La Declaració de Berlín, signada per a representants de les institucions governamentals i de la societat civil de països d’arreu del món, així com organismes i organitzacions internacionals, parteix de tres premisses: 1) Que el món viu una “situació dramàtica de reptes interrelacionats com són la crisi climàtica (…) les pandèmies, les desigualtats i la pobresa, els conflictes violents i altres crisis ambientals, socials i econòmiques”, per la qual es requereix “una transformació profunda cap al camí del desenvolupament sostenible basat en establir una relació més justa, inclusiva, curosa i pacífica entre els éssers humans i amb la natura”; 2) Que “l’educació és un potenciador clau del canvi positiu de mentalitats i visions, i que afavoreix la integració de totes les dimensions del desenvolupament sostenible (econòmica, social i ambiental (…) per a orientar-la cap al benestar de tots els ésser vius del planeta”; i 3) Que “l’educació per al desenvolupament sostenible (EDS), inclosa a l’ODS 4.7 i com a condició de possibilitat de tots els 17 ODS –dins de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, on l’ODS4 és “Educació de qualitat per a tothom”–, és l’element fonamental per aquesta transformació, proporcionant a cadascú informació, conceptes, habilitats, valors i actituds per a esdevenir agents de canvi per al desenvolupament sostenible”.
Des d’aquestes premisses, la Declaració de Berlín estableix 16 compromisos dels signants, pels quals advocaran i actuaran, perquè l’EDS impregni els sistemes educatius d’arreu del món situant-s’hi com a element central, perquè esdevingui un eix fonamental de capacitació docent de mestres i professors, i perquè impulsi la transformació de l’aprenentatge a l’escola.
L’EDS pot esdevenir el nou catalitzador de la transformació educativa
En definitiva, l’EDS es presenta avui, més que mai, com un vector d’oportunitat per accelerar la transformació educativa que tants sistemes educatius d’arreu del món estan duent a terme, també aquí a Catalunya, on especialment aquests darrers anys està centrant els esforços de tants centres educatius, docents i famílies.
La transformació educativa s’ha accelerat precisament perquè el sistema es mostrava cada vegada més esgotat a l’hora de respondre als reptes de la societat actual, que són globals, i a l’acceleració tecnològica. Una transformació educativa que concep l’educació com a bé comú, i que se centra en la necessitat d’enfocar l’aprenentatge al propòsit d’educar des d’una visió humanística, a través de desenvolupar competències per a la vida, des de l’educació integral, i a fer-ho des del coneixement que tenim de com les persones aprenen. Transformar l’educació per transformar el món en què vivim.
L’EDS respon clarament a cadascun d’aquests aspectes centrals de la transformació educativa. En primer lloc, perquè d’una manera explícita l’EDS situa el propòsit com l’eix vertebrador de l’acció educativa. La intencionalitat de qualsevol iniciativa d’EDS està clarament enfocada a transformar la consciència de les persones per a que actuïn en el seu entorn, contribuint així a un impacte global. Desenvolupament sostenible, ciutadania global, justícia global i, fins i tot, alguns autors utilitzen directament el terme educació global, permet orientar l’acció educativa a adoptar una mentalitat global per a ser competent i responsable a l’hora d’actuar davant dels reptes del nostre temps per al bé comú del planeta i la humanitat.
En aquest sentit, els 17 ODS de l’Agenda 2030 de NU constitueixen un marc de referència idoni per a tractar els principals reptes globals que afrontem com a planeta i com a humanitat i la seva interconnexió. El document de referència de la UNESCO pel que fa a com abordar aquests 17 objectius des de l’acció educativa porta per títol Educació per als ODS. Objectius d’aprenentatge (UNESCO, 2017), en el qual es descriuen els objectius d’aprenentatge en els dominis cognitiu, socioemocional i comportamental per a cada un ODS. Així doncs, l’EDS esdevé una contribució essencial a tots els esforços per assolir els ODS, “permetent que tots els individus contribueixin a assolir els ODS dotant-los dels coneixement i les competències que necessiten no només per entendre a què fan referència, sinó també per comprometre’s com a ciutadans informats a provocar la transformació necessària.”
