El vincle, la relació, el tracte afectiu, les emocions i l’atracció física han estat majoritàriament esquivats com a matèria d’aprenentatge i reflexió en les aules quan, en la vida quotidiana, tots sabem el pes que té i la transcendència que suposa viure-ho amb naturalitat i coneixement, o sense. “A la preadolescència sorgeixen entre els nois i noies molts interrogants referents a qüestions emocionals del seu present, els canvis en el propi cos, i la relació amb les persones del mateix o de l’altre sexe. També del seu futur molt pròxim, com serien agradar i agradar-se, l’enamorament, les relacions sexuals i el risc d’agressions”, exposa Mariona Trabal Mitjans, autora de “Parlem de sexe a Primària”, un article publicat a la revista Perspectiva escolar, editada per l’Associació de Mestres Rosa Sensat [1].
Trabal ha estat professora especialitzada en ciències naturals a l’escola Orlandai de Barcelona més de quaranta anys. “Vam entendre que l’escola no es podia limitar a parlar a classe sobre la funció de reproducció, com ho fèiem amb altres aspectes del coneixement del propi cos”, diu. Al seu centre van creure que el que l’escola havia de fer era donar a l’alumnat l’espai, el temps i les eines per buscar resposta a totes aquelles preguntes. “Volíem crear un clima de confiança a l’aula perquè s’hi pogués parlar de tot, entre ells i elles i amb la mestra”, recorda. I van cercar, al llarg de quaranta anys, els millors llibres de sexualitat per nodrir la seva biblioteca. Van convidar algun pare o mare que els fes alguna explicació especialitzada, i van fer entrar a l’aula compreses, tampons, copes menstruals, preservatius o models de genitals de pelfa, a fi que tots aquests objectes fossin normals i no tabús. “Per damunt de tot, vam voler que la sexualitat es parlés i visqués sense inquietud, amb benestar i tranquil·litat, i que la responsabilitat i el respecte que intentàvem promoure en les relacions personals en qualsevol situació de la vida es visquessin multiplicades quan es tractava de relacions sexuals”, afirma.
Un dels llibres nascuts amb la intenció d’aplanar el camí de pares i mestres, però sobretot dels menors que volen saber allò que als adults costa tant d’aclarir espontàniament i de manera natural és Explica’m-ho tot, de l’editorial Takatuka. S’adreça a nenes i nens a partir de 8 anys, va ser publicat en català fa 5 anys i ara acaba de publicar-se un segon volum en la mateixa línia, però pensat per a infants a partir dels 10 anys: Explica-m’ho tot. Més preguntes fetes per nenes i nens sobre un tema apassionant. És un llibre en forma de bloc, en el qual es presenten les preguntes originals plantejades pels nens i nenes que van participar en un taller sobre sexualitat amb l’autora, Katharina von der Gathen. Ella, alemanya, va estudiar educació especial i educació sexual, i ofereix tallers d’educació sexual per a petits i joves a escoles. Les preguntes dels menors, en el seu llibre es presenten tal com ells les van escriure i van acompanyades d’una il·lustració d’Anke Kuhl, coautora del llibre, també alemanya.
“La resposta a cadascuna de les qüestions és al revers de cada pàgina i està formulada de la manera més clara i precisa possible, sense defugir cap temàtica i d’acord amb el grau de desenvolupament i els coneixements dels infants”, argumenten des de l’editorial Takatuka. Emparant-se en diversos estudis, com el de Save the Children sobre el consum de pornografia en adolescents i el seu impacte en el desenvolupament i les relacions entre iguals, fet públic el juny del 2020, els editors d’aquest llibre constaten que les pàgines de pornografia a Internet d’accés gratuït han esdevingut la principal font d’informació sobre sexualitat per a nois i noies d’edats cada cop més primerenques. Segons l’informe de Save the Children, “el 53,4% de joves admet que el seu primer contacte amb algun contingut sexual explícit va ser entre els 6 i els 12 anys”.
A l’altra banda d’aquest consum precoç, hi ha un gran negoci. “La pornografia és un lobby empresarial que mou molts diners, i per molta informació que donem, és impossible que els joves no accedeixin a algun contingut pornogràfic. Els hi apareixen contínuament finestres flotants de continguts no aptes”, declara la psicòloga i psicoterapeuta Elisenda Pascual i Martí, directora del projecte d’acompanyament familiar Cursos de Crianza Respetuosa. Pascual considera que ja no estem a temps de prevenir “s’ha d’intervenir perquè no tinguin accés a informació amb contingut masclista i abusiu, sexe sense consentiment i sense cura, i per a fer-ho, fan falta polítiques que frenin el bombardeig dels lobbies”.
