L’Escola Sant Joan Baptista, situada a la Barceloneta, tancarà les portes quan acabi aquest curs. Irremeiablement. El barri i l’AMPA hi estan en contra i per això està ple de pancartes que demanen el seu pas a la xarxa pública. També hi ha una recollida de firmes a change.org i es va muntar una manifestació davant l’Ajuntament de Barcelona fa unes setmanes. Però el Consorci d’Educació de Barcelona considera que no es donen les condicions que estableix la normativa, ja que en aquell barri no hi ha excés de demanda de places escolars públiques, sinó que a les dues escoles públiques (Mediterrània i Alexandre Galí) l’institut públic (Joan Salvat-Papasseit) de la Barceloneta hi ha espai per tothom.
El centre pertany a la Fundació Escola Vicenciana, que té quatre centres educatius més a la ciutat, tres a l’Eixample i un al Raval, que sí que passaran a la xarxa pública el curs vinent gràcies a l’acord a què han arribat amb el Consorci. La Fundació Escola Vicenciana també va oferir al Consorci que es quedés l’Escola Sant Joan Baptista, però en aquest cas es va rebutjar, perquè, segons fonts de la institució, “fer-ho hauria suposat prevaricar”.
Amb tot, la decisió de la titularitat és ferma: l’escola tanca. “Ja fa molts anys que hi havia un problema greu de matrícula a causa d’una baixada dràstica de la demografia i la covid ho ha acabat de rematar”, explica el representant de la titularitat, Joan Oñate. “Agraïm i valorem el suport del barri, però amb això no n’hi ha prou, la realitat és que els concerts són molt justets i que si no omples la matrícula és molt difícil que surtin els comptes”, afegeix. Segons Oñate, en aquests moments l’escola es troba al 65% de la seva capacitat.
El que sí que ha fet el Consorci és oferir als 232 alumnes de l’Escola Sant Joan Baptista un període de preinscripció preferencial perquè triessin el centre on aniran el curs vinent, un avantatge al qual es van acollir pràcticament totes elles, amb l’excepció de 13 alumnes que han esperat al tràmit ordinari. Dels 232, la gran majoria han optat per centres educatius públics de la Barceloneta, mentre que 65 han optat per mantenir l’opció d’escola concertada fora del barri. “En tot cas, a hores d’ara totes les famílies saben a on aniran els seus fills i han tingut plaça al lloc que havien demanat”, afirmen aquestes fonts del Consorci.
Queda per saber què passarà amb el professorat (“això és un tema intern que ara comencem a parlar, perquè fins ara tot l’esforç l’hem posat en resoldre el tema dels alumnes”, explica Oñate), i què passarà amb l’immoble (“d’això no n’hem ni començat a parlar”, afegeix).
El cas del Ferran Tallada
L’altre punt calent de la ciutat, pel que fa als equipaments educatius, es troba al barri del Carmel, on finalment s’ha confirmat que l’Institut Ferran Tallada a poc a poc anirà deixant de ser un institut d’ESO, si bé es mantindrà com a institut de batxillerat i cicles formatius. La notícia va caure com una bomba en el si del claustre, perquè no era esperada i no hi va haver cap negociació prèvia amb la plantilla, i també ha desencadenat un seguit d’accions de protesta, una de les quals una altra recollida de firmes a change.org. Des del Consorci d’Educació asseguren que la decisió s’ha pres per la caiguda de la matrícula i l’increment del percentatge d’alumnat vulnerable, “avançant en indicadors de segregació escolar”, però sobretot perquè des del Consorci se segueix “una política de transformació educativa que passa per garantir la continuïtat entre la primària i la secundària obligatòria”. Dit d’una altra manera, s’estan potenciant els instituts escola. L’any vinent el Ferran Tallada perdrà el 1r de l’ESO, però l’Escola Coves d’en Cimany l’ha guanyat aquest curs, ja que ha passat a ser Institut Escola.
