Opinió

Educació social i escola: estripant la violència

Més enllà de l’objectiu de l’excel·lència acadèmica, hi ha un conjunt d’infants, adolescents, joves i llurs famílies que resten a l’espera de poder sentir l’escola com una aliada en els seus processos vitals i d’aprenentatge. Parlem d’un model obsolet on s’utilitza vocabulari que estigmatitza una part de l’alumnat (“incendiaris, diversos o invisibles”), que no troba resposta dins del sistema educatiu i acaba experimentant que aquell espai no els correspon. Bona part d’aquest l’alumnat és derivat cada curs cap a recursos externalitzats que depenen del Departament d’Educació. Són adolescents que formen part dels circuits de les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC), les Escoles de Segona Oportunitat (E2O) i altres models ubicats arreu del territori. La seva creació respon a la incapacitat de construir una resposta institucional efectiva entorn de l’acompanyament educatiu i les subjectivitats del mateix alumnat, posant en evidència la necessitat de transformar el model.

Davant d’això, adolescents de 14 anys, alguns encara més joves, exterioritzen el cansament i la manca de motivació davant l’acumulació de malestars de naturalesa variable; alguns relacionats també amb les altres violències no abordades pel nou Pla Escoles Lliures de Violència (PLELV), com serien les violències estructurals que afecten al seu ecosistema vital (precarietat, pobresa, habitatge, feina, etc.) i els estigmes que d’aquestes se’n deriven en un moment clau en el desenvolupament de la seva identitat. D’aquesta manera, focalitzen el seu rebuig cap a l’escola a partir dels seus cossos amb conductes de risc com l’absentisme; el consum; la disrupció a les aules, la invisibilitat… Mecanismes de resposta, evasió o crits d’auxili davant d’un sistema educatiu i social que els hi és hostil.

Precisament és això el que ens ha de preocupar a l’hora de generar hipòtesis i estratègies per poder-hi fer front: El seu patiment no pot ser interpretat com un acte violent en si mateix, i la resposta davant d’aquest no pot ser la derivació a recursos externs. Cal, per tant, que l’escola pugui ser un lloc on acompanyar a cada alumne en les seves transicions particulars i es puguin fer càrrec de la seva vida sent capaços de fer front a la vida adulta dins del propi sistema. Per aquest motiu creiem de vital importància la incorporació de les educadores socials a l’escola.

Posar el focus en l’alumnat i en la necessitat d’incorporar el perfil professional de les educadores socials és imperatiu. És, fins i tot, una qüestió d’estalvi de recursos: els serveis externalitzats no haurien ni d’existir si les educadores socials forméssim part dels equips d’orientació psicopedagògica dels centres educatius d’arreu del territori. Aquesta seria una clara aposta que beneficiaria a múltiples parts: d’una banda l’alumnat estaria atès per professionals especialitzades a acompanyar i construir projectes vitals des d’una mirada social i inclusiva. Per l’altra, i no menys important, les educadores socials serien visibilitzades dins un sistema educatiu que no pot seguir més temps obviant la idoneïtat del seu perfil professional. Cal, per tant, voluntat política. Independentment dels serveis com poden ser el Pla de Barris o el PLELV anunciats recentment per Josep Bargalló amb la incorporació de 125 educadores socials a la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV), les professionals de l’educació social hem de ser part de l’engranatge dins de cada un dels centres escolars del territori.

No se saben els criteris de selecció dels 120 educadors socials que el Departament vol contractar en el marc del PLEV ni es coneixen les funcions que han de realitzar els 75 que s’han incorporat a centres de màxima complexitat

Al mateix temps, com a col·lectiu ens preocupen els moviments que s’estan duent a terme durant aquest curs 2020-2021 en relació amb les educadores socials i els centres educatius. El Departament d’Educació admet que a les escoles s’hi produeixen situacions de violència i presenta el PLELV, amb un pressupost de 34,74 milions d’euros, amb la previsió de 120 places per a professionals de l’educació social. Places que, ara com ara, el Departament no ha fet cap comunicat oficial per exposar, per exemple, quins seran els criteris de selecció. La manca de rigor i transparència en relació amb aquests processos ens fa estar alerta i a l’expectativa, prenent de referència la situació viscuda fa uns mesos amb la borsa de 75 educadores socials que s’han incorporat a alguns centres de màxima complexitat on, encara ara, les funcions que han de realitzar no estan recollides pel mateix Departament d’Educació, deixant-les desprotegides davant de les direccions dels centres, que tampoc saben quines tasques han de desenvolupar.

Aquestes places, en mitjans extraoficials, com a la formació que es va fer des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) vinculada a la incorporació de les educadores socials a les escoles, es va comunicar que no s’ampliaran el curs vinent, existint el risc que les mateixes professionals puguin ser reubicades (o no) en altres serveis. Quelcom semblant va passar amb la borsa d’Educadores d’Educació Especial (EEE) on va haver-hi atorgaments de vacants a educadores socials i, emparant-se en un nou decret llei que va sortir al juliol 2020 en el que s’esmenta que no poden exercir la tasca assignada si no són tècniques d’integració social (formació de Cicle Formatiu de Grau Superior), les van acomiadar escudant-se en el període de prova.

Per aquests motius, i davant de la incertesa en apostar per l’educació social a l’escola per part del Departament, volem deixar constància de la nostra preocupació amb el CEESC com a organisme que ha de vetllar per donar a conèixer públicament les possibles irregularitats, avançar-se i ser actiu davant dels fets: per quant de temps cal continuar mantenint una posició poc activa i delegar la responsabilitat unilateralment tan sols al Departament de la situació de la professió? No creieu que d’aquesta manera, és construir un discurs estèril on es deixa a les professionals en un buit entre les “picabaralles” de totes dues institucions? Si som indispensables per garantir la inclusió i actuar davant els possibles casos de violència, per què no ens ho comencem a creure i exigir en comptes de “demanar permís”?

Com a col·lectiu “Educadores Socials en Acció” (plataforma independent – dissident que serveix d’altaveu a les professionals de l’educació social i a les persones destinatàries), volem mostrar la nostra disconformitat davant el Departament d’Educació, atesa la invisibilització de la nostra professió, fent extensiu aquest missatge al Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) com a organisme que hauria de vetllar pels nostres drets professionals, condicions laborals, i els de les persones que atenem; sentint-nos desemparades, desprotegides i no representades pel màxim exponent de defensa de les educadores socials. Som essencials per tal de construir una mirada social com a orientació en la intervenció socioeducativa dins de l’escola, si no es continuarà desviant l’atenció, els recursos humans i econòmics en programes i entitats fora del sistema educatiu, perdent a menors pel camí al no sentir-se inclosos dins de l’escola. En paraules de Daniel Pennac (Chagrin d’école, 2007), “la imatge de la brossa s’adiu força amb el sentiment de rebuig que experimenta l’alumne perdut per l’escola”.