Els mitjans de comunicació són considerats uns aliats d’aquesta ajuda a la prevenció de conductes abusives i/o no saludables en l’àmbit sexual. Programes com l’informatiu InfoK (de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), o sèries com ara Oh My Goig!, de Betevé, feta amb la participació dels propis joves com a cocreadors dels guions, en són una vàlida eina.
Educar, no reprimir
La feina d’aquesta psicòloga és –des del 2008- treballar amb famílies que la contacten des de les AFA i amb les escoles impartint tallers per als mestres. “És igual si fas mates o anglès, l’educació sexual no és una hora a la setmana, és un dels pilars de la nostra vida”, expressa. I tres conceptes són bàsics per aquesta psicòloga, per les confusions que acostumen a donar-se sobre ells: la sexualitat no entesa com a coit i genitals. “Un bebè té sexualitat, el pit de la mare, les olors, els mimos, tot això és part de la vivència de la sexualitat des del naixement, el contacte amb la pell de la mare, no amb els genitals, és necessari a nivell maduratiu”, diu. I afegeix: “Com a societat, un país que no cuida la política de cura primerenca de la vida crea més generacions amb més ferides i mancances emocionals”.
Un segon terme important és el plaer. La capacitat de les persones, des que naixem, de sentir plaer i el que no ho és. “El plor, l’agitació del nadó ja ens ho indica, quan està a gust i quan no. Respectar-ho, no desconnectar-los d’allò que els agrada no és deixar-los fer el que volen. Una cosa és posar-los uns límits i l’altra, negar-los els que els dona plaer, la connexió amb el plaer ha de ser autèntica, natural. I molts cops tenen connexió amb el que se suposa que han de fer, però no amb el que els agrada. Es tracta d’educar, no de reprimir. La curiositat és molt positiva, però cal que tinguin un coneixement al darrera, quan dones informació no estàs incentivant, estàs generant la promoció de la salut (transmissió de malalties, conseqüències de cert consums…)”, exposa la psicòloga. En aquest coneixement i consciència sobre la capacitat autèntica de cadascú de sentir plaer rau, en gran part, la informació necessària per a prevenir l’abús sexual. I com a tercer concepte important, la psicòloga cita l’amor no romàntic, que no és sinó el respecte a mi mateixa, el diàleg per preguntar-me què m’agrada i què no. “Tots tres conceptes, sexualitat, plaer i amor propi han d’anar sempre junts”, afirma la fundadora de Cursos de Crianza Respetuosa.
És una obligació de les autoritats educatives del nostre país, i no quelcom que cada escola ha de resoldre com millor sàpiga. Ens hi juguem la salut mental i física dels nostres adolescents i joves
El per què tot això no arriba de manera natural i des de ben petits als nens i nenes, a casa i en l’aula, Elisenda Pascual s’ho explica per trobar-nos en la societat actual –a Espanya– que “venim d’una repressió molt gran, en un país en blanc i negre, fruit de la postguerra i tradició judeocristiana. I ara ens hem situat en l’altre extrem, amb conductes sexoafectives sense empatia, i cal retornar a la llibertat que dona el contacte amb el propi plaer, el propi desig, la pròpia sexualitat autèntics”. A més, continua, “pel que fa a certes temàtiques, com la sexualitat, cadascú portem la pròpia motxilla”.
La LOMLOE estableix que l’educació sexual s’ha de donar des de primària, si bé, segons Pascual, encara molt poques escoles ho fan, ja que no compten amb els suport i recursos per poder-la implantar bé. Només iniciatives particulars, com la d’Orlandai que explica Mariona Trabal, prenen aquesta introducció a consciència. “Sempre ens havia preocupat la necessitat de contrarestar els inputs sobre sexe que, inevitablement, arribaven als nostres nois i noies a través del cinema, la televisió o d’amics més grans que ells. Però els darrers anys la facilitat en l’accés a la pornografia s’ha convertit en un problema importantíssim, que ens fa pensar que l’abordatge de l’educació sexual des de les edats de l’educació primària és imprescindible”, declara Trabal.
Per això, afegeix, “aplaudirem qualsevol iniciativa que es posi en marxa des del Departament d’Educació per ajudar mestres i famílies a parlar de sexualitat amb les criatures sense por, sense prejudicis, amb totes les implicacions emocionals inherents al tema. És una obligació de les autoritats educatives del nostre país, i no quelcom que cada escola ha de resoldre com millor sàpiga. Ens hi juguem la salut mental i física dels nostres adolescents i joves”, conclou.
[1] Perspectiva Escolar núm. 408, 2019. Exemplar dedicat a: Temes controvertits p. 19-24
