que enmig del desinterès general (quantes persones han votat?) han propiciat una pujada de les opcions de dretes, més o menys extremes que es diu ara, més o menys feixistes que s’ha dit sempre. Com passa massa vegades davant qualsevol fet desagradable, hi ha algú que pensa en l’ensenyament (educació en dirà, exagerant expressament la responsabilitat del professorat, com si només les escoles eduquessin). Ni l’ensenyament ni tota l’educació són suficients per influir en el vot d’aquelles persones que l’exerceixen. Per què joves voten opcions…

Llegir més