En la primera part d’aquest article hem parlat de l’ús de la IA, com a eina de treball a les escoles i instituts i com introduir-la amb l’acompanyament dels docents i les famílies en les etapes de primària (cicle superior) i ESO. En aquesta segona part parlarem del fet que no totes les IA són iguals i com triar-ne una que tingui un codi ètic, que no totes en tenen, i que protegeixi els usuaris d’aquesta llibertat mal entesa (“tot s’hi val”), que altres IA utilitzen.
1. No totes les IA són iguals: el cas de Claude
Quan parlem de “la IA” com si fos una sola cosa, cometem un error conceptual important. Existeixen desenes d’eines d’intel·ligència artificial generativa, i les diferències entre elles no són només tècniques, sinó profundament ètiques i de valors.
Les més conegudes a nivell popular són ChatGPT (d’OpenAI, empresa vinculada a Microsoft), Gemini (de Google) i Claude (d’Anthropic). Totes tres permeten mantenir converses, generar textos, resoldre problemes i respondre preguntes. Però no han estat dissenyades amb els mateixos principis.[1]
1.1. Què fa diferent Claude?
Claude és la IA creada per Anthropic, una empresa fundada per investigadors especialitzats en seguretat i ètica de la intel·ligència artificial. La seva missió declarada és “el desenvolupament responsable i mantenible de la IA per al benefici a llarg termini de la humanitat”. Això no és un simple eslògan de màrqueting: es tradueix en decisions de disseny concretes. [2]
- Sobre les limitacions: no pretén saber-ho tot. Quan no sap alguna cosa, ho diu. Quan una resposta pot ser inexacta, ho adverteix. Pot ser un model de comportament intel·lectual honest que volem que aprenguin els nostres alumnes.
- Rebutja tasques danyoses: si se li demana ajuda per fer trampes en un examen, per crear contingut enganyós o per difamar una persona, ho refusa explicant per què. No fa servir la por ni el judici moral, sinó el raonament.
- Tendeix a presentar múltiples perspectives en lloc d’imposar un punt de vista. Això és pedagògicament molt valuós: ensenya que la realitat és complexa.
- No busca fidelitzar: a diferència d’eines dissenyades per maximitzar el temps d’ús, Claude ha estat explícitament dissenyada per no fomentar la dependència. Si una persona necessita suport emocional, la remet a recursos humans reals.
- Adaptada a l’edat i el context: davant de senyals que indica que qui escriu és menor d’edat, Claude ajusta automàticament el to i evita continguts inapropiats. [3]
Cal fer, però, una reflexió important: existeix la creença generalitzada que les i els menors tenen accés lliure a les eines d’intel·ligència artificial. Això no és del tot cert. Totes les grans plataformes d’IA — Claude, ChatGPT, Gemini i Copilot — tenen polítiques d’edat que restringeixen o limiten l’accés a menors. El problema real no són les polítiques, sinó la seva aplicació: com detecten que qui usa l’eina és un menor? Un noi o una noia que introdueixi una data de naixement falsa pot accedir sense gaires dificultats. Les plataformes intenten detectar els menors mitjançant senyals indirectes — horaris d’ús, patrons de conversa, edat declarada al compte — però cap sistema de verificació és infal·lible. Per això, més enllà de les restriccions tècniques, l’educació crítica i la supervisió familiar i escolar continuen sent la protecció més eficaç. [4]
1.2. Per als docents: un company de feina reflexiu
Més enllà de l’aula, pot ser un suport real per als docents. Des de l’elaboració de materials didàctics adaptats a diferents nivells, fins a la recerca bibliogràfica, passant per l’ajuda per a escriure informes, dissenyar activitats o preparar comunicats per a les famílies. Tot plegat amb una característica que les mestres i professors agraïm: respon de manera clara, sense condescendència, i accepta correccions i matisos.
Cal dir, amb honestedat, que cap IA és perfecta. Pot cometre errors factuals, pot tenir biaixos fruit de les dades amb què ha estat entrenada, i no substitueix el judici professional del docent. Però entre les opcions disponibles, és l’eina que més s’ha preocupat explícitament per incorporar criteris ètics al seu disseny.
