A la convocatòria ordinària (del passat 10 d’abril) es van presentar 4.240 estudiants, la van superar 2.290, el que representa aproximadament un 54% del total. Això vol dir que una mica més de la meitat dels joves, procedents de 2n de batxillerat, de cicles formatius de grau superior i d’altres vies d’accés a la universitat (+25, +40 i +45) que son candidats a estudiar els diferents graus de mestre a les universitats públiques i privades catalanes, han estat aptes.
Els exàmens de la PAP d’Educació avaluen habilitats relacionades amb la competència logicomatemàtica i la competència comunicativa i el raonament crític. No hi ha un temari concret per preparar la prova i les preguntes no es vinculen directament a cap assignatura de l’Ensenyament Secundari Obligatori o postobligatori. Tanmateix, les competències, l’estructura de les proves, la tipologia de les preguntes estan clarament definides per la normativa reguladora i, a més, se’n poden veure mostres pràctiques en els models d’examen dels anys anteriors al web del “Canal Universitats”, així l’estudiant sap el que es trobarà als exàmens.
Els darrers 3 anys, el percentatge d’aptes havia oscil·lat entre el 61% i el 63%, per tant, el 54% d’aquesta convocatòria representa una disminució respecte les anteriors edicions. Això vol dir que els estudiants que no l’han superat no serveixen per formar-se com a mestres? No, de cap manera. Significa que no han demostrat tenir assolides les capacitats imprescindibles per iniciar els graus universitaris d’educació infantil i primària, però ho poden intentar en properes convocatòries.
A Finlàndia, per exemple, només un 10% dels estudiants que volen estudiar el grau de mestre superen els processos selectius establerts. És una carrera universitària molt atractiva, i per això una de les més sol·licitades en primera opció. En aquell país pensen que fer de mestre és una tasca amb molta responsabilitat i pocs són els escollits. El pilar del seu sistema educatiu és l’alta qualificació del seu professorat, que gaudeix de molt prestigi.
A Finlàndia només un 10% dels estudiants que volen estudiar el grau de mestre superen els processos selectius establerts. El pilar del seu sistema educatiu és l’alta qualificació del seu professorat, que gaudeix de molt prestigi
Quina ha estat la causa dels resultats d’aquest any a Catalunya? A ningú se li escapa que els dos darrers cursos a totes les etapes del sistema educatiu i en especial a la secundària han estat diferents i complexos per tothom: professorat, alumnat, famílies, centres, serveis educatius, etc. És ingenu pensar però, que la causa és exclusivament la covid19. Probablement hi ha un rerefons més important, i el que ha passat ha de portar a una reflexió acurada, profunda i tranquil·la perquè el dèficit en algunes competències dels estudiants que s’han examinat de la PAP no pot ser únicament qüestió d’un any i escaig.
Caldrà analitzar totes les dades quan s’hagi acabat el procés, valorar els diferents punts de vista i si s’escau, prendre alguna decisió, ja que correlacionant el nivell de complexitat dels exàmens i el resultats, hi ha alguna cosa que no acaba d’encaixar. El 16 de juliol es celebrarà la convocatòria extraordinària i després de les matrícules universitàries es tindran moltes més dades i aleshores serà el moment de fer una anàlisi de l’estat de la qüestió.
Probablement cada un de nosaltres té una idea diferent sobre les característiques personals i professionals idònies per ser mestre d’educació infantil i primària, tot i que intueixo que la majoria coincidirem en algunes: li han d’agradar els infants, ha de tenir capacitat de lideratge, ser una persona empàtica i comprensiva, tenir paciència, personalitat reflexiva, assertiva, raonable… amb esperit crític, capaç de desenvolupar el millor dels seus alumnes, respectuosa, capaç de treballar de forma cooperativa amb els companys i companyes, amb una formació completa en psicologia i pedagogia, competència digital, amb habilitats per resoldre de forma pacífica els conflictes, etc. I així podríem anar ordenant diferents trets per ser un bon professional.
Hi ha però una condició en la qual hauríem d’estar tots d’acord i que resulta imprescindible per ser i fer de mestre: tenir una base cultural sòlida. A ningú se li escapa que ser competent i desenvolupar de forma adequada les tasques que la societat li encomana a l’escola, cal una capacitat comunicativa excel·lent (comprensió i expressió), un domini adequat del sistema lingüístic, capacitat d’aplicar el pensament científic i social per interpretar la realitat, per fer prediccions i prendre decisions amb iniciativa i autonomia, usar coneixements i habilitats matemàtiques per resoldre situacions de la vida quotidiana i analitzar resultats amb coherència i rigor. Doncs bé, aquestes competències que acabo d’anomenar són les que avalua l’actual PAP.
La PAP va néixer al 2014 com a proposta del Consell InterUniversitari de Catalunya. El Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres (MIF), més tard, va proposar les característiques que havien de tenir el exàmens que finalment van rebre el vistiplau de les diferents universitats. Després és l’Oficina d’Accés a la Universitat qui organitza i gestiona el procés tal i com ho fa amb totes les proves d’accés a la Universitat (altres PAP, PAU, +25, +45, etc.). El primer cop que es va aplicar en l’actual format va ser el 2017, per tant, aquest és el cinquè any que els estudiants que volen accedir als estudis de mestre l’han de superar.
El que ha passat no desprestigia la professió de mestre, és una garantia que els estudiants que iniciaran el grau tenen assolides les competències generals i poden centrar la seva formació en les específiques necessàries per ser un bon professional
La PAP depèn del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i, per tant, de totes les universitats catalanes. Utilitzar una prova complementària a les PAU per accedir a uns estudis és garantia de més qualitat. Diferents territoris de l’Estat espanyol estan estudiant la possibilitat d’aplicar-la i de moment a les Illes balears ja ho ha fet el 2021 per primer cop, replicant el nostre model.
El que ha passat aquest any no desprestigia la professió de mestre ni el sistema universitari. Al contrari, ens indica que les persones que han superat la PAP tenen assolits els requisits relacionats amb les competències bàsiques. És una garantia que els estudiants que iniciaran el grau de mestre podran centrar la seva formació en les competències específiques necessàries per ser un bon professional, ja que les de caràcter més general les tenen assolides.
Cada territori dissenya el seu sistema educatiu tenint en compte el context social, cultural, polític i econòmic, i sembla prou evident que un bon mestre ha de ser la base d’un país avançat i modern. La PAP va néixer per prestigiar, filtrar i fer més atractiva aquesta professió i ho està assolint, ja que d’ençà que s’aplica, cada any hi ha més estudiants que es presenten als exàmens.
