Es tracta d’una velleta lletja i arrugada que té set cames. Sol anar vestida com una pagesa antiga mallorquina, amb unes faldilles molt amples i a una mà sol dur un bacallà i a l’altra unes graelles. A vegades en comptes de les graelles du un cistell amb verdura. Sol ser dibuixada en un cartó o cartolina però a vegades també té volum i és un ninot, fet amb roba vella farcit de cotó, papers arrugats… Encara ara a molts infants petits els fa un poc de por per la seva presència estrafolària.
Aquesta jaia Corema és la reminiscència d’una jaia, de paper o de fusta, que era present a moltes de cases, sobretot allà on hi havia infants, que penjava a la cuina o al menjador i que servia com a calendari per recordar quantes setmanes quedaven d’austeritat. Després de les disbauxes i excessos del període de Carnestoltes, l’església imposava quaranta dies de dejuni i abstinència durant els quals no es podia menjar carn, s’havia de menjar poquet i només plats senzills i no es podien fer festes ni celebracions. La jaia Corema era el personatge popular que s’havia barallat amb el rei Carnestoltes i havia guanyat, de manera que donava pas al restabliment de l’ordre.
Els diumenges, el pare de família, o a vegades la mare, arrabassava o tallava una cama de la iaia i quedaven visibles les cames restants que simbolitzaven les setmanes que quedaven de quaresma. En alguns llocs, en arribar a la meitat de la quaresma, tallaven o serraven la jaia pel mig i per això també se la coneix com a jaia Serrada. En arribar la Pasqua cremaven la part que n’havia quedat i això simbolitzava la fi d’una època. La jaia Corema s’utilitzava per fer por als infants i coaccionar-los per menjar verdura o peix. Aquests costums varen ser vigents fins ben entrat el segle XX i de mica en mica, amb la laïcització de la societat, varen anar desapareixent fins que es va arribar a menjar de tot durant la quaresma i les jaies de les set cames varen desaparèixer de les cases.
Curiosament la jaia Corema va desaparèixer de les cases però no de les escoles. Normalment no s’utilitza per fer por als infants i s’ha desvinculat del seu significat religiós. Se l’ha suavitzat i per fer-la més simpàtica cada vegada que li tallen una cama, de la sabata o del mitjó en surt un regal per als infants, normalment confits o caramels (feina per als dentistes!) i els infants li canten cançonetes com aquesta: “Jaia Corema, peu petit, caga enterra i pixa en es llit”. O bé: “Dos braços, set cames, nas gros, peus petits, sa jaia Corema ja torna a ser aquí. Amb una graella i amb un bacallà, cada setmana una cama perdrà”. Això ja no es fa en diumenge per raons òbvies, sinó que es fa en divendres, que és el darrer dia escolar de la setmana.
Està tan infiltrada aquesta jaia a les escoles que fins i tot hi ha editorials que si els compres els llibres de text te’n regalen un pòster per penjar a l’aula. A molts mestres els agrada aquest personatge perquè els ajuda a comptar fins a set, del dret i a l’inrevés. Quantes cames té? Quantes n’hi queden? Set, sis, cinc… Per molts infants és una més d’aquestes coses estranyes que passen a l’escola i que no tenen cap relació amb la vida de fora, ja que no hi ha res similar a les cases, ni als barris, ni a les botigues… Per les famílies que venen d’altres tradicions culturals és una pràctica estranyíssima això de anar-li tallant les cames a una vella fins a deixar-la coixa del tot. M’he trobat amb gent que s’ho qüestiona, no ho entén i sobretot no comprèn que es fomenti aquesta pràctica en el marc escolar tot i que la quaresma tengui prop de set setmanes i tot i que les escoles públiques siguin laiques. La veritat és que és mal d’explicar.
Crec que en general està molt bé conservar les tradicions però també és veritat que convé revisar-les d’una en una i mirar si són compatibles amb els valors que volem promoure al segle XXI.