En segon lloc, i totalment lligat al primer, l’EDS respon a una lògica d’educació competencial, amb la combinació de la presa de consciència a través de l’acció transformadora sobre l’entorn. En aquest sentit, és aclaridor recórrer a la definició que fa la pròpia UNESCO de competència al document Repensar l’educació. Vers un bé comú mundial (UNESCO, 2015): “Les competències són la capacitat d’emprar coneixements [informació, conceptes, habilitats, actituds i valors] en contextos específics i per donar resposta a situacions reals”. A Educació per als ODS. Objectius d’aprenentatge (UNESCO, 2017), la UNESCO estableix que l’objectiu general és desenvolupar les competències transversals clau en matèria de sostenibilitat a tots els alumnes. Competències que es poden considerar “transversals, multifuncionals i independents del context”, que són rellevants per a cadascun dels ODS i alhora permeten copsar-ne “la perspectiva general” i relacionar-los entre si.
Així, el document estableix el marc de competències clau per a la sostenibilitat: el pensament sistèmic (relacions, complexitat, dominis, escales, incertesa), la competència preventiva (múltiples futurs, probabilitats i desitjabilitats, visió, cautela, riscos i canvis), la competència normativa (normes i valors subjacents, conflicte d’interessos i equilibris, contradiccions), la competència estratègica (crear i aplicar col·lectivament, glocal), la col·laboració (aprendre dels altres, empatia, participació, resolució de conflictes), el pensament crític (qüestionament, reflexió, prendre posició), la consciència d’un mateix (rol propi en la societat, propòsit personal, sentiments i desitjos), i la resolució de conflictes integrada (visió global en problemes complexos, inclusió, interconnexió de competències).
I en tercer lloc, l’EDS esdevé clau per a la transformació educativa perquè la recerca d’un món millor on viure, sense hipotecar les futures generacions i en convivència amb tots els éssers vius del planeta i el seu hàbitat, només és factible si es desenvolupa des de propostes basades en la reflexió-acció-transformació; és a dir, en aprendre els canvis que són necessaris a través d’esdevenir els agents d’aquests canvis, de transformar el propi entorn. Capacitar l’alumne des de la seva pròpia veu i decisió, capacitar-lo per a la reflexió, per a la motivació i per a l’acció: què en pensa davant d’una determinada problemàtica del món? com s’hi situa, què li fa sentir? què pensa fer? Perquè, en definitiva, pugui preguntar-se una vegada i una altra què està aprenent i per què és important.
La pandèmia ha suposat la caiguda definitiva de la vena als ulls que ens impedia assumir que el present i el futur del planeta estan en una situació crítica, que ja no hi ha excuses
En aquest sentit, una de les pràctiques educatives rellevants per a l’EDS és l’aprenentatge basat en la resolució de problemes o de realització de projectes que responguin a necessitats detectades en el nostre entorn i que connecten amb els reptes globals. La iniciativa educarpertransformar.cat, que estem impulsant la UPF i Catesco, pretén generar sensibilització i capacitació docent als centres educatius que volen virar cap a models d’aprenentatge competencials i globalitzadors, a través de l’aprenentatge per projectes enfocats en els ODS.
El moment és ara per a transformar l’educació: aprenent pel planeta, actuant per a la sostenibilitat
L’EDS és en essència educació integral de la persona per a que esdevingui agent actiu en la transformació social per a un món millor; i ara que el món sencer s’ha conjurat a donar resposta als reptes clau de la nostra societat actual amb aquest consens que representen els ODS, l’EDS té un horitzó ben definit per a prendre un impuls definitiu.
Com va dir la mateixa directora general adjunta d’Educació de la UNESCO, Stefania Giannini, en la Conferència Mundial sobre EDS: “Transformative education is a necessity to meet the multiple crises we face today, preparing us for others we may face in the future. Transformative learning empowers people to transform themselves and take action to transform the world”.
La pandèmia actual ha capgirat el món, segurament ha suposat la caiguda definitiva de la vena als ulls que ens impedia assumir que el present i el futur del nostre planeta i de la humanitat estan en una situació crítica, que ja no hi ha excuses, el moment és ara per revertir el sistema mundial cap a un model sostenible i de benestar per a tothom i per al planeta. Amb la Declaració signada fa unes setmanes a Berlín, la UNESCO ens convida a convertir aquest bany de realitat que ha suposat la irrupció de la pandèmia en una oportunitat per canviar les coses i fer de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible la palanca definitiva per a transformar l’aprenentatge a les escoles d’arreu del món. Aprofitem-la!
