Els deures potser són necessaris, per donar idees a qui en tengui poques i per mantenir un lligam amb l’escola durant les vacances, però els deures no han de servir per tancar sinó per obrir. Vull dir que no han de servir per tancar-nos a casa i per encasellar-nos en uns exercicis i en repetir activitats que hem fet durant mesos sinó que han de servir per obrir, per obrir portes i finestres i sortir de casa, a veure petites coses en les que no ens havíem fixat i a deixar que el nostre cap inventi, creï, qüestioni, jugui.
Hi ha mestres que com a deures d’estiu proposen fer quaderns de les editorials que més els agraden i demanen també unes lectures obligatòries amb uns qüestionaris que s´han de respondre. A l’altre extrem hi ha mestres que troben que l’estiu és per descansar i no posen cap tipus de deures. Però entre aquests dos pols hi ha una gamma de possibilitats. Hi ha mestres que donen idees, per ajudar a què no hi hagi infants tancats a casa i lligats a les pantalles, sinó que aprofitin les hores de lleure per acostar-se a la natura, observar i descobrir. L’aproximació a la natura és més fàcil en pobles petits i també en ambients on les famílies es desplacen amb facilitat, però en ambients urbans també es poden suggerir activitats després d’una visita als parcs propers. Per exemple, sobre l’observació dels vegetals: tipus de fulles, característiques d’arbres, petits animalons… També es pot suggerir l’observació d’edificis del barri, d’elements arquitectònics, d’escultures… Segons l’edat dels infants les activitats es poden enfocar cap a dibuixar o retratar, o bé en qüestions més complexes com cercar informació, comparar, mesurar, registrar… Tot sempre intentant acompanyar la curiositat dels infants i no amb intenció de censurar ni tan sols d’avaluar.
Els deures d’estiu no han de servir per tancar-nos a casa sinó per obrir portes i finestres i sortir a veure petites coses i deixar que el nostre cap inventi
Per mantenir les activitats de lectura i escriptura també es pot fer d’una manera molt oberta com proporcionar als infants un quadern d’estiu en blanc on puguin escriure exactament el que vulguin (el que han fet, o han pensat, o han imaginat, o han somiat…) i que en tornar a començar el curs tenguin l’oportunitat de compartir els seus textos preferits amb els companys.
Sobre la lectura, només demanaria uns petits deures als mestres (de tots els nivells), que rellegeixin el magnífic llibre de Daniel Pennac Com una novel·la. Ens ajuda a comprendre com una lectura obligatòria pot ser un turment i que així com a nosaltres, adults, ens agrada triar i remenar les biblioteques i llibreries a la recerca de les nostres lectures, als infants també els agrada fer el mateix i que tenen dret a no acabar un llibre que no els agrada o a llegir el mateix set vegades si això els causa plaer.
Sobre les llengües, es pot deixar l’ortografia i la gramàtica per a l’hivern i a l’estiu trescar entre poesies i cançons i intentar aprendre de memòria una poesia o una cançó en cadascuna de les llengües que es treballen a l’escola. Poesies i cançons triades per ells, no les que agraden al mestre sinó les que agraden als alumnes. L’intercanvi d’experiències en tornar a l’escola serà estimulant, divertit i sorprenent.
A les famílies se’ls pot fer arribar una sèrie de recomanacions per a l’estiu, segons l’edat i característiques de l’entorn, on pot haver-hi per exemple els jocs de taula de tota la vida, com el parxís, l’oca, els escacs o el rummikub, que a més a més d’estimular capacitats bàsiques proporcionen estones de diversió i de convivència en grup familiar. Quan les reunions presencials siguin factibles, explicarem als adults quin tipus d’activitats d’estiu volem potenciar des de l’escola, sempre cadascú dins les seves possibilitats i valorant les que a primera vista semblen més humils, ja que no fa falta fer un viatge a Alaska per explicar alguna cosa interessant. També els informarem sobre com farem la recollida en tornar a començar el curs perquè els infants percebin que valorem el que han fet, vist i viscut mentre l’escola estava tancada. Si no és possible explicar tot això a les famílies “en viu”, ens esforçarem per explicar-ho per escrit o visualment de la manera més entenedora possible.
Potser la paraula “deures” anirà desapareixent del vocabulari escolar i en el seu lloc anirem veient cada vegada més l’escola com a promotora de jocs, d’activitats, d’observacions i d’experiències en relació amb el medi natural i social.
Podem fer que la tornada a l’escola al setembre no signifiqui per a ningú avergonyir-se pel que no s’ha fet sinó estar orgullosos pel que s’ha fet, pensat, dubtat i descobert. Podem provocar que els infants i joves tenguin unes ganes irresistibles de compartir les seves experiències, posar-les en comú i continuar aprenent amb els altres després de l’estiu.
