Aquest divendres, a l’hora de sortida de les escoles, es realitzaran un total de 48 talls de carrers a Badalona, Barcelona, Sabadell i Sant Cugat del Vallès, durant mitja hora, com ve passant cada quinze dies des que es va reprendre el curs al gener. I a cada nova jornada de mobilització, la #RevoltaEscolar suma nous adeptes: ara ja són 100 AFAS adherides al manifest que reclama una reducció dràstica del trànsit motoritzat a les ciutats. I per la mobilització del 12 de març s’espera fer el salt a Madrid, on hi ha diverses escoles que estudien sumar-se a la crida.
Dissabte dia 20, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que intensificava el pla Protegim les Escoles, presentat el gener de 2020 precisament amb aquest propòsit de reduir el trànsit en els entorns escolars. D’acord amb aquesta revisió del pla, s’actuarà sobre 14 centres més dels que s’havien previst inicialment, per la qual cosa s’espera arribar a l’inici del curs 2021/22 a la xifra total de 92 escoles protegides, gràcies a una inversió de 5,92 milions. Amb tot, les famílies de la RevoltaEscolar, moviment iniciat per la plataforma veïnal Eixample Respira juntament amb l’Affac, van respondre amb una nota celebrant les actuacions anunciades però deixant clar que les segueixen considerant insuficients. “Si es pot actuar en aquestes escoles, es pot actuar a la resta”, afirmaven.
A Barcelona hi ha 755 centres educatius, sumant els de qualsevol etapa no universitària i qualsevol tipus de titularitat. D’aquests, segons l’estudi fet en el seu moment per aquesta plataforma, n’hi ha 227 que superen els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) recomanats durant l’horari escolar, i en realitat només hi ha al voltant d’una vintena, els situats a la falda o a l’interior de la serra de Collserola, on s’hi respira un aire prou pur. La Societat Catalana de Pediatria també ha advertit sobre les conseqüències que poden patir els infants que estan molt exposats a taxes massa elevades de contaminants atmosfèrics.
RespiraGlòries
Curiosament, entre aquestes 92 escoles d’actuació prioritària encara no hi figura ni la que va ser el germen de la revolta (l’Escola Auró, situada a l’Esquerra de l’Eixample, i que es troba en el top 10 de centres que suporten uns nivells més grans d’emissions contaminants a Barcelona), ni una altra que es va adherir de seguida al moviment perquè, de fet, pel seu compte les famílies ja s’havien començat a moure’s per alertar de la seva particular situació. Es tracta de l’Escola Casas, un petit centre d’una línia, de titularitat municipal, que es troba en un edifici d’origen medieval al barri del Clot. A un dels seus costats hi ha la petita i tranquil·la plaça de Valentí Almirall, on també s’hi troba la seu del districte de Sant Martí. Però a l’altre costat de l’escola hi ha l’infern de la Gran Via abans d’arribar a la plaça de les Glòries, un indret per on passen cada dia 90.000 vehicles i que s’ha vist agreujat per les obres del túnel. De fet, l’entrada i sortida del futur túnel es situa a l’alçada del pati de l’escola (banda muntanya), que és també el final de la Rambla del Poblenou (banda mar).
Les famílies d’aquest centre van començar a prendre consciència de la magnitud del problema a finals de 2017, quan van tenir notícia que el túnel se situaria a la seva alçada. El març de 2018 ja van organitzar una primera xerrada informativa en la qual experts en urbanisme i salut ambiental. A partir d’aquí van començar a mobilitzar-se i entrevistar-se amb representants polítics municipals, i també van encarregar un estudi sobre la qualitat de l’aire que es va fer durant el primer semestre de 2019, amb el qual van constatar que estan entre els nivells més alts de la ciutat tant pel que fa a Diòxid de Nitrògen com a partícules PM10 (les que, pel seu diàmetre, acostumen a arribar a la gola) i PM2.5 (les que arriben als pulmons).
En l’estudi fet per Eixample Respira el 2018, l’Escola Casas registrava uns nivells de NO2 de 45.51 µg/m3, si bé en l’específic fet per RespiraGlòries s’arribava als 48µg/m3. Per davant encara hi ha uns quants centres més, ja que una quinzena arriba a superar fins i tot els 50µg/m3, quan la normativa europea fixa el màxim en 40. Pel que fa a l’emissió de partícules, es veu que, de mitjana, en aquell punt de la ciutat la seva concentració està fins i tot per sobre de les altres entrades i sortides i de zones amb una alta densitat viària com la plaça Universitat, el Vall d’Hebron o l’Estació de Sants.
Cobrir el túnel i renovar l’aire
“El fet que el túnel desemboqui just aquí és una anomalia estructural que s’ha de solucionar, demanem que moguin el túnel o que el cobreixin”, explica a aquest diari Neus Sells, membre de l’AFA de l’Escola Casas i la persona que va connectar les lluites respectives de RespiraGlòries amb Eixample Respira. Juntament amb el pati de l’escola hi ha les aules d’infantil, i “després de molt insistir com a mínim hem aconseguit que l’Ajuntament hagi posat un mur fonoreductor en tot el perímetre del pati”. També a la zona d’infantil s’han posat recentment un equip de renovació d’aire eficient (RITE) “i ara estem intentant que en posin també un altre a l’edifici de primària que garanteixi una qualitat d’aire a l’interior de l’escola dins els valors acceptables per assegurar la salut dels infants mentre són a classe”.
Pel que fa a la contaminació acústica, des de fa dos anys les finestres que donen a la Gran Via no només no s’obren sinó que materialment no es poden obrir “perquè s’hi ha posat un doble vidre reforçat per tractar de minimitzar el soroll, i tot i així n’hi ha”, comenta Sells. Això passa en un curs en el qual la ventilació creuada és especialment important per prevenir possibles contagis, però en aquesta escola només es pot fer a través de les portes i finestres que donen al passadís i a les quals arriba l’aire del pati interior.
“Segurament hi ha escoles amb una situació tan dolenta com la nostra, però la nostra és una d’aquestes i s’ha d’explicar”, comenta Sells, que des que va prendre consciència de la situació “intento que la meva filla passi el temps mínim i imprescindible al centre”, és a dir, que ni es queda a dinar ni hi fa extraescolars. I afegeix: “La contaminació és invisible i et sents segur, si la poguéssim colorar la gent se n’adonaria i sortiria al carrer per dir que això és intolerable”.
