Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Estic assistint, gratament sorpresa, a una gran organització i unes mobilitzacions del professorat del nostre país, no vistes en els últims anys.
I és que jo crec que hauríem d’estar agraïts que hi hagi tantes mestres i professors/es disposats a perdre temps, energies i diners per defensar una cosa que ens beneficia a tots i totes. Perquè cal recordar que l’educació pública és fonamental per una societat que es vol democràtica i cohesionada.
Durant els últims 15 anys, hem permès un greu abandonament de l’educació pública per part de les nostres institucions i de la societat en general. Hem permès que es consolidés una doble xarxa educativa que fomenta la segregació escolar i la concentració de l’alumnat amb més dificultats en uns centres determinats, sense augmentar els recursos humans necessaris per a fer front a la realitat social i econòmica que estem vivint. Un augment de la pobresa infantil (un 30% diuen les estadístiques), un augment de l’alumnat immigrant, un augment dels valors de l’extrema en la societat que està afectant en els/les nostres joves, un greu menyspreu al coneixement i a la tasca del professorat, i unes innovacions i digitalització imposades des de fora i sense control dels resultats en els aprenentatges de l’alumnat.
I tot això ha acabat amb una davallada dels resultats escolars i un augment considerable del cansament i malestar del professorat. I ha desembocat amb una gran mobilització que, si el Departament no hi posa una mica de seny i voluntat, pot empitjorar encara més l’educació pública que tan necessària és.
Estem vivint una crisi climàtica i econòmica, un augment de guerres i genocidis amb total impunitat, un augment del racisme i la xenofòbia, de les agressions a les dones i de problemes mentals en els més joves. Tot plegat no augura un futur gens esperançador, davant del qual és més necessari que mai que els i les nostres joves tinguin una educació que els permeti conèixer i entendre el món i els hi pugui donar eines per poder millorar-lo.
Cal que els partits, sobretot aquells que es diuen progressistes, pressionin per una justa resposta a les demandes dels docents
Per fer-ho possible és estrictament necessària una educació pública i de qualitat per a tot el nostre alumnat. I això implica: un augment significatiu del pressupost per educació (recordar que no arribem ni a la meitat d’allò que la pròpia LEC marcava fa més de 15 anys); una disminució dràstica dels concerts educatius que són font de segregació escolar (una de les més altes de l’Estat i de la UE) i no permeten una socialització en la diversitat social i econòmica de la nostra societat; una dignificació de la tasca docent, amb salaris dignes, menys alumnes per aula, més professionals per atendre l’alumnat amb dificultats, més hores per poder coordinar-se i atendre les famílies, més democràcia en els centres i una valoració de la tasca docent; menys canvis curriculars, menys imposicions metodològiques i més confiança en les demandes del professorat que és, en definitiva, qui està a l’aula i qui millor sap i coneix com educar el seu alumnat.
Davant aquest panorama, la resposta del Departament no podia ser pitjor. Signar un acord de mínims amb dos sindicats minoritaris en lloc de continuar negociant va ser una mena de joc brut i una manca de respecte al professorat mobilitzat. Proposar policies a l’aula en lloc de més professorat és gairebé un insult al professorat i al propi alumnat. I infiltrar policia a “vigilar” assemblees de mestres i professors/es és, a més de segurament il·legal, una criminalització de la mobilització i un atac al dret de reunió i manifestació. Finalment, encara no hi ha una resposta positiva a les justes demandes plantejades.
Cal, doncs, de manera urgent, redreçar aquesta situació. Cal que els partits, sobretot aquells que es diuen progressistes, pressionin per una justa resposta a les demandes dels docents. Cal que el Departament canviï d’actitud, i posi sobre la taula solucions a tots els temes plantejats.
Finalment, cal tenir clar que no es tracta solament de donar satisfacció a les demandes d’un col·lectiu, sinó d’assegurar una educació pública i de qualitat per a tots els infants i joves de Catalunya, condició totalment necessària si volem una futura societat cohesionada, justa i en pau.
