En les darreres dècades les tecnologies digitals s’han integrat a la quotidianitat de tota la ciutadania i han implicat importants canvis en diversos processos. Un exemple clar ha estat el poder comprar productes/béns/articles concrets que no es trobaven al teu poble durant el confinament municipal derivat de la pandèmia o la possibilitat de prendre un cafè amb una amiga realitzant una videotrucada. No obstant, han arribat aquests canvis al sistema educatiu i als processos d’ensenyament-aprenentatge (E-A)?
Papert, l’any 1993, en el seu conegut llibre The children’s machine, entre altres elements, aborda l’evolució que han experimentat les aules al llarg dels anys. Per fer-ho, l’autor introdueix la idea mitjançant els viatges en el temps, i afirma que si un cirurgià de l’antiguitat fos transportat a un quiròfan actual segurament seria incapaç de reconèixer bona part del material de treball. En canvi, si realitzéssim el mateix procés amb un mestre, segurament es trobaria amb algunes novetats, però amb una mica de temps d’observació podria realitzar la seva tasca docent gairebé amb normalitat.
Aquest fet no és exclusiu de l’educació formal, sinó que també pot estendre’s a altres contextos laborals relacionats amb l’educació. D’acord amb això, tant els pedagogs/gues, psicopedagogs/gues, els docents, els monitors/res i els professors/res com altres professionals de l’educació en general han d’adaptar-se als temps actuals i esdevenir competents digitals.
La competència digital és un conjunt d’habilitats tècniques, cognitives i d’aplicació relacionades amb les tecnologies digitals (Ferrari, 2013). Cal tenir present que la competència digital genèrica és aquella de què ha de disposar tota la ciutadania pel fet d’haver nascut al segle XXI, però els professionals de l’educació requerim anar un pas més enllà i desenvolupar la competència digital dins l’àmbit de la nostra professió. La importància de desenvolupar aquesta competència digital específica de la nostra àrea de coneixement rau principalment en tres motius: (1) seguir integrats a la societat actual; (2) poder formar els estudiants i aprenents per tal que disposin d’habilitats digitals; i (3) digitalitzar i agilitzar les tasques pròpies de la professió.
Arribats a aquest punt, la pregunta més lògica és la següent: ¿què converteix un educador/a en competent digital? Doncs, seguint el marc DigCompEdu, un educador/a competent digital ha de desenvolupar sis àrees que fan referència a (Redecker i Punie, 2017):
- Àrea 1. Compromís professional: domini de les tecnologies digitals per a la comunicació, la col·laboració i el desenvolupament professional.
- Àrea 2. Continguts digitals: cerca, creació i intercanvi de continguts digitals.
- Àrea 3. Ensenyament y aprenentatge: gestió, organització i ús de les tecnologies digitals en els processos d’E-A.
- Àrea 4. Avaluació i retroalimentació: ús de les tecnologies i estratègies digitals amb la finalitat de millorar els processos d’avaluació i retroacció.
- Àrea 5. Empoderament dels estudiants: ús de les tecnologies digitals amb la finalitat de millorar la inclusió, la personalització i el compromís actiu de l’alumnat amb el seu propi aprenentatge.
- Àrea 6. Desenvolupament de la competència digital dels estudiants: capacitació dels estudiants per utilitzar de manera creativa i responsable les tecnologies digitals per a la informació, la comunicació, la creació de continguts, el benestar i la resolució de problemes.
Des d’aquesta perspectiva relativament abstracta pot resultar més difícil comprendre la importància de ser professionals amb competència digital. No obstant, si ho traslladem a l’actualitat i reflexionem respecte a l’ús d’internet, tecnologies digitals i televisió que fa la societat ens podem trobar casos com: (1) l’estudi recent realitzat per Torrego, Gutiérrez-Martín i Hoechsmann (2021), on han detectat que els seguidors del programa televisiu La isla de las tentaciones no són capaços de diferenciar la realitat de la ficció i que tot sovint acaben jutjant amb més severitat les infidelitats realitzades per part de les dones; i (2) el documental Beware the Slenderman (Taylor, 2016), que relata una situació en la qual dues adolescents, influïdes per informació trobada a internet i que no són capaces de curar de manera crítica i realista, acaben cometent un intent d’homicidi sobre una de les seves companyes de classe.
Certament és molt difícil evitar algunes situacions, especialment els casos més extrems, ja que tot sovint hi ha més d’un factor condicionant. No obstant això, és evident que ser professionals competents digitals ens proporciona estratègies i recursos que ens sensibilitzen davant de situacions concretes i ens facilita gestionar-les i redirigir-les, ens permet ajudar els estudiants en els seus processos d’ensenyament-aprenentatge aprofitant les potencialitats d’inclusió i d’accés a la informació que proporcionen les tecnologies digitals i ens assegura poder seguir formant part de la societat actual, que cada dia està més digitalitzada.
Finalment, recuperant la idea de Papert (1993), segurament ser pedagogs/gues competents digitals ens permetria canviar els processos d’ensenyament-aprenentatge i garantir la seva adaptació a la realitat actual.
Bibliografia
- Ferrari, A. (2013). DIGCOMP: A framework for developing and understanding digital competence in Europe. Joint Research Centre (Seville site).
- Papert, S. (1993). The children’s Machine.Basic Books.
- Redecker, C. i Punie Y. (2017). European Framework for the Digital Competence of Educators: DigCompEdu. Publications Office of the European Union.
- Taylor, I. (2016). Beware the Slenderman. HBO Documentary Films.
- Torrego, A., Gutiérrez-Martín, A., i Hoechsmann, M. (2021). The Fine Line between Person and Persona in the Spanish Reality Television Show La isla de las tentaciones: Audience Engagement on Instagram. Sustainability, 13(4), 1753.
