La publicació de la norma sobre política educativa més important de la legislatura no ha aixecat una onada de reaccions, contràriament al que es podia preveure, potser perquè el moment polític ha agafat amb el pas canviat a més d’una de les moltes entitats que van signar el març de 2019 el Pacte contra la Segregació Escolar. El nou decret d’admissió, que substitueix el de 2007 i que es presenta com a pedra angular en la lluita contra la segregació, ha estat en general ben rebut, com es pot veure en els comunicats de les dues úniques entitats socials que fins al moment s’han pronunciat solemnement, però també hi ha alguna nota discordant i un punt d’indiferència entre, per exemple, la major part de sindicats de docents i les federacions de municipis.
Aquests dos únics comunicats són el de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i el de la Fundació Bofill. La federació de MRP es felicita per la notícia amb un “ja era hora!” i recorda que es tractava d’un decret llargament reivindicat, ja que “portem més de vint anys amb diversos informes i proclames que situen la segregació i la desigualtat d’oportunitats educatives com el principal problema educatiu del nostre país”. El qualifica de “punt de partida, però no d’arribada” i destaca, com a novetats, el fet que el decret fixi un nombre màxim d’alumnat per grup, un nombre màxim d’alumnat amb necessitats educatives específiques (NESE) per centre, l’ampliació dels criteris per detectar i determinar l’alumnat vulnerable “i la coresponsabilitat de tots els agents educatius en l’afany per assolir un sistema educatiu en clau d’equitat”.
La Fundació Bofill, per la seva banda, també es felicita per l’aprovació del decret, però alerta que ara cal aplicar-lo tant com es pugui en aquest mateix període de preinscripció per començar a frenar les dinàmiques segregadores. En especial, pel que fa a cinc punts: blindar la reserva de places per a alumnat vulnerable a tots els centres; tancar les ràtios dels centres vulnerables al final de la preinscripció; garantir que hi haurà zero matrícula viva i recepció d’alumnat NESE aquest mateix curs a tots els centres vulnerables; incrementar la detecció d’alumnat socioeconòmicament vulnerable des d’abans de l’inici de curs; i començar a desplegar els òrgans que han de planificar i gestionar l’oferta educativa en l’àmbit municipal, fins i tot en els 50 municipis de més de 10.000 habitants que mai no han comptat amb una OME.
Segons explica a aquest diari el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, “ara comença la feina de veritat, el decret s’ha d’implementar i en alguns llocs no ho posaran fàcil, perquè suposa canviar moltes inèrcies. Posaran moltes excuses, com que no sé a on distribuir la matrícula viva, o que encara no tinc l’OME, quan no és imprescindible, o que he de fer dictàmens per detectar els NESE, quan hi ha vies automàtiques com ha fet Barcelona… Per això, des de la Fundació Bofill alertem que no es pot deixar passar aquest curs davant d’un problema tan greu, i que moltes de les mesures són aplicables si el Departament compleix i insta als municipis”.
Escola concertada a l’expectativa
L’escola concertada tampoc s’ha pronunciat obertament, si bé s’ho mira amb una “expectació prudent”, segons explica a aquest diari Miquel Mateo, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, la més gran de les diverses patronals de la concertada. Mateo reconeix que des del primer redactat fins al document final aprovat dimarts hi ha hagut canvis que han recollit alguna de les seves principals reivindicacions, en especial pel que fa al finançament de les places dels alumnes vulnerables per causes socioeconòmiques. Segons la memòria econòmica del decret, per aquest concepte l’escola concertada rebrà 70 milions d’euros fins al curs 25/26, quan se suposa que ja s’hauran identificat 215.000 alumnes amb NESE per causa econòmica, dels quals al voltant de 71.000 estaran escolaritzats en centres concertats. El representant de l’escola cristiana veu correcte aquestes xifres, però no té tan clar que els diners acabin arribant si, per exemple, aquest any 2021 la inestabilitat política força una pròrroga pressupostària.
“Ara algú ha dit que l’escola concertada finalment acollirà alumnes amb risc econòmic, però la realitat és que aquest alumnat ja hi és i molts cops sense reconeixement –afirma Mateo–. La prova més clara és que a la memòria econòmica projecte de decret de concerts, que ara està en stand-by, el mateix Departament reconeix, amb xifres del curs 18/19, que la concertada té 12.000 beneficiaris de finançament addicional per alumnat amb NESE, quan en realitat compta amb més de 17.000 alumnes d’aquestes característiques”.
