La Jornada va començar amb aquest format fresc i dinàmic de forma visual, no només per les vies de so. Una mostra de la capacitat de planificació, organització i cooperació d’infants i adolescents, que l’equip de COMSOC-Comunicació Social va coordinar per dur a terme un programa radiofònic en què van destacar notícies, una entrevista, un reportatge i una tertúlia relacionades amb la ràdio escolar.
Les diferents seccions van donar peu a tractar qüestions que preocupen el jovent, el qual veu la ràdio com un espai on expressar-se: “Podem donar propostes al barri, que està molt descuidat i volem que se’ns escolti perquè aquesta situació millori”, deia la Rim Abdel respecte als canvis que li agradaria copsar al seu barri, Trinitat Nova (Barcelona), des d’on ella fa ràdio escolar a l’Institut Escola Trinitat Nova (IETN), la qual ha esdevingut un espai obert a la comunitat que vulgui projectar la seva veu a través de Ràdio TriniSound.
Així, va obrir-se el meló de les possibilitats de treballar amb l’eina als centres docents, que té l’avantatge de ser polivalent pel que fa a continguts i que, al mateix temps, és competencial curricularment i transversalment. A més, permet desenvolupar l’esperit crític i ser l’altaveu dels i les estudiants que, com la Rim, tenen coses a dir.
Inclusió, emocions, aprenentatges significatius
Als espais «Bones experiències i recursos» i a «La ràdio escolar més enllà de l’escola» de la Jornada, van apuntar-se altres elements característics. En Paco López, coordinador del programa «RadioEdu» (Extremadura), va destacar les facilitats de la ràdio per desenvolupar i aconseguir objectius educatius mitjançant una inclusió eficaç de l’alumnat. “La radio no es que lo ponga muy fácil, pero da muchas posibilidades” i, a més, relaciona l’escola amb l’entorn, exposava.
Els termes inclusió, aprenentatge significatiu, treball en equip o en xarxa van ser alguns dels més sonats. La Victòria Alemany, membre de l’equip de docents «La ràdio a l’escola» (Eivissa) i de Ràdios Escolars en Xarxa (REX), apuntava que “la ràdio és l’espai on poden passar aquestes coses, però hem de donar recursos al professorat, famílies i alumnat, perquè omplin la seva motxilla i siguin la millor versió de si mateixos”. En Sergi Caparrós, docent i coordinador de l’emissora del centre Som Jaume I, de l’Escola Jaume I (Barcelona), descrivia un cas particular molt oportú en aquests termes: una noia de 5è, que no està passant per un bon moment emocional, “té la necessitat de fer un programa que parli de les emocions, perquè necessita a reflexionar-hi i ens ajuda als altres a fer-ho també”.
La capacitat d’obrir la ment i trobar recursos que despertin la curiositat o expressió del jovent és tan potent que, segons en Xerardo Feijoo, de l’Associació Ponte nas Ondas (Galícia, Portugal i Brasil), “no podemos utilizar como disculpa que no meu cole nao hay nadie que quiera hacerlo”, perquè per molt que no n’hi hagi, “los nenes y las nenas siempre quieren. Qualquier coisa que propongas nueva van a abrazarla entusiastas”. I, com veiem anteriorment, la perspectiva s’engrandeix quan un cas esporàdic retroalimenta l’experiència d’altres i es transforma en comunitari.
L’exemple de Salt
A tall d’exemple, la iniciativa Ràdio Escola a Ràdio Salt (Salt) és una altra mostra de treball col·laboratiu entre vuit escoles, que radien i comparteixen una graella de programació, que després s’emet per l’emissora del poble. Un projecte possible gràcies al marcatge d’uns objectius ambiciosos, però assumibles, i la constitució d’un equip de producció divers, a més del suport de l’Ajuntament, i l’emissora municipal i del Departament d’Educació. Perquè sovint, és necessari i beneficiós fer xarxa, manifestava Josep Tort, coordinador del projecte de Salt: “Qualsevol mena d’activitat o de treball li puc donar una dimensió que algú altre se n’aprofiti, i això dona significat a l’aprenentatge”.
En aquest sentit, tenir clar quines eines disposem i quin és l’objectiu pel qual volem fer ràdio serien uns dels principis amb què un centre docent pot iniciar la seva emissora. D’això va tractar la ponència de Joan de Gràcia, tècnic docent de l’Àrea de Cultura Digital del Departament d’Educació que va mostrar la situació actual de fer ràdio i quines eines tenim a l’abast per iniciar-nos, millorar o renovar pràctica radiofònica, així com de l’eina lliure BUTT (Broadcast Using This Tool), que permet fer l’emissió en streaming en àudio i vídeo, i va emfatitzar en els mitjans que ofereixen els Centres de Recursos Pedagògics (CRP) per facilitar propostes o eines als centres per a endinsar-se en el món de la ràdio.
No podem posar d’excusa que a la meva escola ningú ho vol fer, perquè els nens i les nenes sempre volen
A propòsit d’això, en Xerardo Feijoo destacava que la ràdio és un instrument que no soluciona els problemes d’educació, però sí que és un aferrament important en la transformació social. I així, l’equip dinamitzador de la jornada, la Clàudia González i en Damià Caro, de COMSOC-Comunicació Social, tancaven l’últim espai posant de manifest el repte que queda per davant: continuar contribuint a la formació de persones que han de transformar el món per un altre més just, ètic i sostenible, on la ràdio escolar pot posar la seva part, i pot arribar més lluny si es fa amb una projecció comunitària.
Així, la Jornada REC va acabar amb l’agraïment a les gairebé 400 persones que van inscriure’s, i més de 1.000 visualitzacions al Youtube. Una activitat que va ser possible gràcies a l’organització del Departament d’Educació i del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC); a la col·laboració de Ràdio Granollers, Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) i Ràdios Escolars en Xarxa (REX); i a la dinamització de l’equip de COMSOC – Comunicació Social. Tot un entramat d’actors que, conjuntament, sumen i donen vida a un fenomen més que viu al dia d’avui.
