Quan em vaig assabentar de l’ocorregut portava uns dies de desconnexió de les xarxes socials i de l’activisme actiu. La meva salut mental m’ho demanava. Encara així em donaven arravataments d’agafar el mòbil per a veure què s’estava fent sobre aquest tema i si s’havia pronunciat alguna institució. Amb l’esperança que el quadradet negre que havien posat tantes persones en les seves xarxes socials després de l’assassinat de George Floyd no fos només postureig. Amb l’esperança que si passava a casa ho denunciessin igual. Es mobilitzessin. Que es revisessin el seu racisme. Però no. Es confirma que tot va ser postureig. Que no es mira el racisme a la cara quan el tenim davant. Que no s’actua quan això passa a casa. Que no es vol acabar amb el racisme que tenim a casa. El racisme que no suporta al moro. Que mentre omplim les nostres xarxes de quadradets negres continuem odiant als moros. Continuem mirant malament a la nostra veïna mora mentre li diem “uf quina calor” perquè porta vel a l’agost. Seguim sense denunciar de la mateixa manera les violacions a les dones mores. Sense incloure-les en el feminisme.
En un d’aquests arravataments vaig voler expressar el que sentia per xarxes socials amb un text acompanyat d’una imatge d’un quadradet marró . No tenia ànims per a buscar imatges i crec que ens representa a la comunitat mora. La diputada, jurista i activista social pels drets humans Maria Dantas, es feia ressò d’aquestes paraules en el congrés dels diputats.
“A Younes lo han asesianado en España por ser moro.
A Younes lo ha asesinado un racista que lleva años alimentándose del rac1smo antimoro que campa a sus anchas en España desde hace décadas.
A Younes lo han asesinado por la impunidad que tienen los rac1stas en este país.
A Younes lo han asesinado porque España no mira el rac1smo que tiene en casa. Porque hace postureo barriendo fuera de ella.
A Younes lo han asesinado porque el estado lo ha permitido.
A Younes lo han asesinado porque no se han tomado medidas contra quienes usan nuestras caras moras en carteles electorales. Contra quienes gritan en un mitin electoral que Mohamed, Ahmed, Brahim, Aicha, Fatima y Amina reciben ayudas de alquiler y los españoles de sangre no. Que los MENAS cobran miles de euros y tu abuela blanca no.
A Younes lo han asesinado porque en España hay un racismo antimoro que ya no cabe ni en el país.
A Younes lo han asesinado por los comentarios en clase “moro de mierda” “color mierda” “vete a tu país” . Del patio al bar. De insultos a patadas. Y de patadas a disparos.
Ministerios, dónde están las caras moras? Dónde están nuestras madres moras a las que tanto habéis increpado en las calles? Quién nos representa? Quién habla por nosotras? Quién habla por los tantísimos moros y moras, los hijos de moros y moras de este país? Por los siglos de historia que habéis blanqueado?
Nos habéis excluido de vuestro intento de “diversidad e igualdad”.
A Younes lo ha asesinado un racista por decirle “Qué te pasa con los moros, respétanos”.
Un activismo que nos mata.
Por decir lo que os habéis callado cuando nos nombraban en discursos de odio.
A Younes lo ha asesinado un racista y el silencio cómplice.
Las vidas moras importan.
Las vidas marrones importan.
Las vidas musulmanas importan.
Comunidad mora, ahora más que nunca unión y antirracismo.”
Després de l’assassinat del Younes es van conèixer altres notícies d’agressions racistes a persones marroquines a Múrcia. El Mimoun Koutaibi de 22 anys va ser atacat per l’esquena amb un ferro per un home blanc racista. Va acabar ingressat en coma a l’hospital Virgen de la Arrixaca per trencament de crani a causa de l’agressió.
Dies després, un home marroquí de 40 anys acudeix a l’hospital Saint Lucia després d’haver estat apunyalat a Cartagena. El 16 de juny, en la mateixa ciutat, una dona apunyala a una jove de nacionalitat equatoriana en un punt de recollida d’aliments al crit de: “Els immigrants ens treuen el menjar”.
Aquestes últimes setmanes també hem vist com el diputat i activista Serigne Mbayé rebia atacs racistes i personals de la diputada Rocío Monasterio. I el diumenge, després de consultar la carta del restaurant marroquí al qual solc anar a menjar vaig topar de sorpresa amb una ressenya racista: “Bar de moros que no serveixen alcohol, no pots venir a imposar els teus costums al país que t’acull”. I es queda tan tranquil.
Aquestes agressions racistes no són casos aïllats. S’està assassinant a la gent a Espanya per ser mora, per ser migrant i per ser racialitzada. És urgent que el govern actuï i inclogui en l’agenda l’antiracisme. Perquè el que està fent sobre aquest tema ara mateix és Tokenisme. No hi ha una diversitat real. No hi ha justícia. No hi ha llei que ens empari. No ens sentim representades i no hi ha condemna a aquests actes que van en augment cada dia.
Els partits polítics de dretes reprodueixen discursos d’odi amb total impunitat que acaben convertint-se en assassinats i agressions als carrers.