Per acabar: educar per a un futur que ja és present
La nostra generació, la dels mestres i professors jubilats i jubilades, va viure la transició de la pissarra al projector, del ciclostil a la fotocòpia, de la biblioteca al cercador d’internet. Cadascuna d’aquestes transicions va generar debats pedagògics intensos, i de cadascuna en vam aprendre. La IA és la nova gran transició.
La diferència és que ara la velocitat del canvi és molt superior. Per això, és urgent que les mestres i professors en actiu incorporin la reflexió sobre la IA en la seva pràctica, i que ho facin des d’una posició activa i crítica, no reactiva. I urgent que l’alumnat d’avui aprengui a ser ciutadana i ciutadà digital en un món on les màquines generen textos, imatges, música i, aviat, decisions.
Des de RELLA, que representem dècades d’experiència pedagògica acumulada, volem dir als nostres companys i companyes en actiu: no tingueu por de la IA. Apreneu-la, qüestioneu-la, i ensenyeu a les vostres i els vostres alumnes a fer el mateix. L’esperit crític i la curiositat intel·lectual han estat sempre el cor de la bona educació. I en l’era de la intel·ligència artificial, segueixen sent la millor eina que tenim.
Una paraula per als nostres companys jubilats i molts d‘ells membres de RELLA
Els membres de RELLA som mestres i professors, jubilades i jubilats, la majoria superem els seixanta anys, i seria deshonest no reconèixer-ho: incorporar una eina tan nova com la intel·ligència artificial no és sempre fàcil. La corba d’aprenentatge existeix, i les resistències inicials són comprensibles i legítimes.
Però els qui, a poc a poc, hem anat fent els primers passos amb la IA, hem descobert alguna cosa que val la pena compartir: quan se’n fa un ús reflexiu i amb criteri, aquesta eina pot ser una ajuda real per a moltes de les tasques que duem a terme com a persones actives en el món educatiu i associatiu. Redactar documents, preparar articles, organitzar informació, cercar referències… Tasques que abans requerien molt de temps es poden agilitzar de manera notable.
No és la primera vegada que ens adaptem. En la nostra trajectòria professional vam integrar els ordinadors, el correu electrònic, Google i tantes altres eines que en el seu moment semblaven complicades o innecessàries. La IA és la nova incorporació en aquesta llista. Com sempre, el que marca la diferència no és l’eina en si mateixa, sinó el criteri i la intenció amb què la fem servir. I de criteri pedagògic, en tenim de sobres.
Animem tothom, sigui quina sigui la seva edat, a fer el pas: exploreu la IA amb curiositat, sense por i sense pressa. Cada petit ús ben fet és una porta que s’obre. Les persones grans tenim molt a guanyar—i molt a aportar—en aquesta nova etapa digital. Cal dir, finalment, que aquest article ha estat elaborat amb l’ajuda de Claude, sempre a partir d’un diàleg lliure i clar entre l’eina i l’autor, que en tot moment ha mantingut el control del que volia expressar i transmetre. Això, en si mateix, és ja una petita demostració del que aquest text vol dir.[5]
Un llibre de fàcil lectura, que ens fa pensar sobre la revolució global i els grans canvis que porta la IA en el món actual, on tot canviarà i haurem de conviure i adaptar-nos a una nova etapa de l’evolució de la societat: La revolució inevitable: Una [càpsula] sobre la societat de la intel·ligència artificial, de Genís Roca, 95 pàgines, Ara llibres, Col·lecció càpsules 1. 2025.
Notes
[1] El juliol del 2025, Anthropic va signar un contracte de 200 milions de dòlars amb el Pentàgon. La relació es va trencar quan el Departament de Defensa dels EUA va exigir poder usar Claude “per a tots els fins lícits”, incloent-hi armes autònomes i vigilància massiva. Anthropic s’hi va negar, adduint raons ètiques, i el secretari de Defensa Pete Hegseth va designar Anthropic com a “risc de cadena de subministrament” el febrer de 2026 — una etiqueta reservada habitualment a empreses vinculades a adversaris estrangers. Anthropic va demandar el govern federal, i el 26 de març de 2026 la jutgessa Rita F. Lin va emetre una injunció preliminar que bloquejava la prohibició. El conflicte ha generat un debat mundial sobre els límits ètics de la IA en contextos militars i ha incrementat la confiança de molts usuaris en Anthropic arreu del món.
