Opinió

Equip docent i especialistes per a una escola inclusiva

Si l’escola no és inclusiva, no és escola –com ha escrit Jaume Cela al Diari de l’Educació. Parlem de l’educació bàsica de tots els ciutadans fins als setze, o ja fins als divuit anys. L’escola és una institució amb finalitats i valors compartits. L’equip professional ha de ser inclusiu de docents, de docents especialitzats i d’especialistes, amb accés a consultors externs. Ja no és l’escola dels il·lustrats on mestres i professors feien prou amb la seva cultura. És un error que ho haguem arribat a entendre quan, davant la complexitat i les dificultats actuals, no ens funcionava allò d’impartir coneixement. La complexitat, no és una complicació, és la societat democràtica pluralista que sense uniformitat ha de promoure el desenvolupament personal de tothom en un ambient comú. Així ha de ser l’escola inclusiva amb recursos professionals, recursos materials i organització.

No es tracta de recórrer a la intervenció d’altres professionals quan no ens en sortim amb la docència, amb un alumne que no progressa o que ens dificulta l’activitat habitual. No anem bé si el docent es declara incompetent i espera que un altre professional li resolgui o li digui què ha de fer. Això ha comportat en alguns centres una ‘esquizofrènia pedagògica’; uns ensenyen acomplint el currículum als alumnes ‘com cal’ i altres professionals atenen l’alumne apartat de l’activitat comú. No podem escindir l’ensenyament, de la pedagogia, i substituir-ho per educació social. Contribueix a un desconcert de l’alumne si veu que un professional apunta a l’exigència i esforç i un altre s’encarrega de comprendre i donat ajuda.

Avui l’ensenyament acompleix com ahir la instrucció i l’accés al coneixement i la cultura. Ho fa però amb visió educativa: comprensió integral de la persona amb desenvolupament biopsicològic, adaptació participativa social i construcció personal emotiva i espiritual. És a l’escola que s’ha d’aprendre a viure junts, amb identitat personal i relació social i això convé a tots, especialment a aquells que amb la suposada ‘normalitat’ podrien viure en ‘anòmia’ o en ‘autisme’ social.

L’equip professional docent ha d’estar integrat per professionals de perfils complementaris però han d’atendre els alumnes amb visió integral. Tanmateix, amb sessions regulars d’orientació psicosociopedagògica, l‘equip docent que coneix i tracta els alumnes, ho analitza en comú. Hi intervenen orientadors especialitzats o amb l’aportació de consultors externs necessaris en alguns casos. Front a la tendència de derivar alumnes a intervenció externa hem d’absorbir coneixement i orientació que ens donin seguretat i permetin la intervenció en l’ambient ordinari. Les intervencions puntuals d’educació social o d’integració educativa, sempre amb tendència a reduir-se, contribuiran a millorar l’activitat d’aprenentatge de l’alumne i també la intervenció docent.

L’equip professional docent ha d’estar integrat per professionals de perfils complementaris però han d’atendre els alumnes amb visió integral

Els coneixements especialitzats asseguren l‘actuació eficaç de l’equip però no s’han de multiplicar les intervencions amb un alumne. Psicòleg, terapeutes (psicomotriu, auditiu, visual), integrador, educador social, logopeda-foniatra… Fan intervencions directes però el docent pot incorporar algunes de les pràctiques en l’activitat habitual. Tanmateix, el docent millora contínuament la seva formació integrant pràctica i coneixement, incloent-hi la consulta a metge, psiquiatre o fisioterapeuta.

Estic identificant professionals docents molt competents, potser no ho garanteix la titulació inicial però s’aprèn amb els primers anys en un equip professional ben dirigit. Això s’ha de reflectir en el sou que s’ha reduït al mínim i ha afavorit el desànim i també la inhibició. D’entrada cal posar els sous a to, recuperant la pèrdua de quinze anys i garantint despeses de cultura per a formació personal. S’incrementa amb sous dels professionals necessaris.

Una institució complexa com l’escola o institut necessita una direcció, alta direcció en docència, pedagogia i cultura. No s’hi accedeix per antiguitat i concurs. Per a la direcció s’ha de ser docent, potser no el millor, però cal formació especialitzada i no sols en gestió i, repetim-ho, en pedagogia, la ciència de l’educació i en cultura, la finalitat del currículum escolar. La direcció escolar és tan complexa com la direcció d’una orquestra. Si Catalunya afavoreix la direcció professional veurà el canvi com ho va fer Finlàndia.

Per a l’escola inclusiva, ja ho he dit, calen professionals de perfil especialitzat per a saber atendre la diversitat i les necessitats especials però cal conjuntar l’actuació de poques persones amb les alumnes. Avui, la clau és assignar dos docents per grup per comptes de reduir ràtios, multiplicar els suports i esperar substitucions. Dos docents habituals, dona i home, poden atendre la majoria de necessitats, ben assessorats, amb estones d’elaboració personal. Un substitueix millor l’absència puntual de l’altre que un substitut extern sobrevingut amb dies de retard. Tanmateix, la generació dels alumnes que hagin tingut professora i professor treballant en equip amb unitat d’acció i diversa personalitat interioritzaran bones relacions personals entre homes i dones. No puc comprendre que encara no s’hagi encarat la paritat en l’educació escolar.