Més enllà de les xifres, Mateo destaca altres millores en el redactat del text respecte als primers esborranys en els capítols de la programació de l’oferta educativa i la gestió de les sol·licituds. “L’administració educativa sempre ha tingut l’última paraula pel que fa a la programació, això no és cap novetat, però ara el decret recull els principis de com ha de ser aquesta programació, i entre altres qüestions parla de la pluralitat de l’oferta, del fet que sempre s’ha de partir de les places públiques i concertades existents i la vigència i composició dels concerts, i que cal tenir en compte la demanda social”, comenta. Pel que fa a la gestió, “queda clar que en el cas dels concertats les titularitats dels centres segueixen exercint aquesta competència, perquè en un redactat anterior podia semblar que tot passava per les OME”.
Una visió menys positiva és la que té Josep Manuel Prats, president de Fapel, una de les dues federacions de famílies de l’escola concertada. “Estarem ben atents perquè el decret no vulneri cap dret fonamental, com són el dret a la gratuïtat o el dret preferent a escollir el tipus d’educació que serà donada als seus fills”, afirma Prats, segons el qual “la planificació escolar que planteja el Departament, fent un lamentable seguidisme de la llei espanyola en vigor, pot continuar vulnerant el dret dels pares i mares”. En l’apartat econòmic, el president de Fapel valora “que el departament faci un petit primer pas per atendre les necessitats de finançament per resoldre part de la segregació escolar, però el trobem ben lluny dels mil cent seixanta i escaig milions d’euros anuals que determina el Pacte contra la Segregació”.
Visions contraposades entre les famílies de la pública
Les famílies de la pública tampoc estan gaire contentes, si més no algunes d’elles. L’Affac, la principal federació d’associacions de famílies, va criticar ahir l’aprovació pel decret, a través de diversos tuits, pel fet que un dels resultats sigui una millora en el finançament de la concertada. De fet, aquest va ser un dels motius pels quals aquesta entitat no va signar en el seu dia el Pacte contra la Segregació. La seva presidenta, Belén Tascón, fins i tot posava en dubte en un tuit que un govern en funcions pogués aprovar aquesta mesura.
⛔El @govern incompleix la llei quan estant en funcions aprova el Decret d’Admissió.
👉🏽Segons la llei, quan el @govern està en funcions només pot fer el despatx ordinari abstenint-se d’adoptar altres mesures!!@affac_cat https://t.co/efEgVd6ghJ— Belen Tascón (@BelenTascon) February 16, 2021
Altres entitats de famílies no ho han vist igual. FAPAES no ha fet cap comunicat però ha penjat en el seu compte de twitter diverses notícies que destacaven les bondats del decret, mentre que el Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació (un grup d’ampas d’escoles d’alta complexitat molt actiu des de la signatura del Pacte) ha aplaudit també la novetat a la vegada que criticava la postura de l’Affac.
Visca el decret del 2007.
Llarga vida a la Segregació escolar. https://t.co/uaOFfPou1n— Escoles contra la Segregació (@segregacio) February 16, 2021
Pel que fa a sindicats, cap reacció, en especial de la USTEC, que tampoc es va adherir al Pacte, però tampoc de les centrals que sí ho van fer. Únicament el secretari general de la Federació d’Educació de CCOO, Manel Pulido, que en un fil de twitter arran de la seva participació en la Comissió de Seguiment del Pacte contra la Segregació (amb presència del síndic de Greuges i del conseller d’Educació, i en la que també hi eren, virtualment, Prats i Mateo), reafirmava el compromís del sindicat amb el Pacte i pel que fa al decret considerava que limitarà “que l’oferta educativa respongui a les lleis del mercat”.
A la 4a reunió Comissió seguiment Pacte contra Segregació Escolar. El @sindicdegreuges demana solemnement a les forces parlamentàries que vulguin formar govern, que assumeixin totes les mesures del mateix. Des de @CCOOeducacio continuarem apretant per a que així sigui.
— manel pulido (@mpulidogu) February 16, 2021
Pel que fa al front municipal, cap reacció tampoc de la Federació de Municipis de Catalunya ni de l’Associació Catalana de Municipis. Sí que se’n felicitava en un fil de twitter Jordi Ballart, l’alcalde de Terrassa, la ciutat amb un major índex de segregació escolar.
🏫 El curs vinent els grups de P3 de #Terrassa veuran acomplerta una reivindicació històrica. La #ràtio d’alumnes del primer any d’educació infantil es reduirà i passarà a ser d’un màxim de 23 per aula, tant a centres públics com concertats 👇 pic.twitter.com/1gHYbGTglY
— Jordi Ballart Pastor (@jordi_ballart) February 16, 2021
