L’Escola d’Estiu de Rosa Sensat va poder tancar la seva 56a edició amb un to festiu i en un acte presencial divendres passat al CCCB, amb l’assistència i participació del conseller Gonzàlez-Cambray i la ponència del periodista Rafael Vilasanjuan, director d’anàlisi de l’Institut de Salut Global de Barcelona i una de les persones que millor coneix i sap explicar l’enrevessat món de la salut, a escala local i mundial. A Vilasanjuan els responsables de l’escola d’estiu van tenir l’encert de demanar-li que parlés d’Educar sobre el llegat del virus, i el primer que va reconèixer és que a Occident ens va perdre l’arrogància, perquè “el món sempre s’ha dividit entre els que tenim i els que no tenen, i això feia que totes les malalties infeccioses estiguessin de l’altre costat”.
Aquesta pandèmia està fent canviar el món, va assegurar Vilasanjuan, i això també ha de tenir efectes sobre el que considerem que és important a l’hora d’educar. El medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic han de guanyar en importància a l’hora d’explicar-lo a les generacions del present, va dir, perquè “no hi ha salut de les persones si no hi ha salut del planeta”. I compte amb la dada que va deixar caure: un dels fets que més preocupa la comunitat científica internacional és el desgel del permafrost, les zones permanentment glaçades de Sibèria, Canadà, Alaska, etc., perquè es creu que allà s’hi emmagatzemen una quantitat immensa de virus contra els quals no cal dir que no tenim vacuna.
La bona notícia de la pandèmia, segons Vilasanjuan, és que “la governança populista, aquella que renega de l’evidència científica, perdrà rellevància”. “Aquesta pandèmia la guanyarem amb la ciència i amb la inversió pública”, va subratllar l’analista, a la vegada que admetia que les disciplines científiques dures, els models purament matemàtics, ni van ser capaces ni d’activar l’alarma ni ho han estat d’explicar-ho absolutament tot, i per això una altra de les conseqüències desitjables d’aquesta pandèmia ha de ser una major barreja amb disciplines toves com la sociologia, l’antropologia o l’art i la cultura.
“La tercera reflexió és que el món digital ha vingut per quedar-se”, va apuntar Vilasanjuan, conscient que al davant tenia una comunitat educativa que això ho sap perfectament. La novetat no és tant aquesta com el fet que la digitalització posa nous deures a l’educació, ja que “la contrapartida és una pèrdua de llibertats individuals”, i això només es combat amb educació. No li va posar els adjectius digital i mediàtica, però se li entenia.
I hi ha un darrer canvi, va insistir, relacionat amb la seguretat global, que ja ha deixat de ser una exclusiva dels exèrcits, ja que en aquests moments “la nostra seguretat depèn més del fet que la vacuna arribi a la gent del Marroc que de cap força militar”. “Els hipernacionalismes estan distorsionant el paisatge, encara hi ha qui defensa que si ens tanquem nosaltres estarem segurs, això és fals, cap dels riscos que tenim al davant es poden gestionar només des d’un Estat”, assegurava Vilasanjuan. En un context de desigualtats creixents, “anem cap a un món més complex i més obert, i hem de començar a ensenyar que ja comença a ser un món una mica diferent”, amb la salut global i la mobilitat/migracions (que va considerar com a “part de la solució”) com els seus principals reptes.
L’essència de l’escola
Acabada la ponència, el secretari de la junta rectora de Rosa Sensat, Àngel Domingo, va fer la lectura de les conclusions de l’escola d’estiu, que ha portat com a títol Reconèixer l’essència de l’escola. Fer de mestres des dels perquès. I què és essencial: educar-nos per pensar en llibertat i amb criteri propi, connectar els aprenentatges científics i humanístics, fer de la cultura i les arts part essencial de l’escola per reconèixer les identitats i afavorir una educació més holística i humanista. Domingo també va aprofitar que tenia al conseller assegut a la primera fila per demanar-li, o potser per desitjar-li, que confiï en els mestres i “vetllem pel bé públic i el bé comú per davant de l’interès individual”.
Per la seva banda, el conseller Gonzàlez-Cambray va celebrar que el fet que “aquesta trobada engrescadora” ja hagi bufat 56 espelmes i va remarcar que “els mestres són i sou els que fan i feu l’escola”. Va afirmar que l’alumnat havia d’estar al centre de totes les decisions, una idea que ja comença a ser un tòpic, però en el seu cas la va extrapolar al que volia dir en el cas del Departament, i és que “els centres han d’estar al centre de totes les decisions”. I un missatge final a l’audiència: “No deixeu mai de ser inconformistes i no deixeu de ser mai persones implicades”.
L’acte el va tancar el grup musical Xiula, amb dues cançons extraordinàries: T’estimo bastant i Mirada Estràbica. I com aquesta darrera és un himne al valor d’una societat diversa, inclusiva i tolerant, els integrants de Xiula van demanar al conseller que no deixi de treballar perquè el nostre sistema educatiu sigui cada dia una mica més inclusiu. Mentrestant, “nosaltres continuarem fent cançons”.