Hi ha, però, un problema laboral i un altre sentimental. El laboral neix del fet que l’IES Ferran Tallada és municipal mentre que el Coves d’en Cimany pertany a la Generalitat, per la qual cosa no podrà assumir el seu personal, funcionari o interí, segons explica Maria Soriano, professora del centre i actualment alliberada de CCOO. El Consorci assegura que tot l’equip docent “té garantida la seva continuïtat laboral”. Però, segons Soriano, “hi haurà gent que es quedarà sense feina, perquè un interí amb molts anys d’antiguitat que és enviat a un altre centre al final n’estarà apartant a un altre que porti menys anys”. “Ha estat una decisió absolutament unilateral que no ha tingut en compte a un equip docent que s’ha estat deixant la pell i fent una feina molt potent”, afegeix.
El cas de Soriano és ben curiós, perquè coneix l’escola des dels seus orígens. La seva mare en va ser la cuinera quan tot just es va crear com a primera escola del barri del Carmel impulsada per un grup de mares i pares. Parlem de finals dels anys seixanta i d’una antiga torre senyorial situada al Turó de la Rovira, on encara no hi arribava ni l’autobús, que els propietaris van acabar cedint al col·lectiu de docents i de famílies per crear l’Escola Tramuntana. Ella en va ser alumna aleshores i durant bona part dels setanta, quan gràcies a la pressió veïnal es va aconseguir que l’Ajuntament de Barcelona n’assumís la titularitat, un precedent del que més endavant seria la mobilització del CEPEPC. L’any 1991 va desaparèixer com a escola i l’immoble el va passar a ocupar l’Institut Ferran Tallada, “un altre moment que va ser molt traumàtic”, segons recorda Soriano, que també va fer de monitora de menjador en aquella època. I després, a l’institut, en seria la psicopedagoga en una primera etapa i professora de FOL ara. Aquesta és la part sentimental: és un centre molt identificat amb la història de lluites veïnals per la dignificació del barri del Carmel.
I aquest sentiment de pertinença és el que se subratlla en el manifest elaborat pel professorat del centre, que no ho viu com una reconversió, sinó com un tancament. “El nostre institut ha format part de l’oferta pública d’ensenyaments obligatoris d’aquesta ciutat al llarg de molts anys. Duem a terme una tasca educativa plena d’èxit amb una il·lusió que no se’ns acaba. Hem tingut diverses generacions de germanes, cosines i fins i tot filles d’exalumnes. Mares i pares han cursat cicles a l’institut gràcies a tenir les filles i els fills estudiant aquí. Hem acompanyat el nostre alumnat en els moments bons i dolents de les seves vides i els hem vist sortir d’aquí plens d’orgull, amb molts casos d’èxit i alta resiliència. I aquí tornen moltes vegades a explicar-nos com els va un cop han marxat. Ens podem permetre la pèrdua d’aquesta proximitat i del caliu assolit durant tots aquests anys? Qui seria capaç d’esborrar la comunitat educativa consolidada al Ferran Tallada?”
Els professors i els sindicats (si més no, CCOO i CGT) demanen una rectificació al Consorci. Però sembla difícil que això passi. El Consorci assegura que l’equipament educatiu no es perdrà, sinó tot el contrari: hi ha prevista una inversió d’1 milió d’euros per a la seva adequació per als nous usos que s’han previst. Es reforçarà el batxillerat de tres anys que ja ha començat a oferir com a pla pilot (el batxillerat esportiu, que pot ser de futbol o de salvament i socorrisme), i es reforçarà i ampliarà també l’oferta de cicles d’FP inicial de la família de serveis a la comunitat (actualment ofereix els cicles de grau mitjà de futbol, salvament i socorrisme, i atenció a les persones dependents, i cicles de grau superior d’educació infantil i integració social).
Can Clos sobreviu i somriu
L’altra cara de la moneda és l’Escola Can Clos, al barri del mateix nom situat a la falda de Montjuïc. Les pancartes oposant-se al seu tancament que durant mesos van inundar el barri ja fa setmanes que han desaparegut, ja que a finals de gener el Consorci va anunciar formalment que descartava la seva fusió amb l’Escola Enric Granados, al barri veí de la Marina. Al contrari, s’hi ha previst una inversió d’1,5 milions d’euros en els pròxims anys per fer reformes estructurals i reformes al centre. El barri ha salvat l’escola i l’escola ha guanyat una AMPA hipermobilitzada, que ha aprofitat l’embranzida per bolcar-se en la promoció del centre durant el període de presincripcions.
