“La inclusió és un procés sense fi que cerca maneres més eficaces de respondre a la diversitat present de l’alumnat”. Ainscow (2005)
Segons la Confederación Autismo España (CAE), durant els 7 últims anys els/les alumnes amb trastorn generalitzat del desenvolupament (actualment trastorn de l’espectre autista) han augmentat de 19.023 durant el curs 2011-12 a 49.426 el curs 2018-2019, el que suposa un increment de 30.403 alumnes (160%).
Així mateix, representa el 23,2% del total de l’alumnat amb necessitats educatives específiques de suport educatiu, percentatge que s’ha vist incrementat en els últims cinc cursos, passant d’un 17% a un 23%, és a dir, 1 de cada 4 alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu té autisme.
A Catalunya, segons dades recents del Departament d’Educació, durant el curs 2018-2019 hi havia als centres ordinaris un total de 7.977 estudiants identificats amb autisme (font), dades que aniran incrementant en el transcurs dels anys si tenim present que la prevalença de l’autisme no para de pujar (1,23% o 1 de cada 81 persones és l’última dada publicada).
Malauradament, tot i aquesta prevalença, des d’Aprenem Autisme, i a través del contacte diari amb famílies de persones amb autisme, constatem cada dia que la inclusió educativa és deficient pel que fa a les modalitats d’escolarització que no contemplen mesures flexibilitzadores o de retorn a opcions més inclusives, pel que fa als recursos i serveis per avançar en el desenvolupament de competències i aprenentatges d’aquest alumnat en els diferents entorns en els quals participa (lectius i paralectius), i pel que fa a la manca d’especialització en l’atenció al trastorn per part de tota la comunitat educativa.
Cal afegir la situació de pandèmia actual, que encara ha posat més en evidència els reptes per una veritable inclusió educativa, per l’accessibilitat i la igualtat d’oportunitats en condicions d’equitat. Malgrat l’esforç del sistema educatiu per cercar nous canals i metodologies per garantir la continuïtat educativa de l’alumnat, en aquest procés massa sovint s’han oblidat les adaptacions i els recursos que necessita l’alumnat amb necessitats educatives específiques, entre els quals trobem els/les alumnes amb autisme.
La famosa bretxa digital a la qual s’ha fet referència durant aquests mesos només és la punta d’un iceberg que amaga tot un ventall de dificultats a les quals el sistema no ha donat resposta, com ara la bretxa cognitiva que presenten en moltes ocasions els/les alumnes amb autisme per accedir als aprenentatges, les dificultats d’autoregulació, les conductes disruptives i desafiants, l’agreujament de les condicions comòrbides de la salut mental, les regressions pel que fa a l’aprenentatge i desenvolupament de competències personals i socials, i la reducció del seu interès per les relacions socials.
L’increment de la vulnerabilitat del col·lectiu davant la pandèmia fa més necessari que mai un acompanyament durant tot el procés educatiu a través de suports personalitzats per garantir no només la presència, sinó sobretot l’aprenentatge i la participació
Una hipòtesi que ens plateja aquesta situació és que si les cultures i les pràctiques educatives fossin veritablement inclusives, on els/les alumnes amb autisme tinguessin garantits els ajustos raonables necessaris i els suports requerits en cada cas, durant la pandèmia s’haguessin contemplat des d’un inici mesures per a tots/es els/les alumnes independentment de les seves necessitats de suport.
L’increment de la vulnerabilitat del col·lectiu davant la pandèmia, que s’afegeix a un risc superior de veure’s exclòs en l’àmbit educatiu (segons la Confederación Autismo España), fa més necessari que mai un acompanyament durant tot el procés educatiu a través de suports personalitzats per garantir no només la presència, sinó sobretot l’aprenentatge, la participació de tot l’alumnat, i especialment de l’alumnat amb autisme. Només així podrem parlar d’equitat educativa.
De fet, l’evidència científica ens demostra que els bons resultats en el procés d’aprenentatge de l’alumnat amb autisme depèn més del tipus d’intervenció i dels suports que s’ofereixen que no pas del grau d’afectació del trastorn. I ens demostra que els/les alumnes amb autisme poden aprendre, però que només ho fan en condicions d’aprenentatge concretes.
Ara més que mai, i amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, volem que es reconegui l’especificitat de l’autisme i es garanteixi una xarxa variada, suficient, específica i especialitzada de serveis de suport, recursos i centres educatius que contempli totes les etapes educatives en tots els territoris. L’alumnat amb autisme ha de disposar dels mitjans adequats per facilitar una educació de qualitat, individualitzada i centrada en la diversitat, en les capacitats, prioritats i necessitats de cada persona amb autisme.
I, retornant a les preguntes que iniciaven aquest article i sumant-nos a les peticions d’altres entitats i plataformes; podria activar el Departament d’Educació accions urgents per redreçar el rumb cap a un sistema educatiu inclusiu?