Fonts: CNN (febrer 2026); Oxford University (març 2026); Wikipedia, “Anthropic–United States Department of Defense dispute”.
[2] Anthropic ha publicat la “Constitució de Claude” (Claude’s Constitution), un document públic de més de 23.000 paraules que defineix els valors, els principis ètics i el comportament que ha de tenir Claude. Redactat principalment per la filòsofa Amanda Askell, el document estableix una jerarquia de prioritats: seguretat general, conducta ètica, compliment de les directrius d’Anthropic i utilitat per a l’usuari. Està publicat sota llicència Creative Commons CC0 i accessible a tothom. Font: Anthropic (gener 2026), “Claude’s Constitution”. anthropic.com/constitution. Font: Anthropic (gener 2026), “Claude’s Constitution”. anthropic.com/constitution
[3] L’edat mínima per usar la IA i el seu ús a les aules. a) La política d’Anthropic i el marc català. Anthropic exigeix 18 anys com a mínim per usar Claude.ai. El Departament d’Educació de la Generalitat estableix que els menors de 14 anys no poden usar la IA generativa, i entre 14 i 18 anys cal autorització parental. La via correcta a les aules és l’ús supervisat pel mestre amb el seu propi compte. b) Poden pares, mestres o centres autoritzar-ne l’ús a menors? No. Cap d’ells pot atorgar un compte propi a un menor. La via correcta és sempre l’ús supervisat: l’adult utilitza el seu compte i l’alumne o fill participa de manera guiada. c) Com es compara Claude amb les altres eines? ChatGPT i Copilot permeten l’accés a partir dels 13 anys; Gemini pot estar disponible a qualsevol edat en entorns educatius. Claude és l’única que exigeix 18 anys — més restrictiva en edat, però la més exigent en valors ètics.
Fonts: Anthropic (desembre 2025); Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya; Anthropic, Terms of Service, support.claude.com; OpenAI Help Center; JISC (agost 2025).
[4] Sobre l’ús real de la IA per part de menors: segons una enquesta de Common Sense Media de gener de 2026, el 58% dels nens i nenes d’entre 10 i 17 anys han usat un agent conversacional d’IA generativa almenys una vegada, en comparació amb el 33% de finals de 2024. El creixement és molt ràpid. Pel que fa a la detecció de menors, ChatGPT usa un model de predicció d’edat que analitza senyals de comportament: horaris d’ús, patrons d’activitat i edat declarada al compte. Claude detecta quan l’usuari s’autoidentifica com a menor durant la conversa i suspèn el compte, i està desenvolupant classificadors per detectar senyals més subtils. Gemini i Copilot depenen principalment de les dades del compte de Google o Microsoft. Cap sistema és infal·lible: un menor que introdueixi una data de naixement falsa pot accedir sense gaires dificultats. — Nota terminològica: el terme “xatbot” (de l’anglès chatbot, contracció de chat i robot) designa un programa informàtic amb el qual es pot mantenir una conversa escrita de manera automàtica. En català, la forma més precisa seria agent conversacional, tot i que “xatbot” és el terme més estès en l’ús habitual, incloent-hi el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
[5] Ja heu vist, al llegir aquest article, el que es pot fer amb el suport de Claude i com ens ajuda a clarificar, explicar i analitzar tots els dubtes i suggeriments que sorgeixen a l’hora de fer-ho. Com de didàctica pot arribar a ser, si saps fer les preguntes pertinents, i per donar més informació sobre el tema a tractar. El que ens costaria fer-ho amb un cercador tradicional com per exemple el Google, o altres cercadors actuals. És incomparablement més alt en temps, esforç i eficàcia.
El Diari de l’Educació, 2026