Autor: Joan M. Girona

Des de la popularització del ChatGPT, (l’aplicació que respon les preguntes que li fas) s’està parlant força de l’anomenada Intel·ligència Artificial, IA. No he vist, de moment, campanyes en contra com les que es duen a terme contra l’ús dels mòbils. En parlem ara, segona dècada del segle XXI, però elements d’IA estan presents entre nosaltres des de 1950, quan A. Turing escriu sobre “màquines de pensar”, el 1956 apareix el terme Intel·ligència artificial, el primer robot es crearà el 1993, va ser impactant que Deep guanyés a Kasparov el 1997, així com el Big Data el darrer any del…

Des de la popularització del ChatGPT, (l’aplicació que respon les preguntes que li fas) s’està parlant força de l’anomenada Intel·ligència Artificial, IA. No he vist, de moment, campanyes en contra com les que es duen a terme contra l’ús dels mòbils. En parlem ara, segona dècada del segle XXI, però elements d’IA estan presents entre nosaltres des de 1950, quan A. Turing escriu sobre “màquines de pensar”, el 1956 apareix el terme Intel·ligència artificial, el primer robot es crearà el 1993, va ser impactant que Deep guanyés a Kasparov el 1997, així com el Big Data el darrer any del…

Ja hem conegut les mesures que el grup d’experts o grup impulsor va elaborar de manera molt ràpida, i amb un secretisme que em costa d’entendre, impropi de quelcom que havia d’afectar tota la comunitat educativa del país[1]. Va ser la resposta del Departament al rebombori mediàtic dels resultats de PISA. Després de llegir-les he redactat algunes reflexions que m’han suggerit, tenint present el col·lectiu de mestres i professorat que està treballant a escoles i instituts i que PISA no té gaire en compte[2]. La primera mesura seria abaixar ràtios. Mesura molt positiva que, aplicar-la o no, en condiciona d’altres.…

«Nua, amb els peus ensangonats, la tristesa s’arrossega a la meva ciutat; el silenci domina la meva ciutat, un silenci plantat com muntanya, fosc com nit; un terrible silenci, que transporta el pes de la mort». La meva ciutat està trista Fadwa Tuqan, mare de la poesia palestina (1917-2003) Continua el genocidi de palestins, i no reaccionem[1]. Estem aclaparats per la barbàrie? És tan greu la situació que ens depassa? No podem dir que no ho sabem, com deien els alemanys per excusar la seva passivitat davant l’extermini de jueus, gitanos, homosexuals, antifeixistes… No és el primer intent de…

Fa unes setmanes que es parla dels resultats PISA. És un tema recurrent al món de l’ensenyament i al món de la política oficial cada tres anys, i els mitjans de desinformació ho publiciten. Potser és un xic exagerat donar tanta importància a uns resultats fruit d’unes proves externes estandarditzades que pretenen comparar diferents sistemes d’ensenyament, a diferents països europeus o comunitats autònomes espanyoles. Uns resultats que estableixen una competitivitat entre els afectats. I les escoles i instituts? Segueixen amb les seves problemàtiques al marge totalment del fenomen mediàtic. Mestres i professorat continuen amb la seva tasca, perplexes davant uns…

Al llarg dels anys que he treballat a l’ensenyament he vist unes quantes lleis que determinaven els currículums que calia tenir en compte a les aules. La meva petita experiència és que els canvis promoguts no arriben a tot arreu i tarden molt a aplicar-se en el dia a dia de les escoles. Tornarà a passar amb la LOMLOE? Els nous currículums que han estat contestats per una part del professorat s’aplicaran? O la majoria de centres continuaran fent la seva com fins ara? Els docents de primària o secundària que porten anys fent les classes de la mateixa manera…

El 75% d’infants, el 61% de joves (entre 15-25 anys) consideren que el futur és aterridor, parlant del clima. Se senten abandonats i traïts[1]. Les criatures estan tocades, es veu en el seu comportament. No podem menysvalorar el que estan vivint. Hi haurà qui posarà en qüestió aquestes afirmacions; totes les enquestes, tots els estudis, tenen el seu component subjectiu, la ideologia de qui els fan o els financen hi influeix. Cert, però davant del canvi climàtic ja hi ha prou evidències per estar-ne convençuts. Sense anar més lluny els desastres arreu del món dels darrers mesos són símptomes molt…

En l’àmbit general, aquesta crisi pot tenir com a conseqüència una pèrdua d’aprenentatges que aconsella intervenir-hi positivament per revertir-la. El retrocés escolar no es deu només a la disminució de la presencialitat durant la pandèmia (que encara és present); es deu sobretot a la greu crisi social i econòmica. Quantes criatures entren a escola sense haver esmorzat? Totes tenen el material didàctic necessari per seguir les activitats acadèmiques? Les beques de menjador arriben a tothom que ho necessita? La situació de la humanitat ha retrocedit a nivells de 2016[1]. A Catalunya, un de cada tres infants o adolescents viu una…

Les situacions familiars, els grups de convivència bàsica, són diferents i influeixen als nois i noies que hi conviuen. La situació a casa, el sexe, la classe social i l’ètnia marquen i molt. A més, eIs i les adolescents del segle XXI es troben inserits en una societat masclista, classista i racista. La pandèmia que hem patit (i estem patint) ha augmentat les desigualtats. El coronavirus no és igual per a tothom. La crisi social i econòmica que ha generat i que s’està accelerant ens marcarà, i molt, a joves i adolescents que els ha enxampat en un moment important…

La humanitat pateix una altra guerra destructora de persones i béns, com totes, però a prop de casa nostra. Potser per això ens impacta més i se n’està parlant cada dia als mitjans de desinformació i a les xarxes socials. Les guerres actuals provoquen més morts de civils, de persones no implicades en els combats que de soldats. No es publiquen dades ni es té gaire en compte, però tota guerra provoca sofriments i patiments  greus a tothom. Angoixes, pors, abandonament del lloc de residència, pèrdua d’éssers estimats, pèrdua de suport emocional d’amics i familiars… Aquesta guerra ens ha fet…