Autor: Rosa Cañadell

La resistència i la lluita, del professorat, l’alumnat, les famílies i les forces de l’esquerra progressista són el camí a seguir. Es treballa per organitzar el juny de 2021 una setmana mundial de mobilitzacions en defensa de l’educació pública, la ciència i la cultura, amb la participació d’organitzacions dels treballadors de l’educació, estudiantils i de famílies.

Aquest dilluns, el veterà periodista Josep Cuní ha encès les xarxes amb un discurs en contra dels mestres i del sindicat que els ha defensat. Abans ho havia fet Josep Martí Blanch a ‘El Periódico’, Jordi Muñoz a ‘Nació Digital’, Xavier Bonal a ‘El País’, Jordi Carmona i Antoni Bassas al ‘Ara’, entre altres.

Si una cosa han posat en evidència aquests dos mesos llargs de confinament són les grans mancances socials i les seves repercussions en l’àmbit de l’educació. Cal ampliar la plantilla, els espais i els horaris per garantir l’equitat educativa i la conciliació familiar.

Tot està aturat i trasbalsat. I ara es debat què cal fer: continuar el curs via internet? Que el professorat adapti les classes per fer-les virtuals? Tot l’alumnat té condicions per fer-ho? Les famílies han d’insistir que els seus fills i filles facin tots els deures que el professorat els hi assigna? Totes les famílies estan en condicions de fer-ho?

El 5 de juny va tenir lloc a la Universitat Politècnica de Catalunya un acte on es van posar de manifest les conseqüències que comporta el menyspreu del coneixement que s’està donant a l’educació.

Les competències bàsiques no són un invent pedagògic, ni una demanda del professorat, ni un ideal de les famílies. Són una exigència del món econòmic, com l’educació financera o la ‘nova innovació’.

Rosa Cañadell, professora jubilada i exdirectora d’institut, respón a l’article-enquesta publicat el 25 de setembre en aquest diari sobre les anomenades ‘places perfilades’. Argumenta que “és una mesura negativa que s’hauria de revertir”.

Són els poders econòmics els que estan introduint a marxes forçades aquest adoctrinament. Volen l’escola al seu servei i volen que es transmetin els seus valors

No n’hi ha prou amb l’heterogeneïtat a les aules per tenir una educació intercultural, com no n’hi ha prou en posar nens i nenes junts per tenir una veritable coeducació

Si l’escola, tal com diuen els experts, ha de preparar l’alumnat per viure en la societat del segle XXI, una de les característiques més importants d’aquesta societat és i serà la gran diversitat en què haurem de conviure.